Algunes empreses catalanes comencen a implementar i estudiar mesures de control dels seus treballadors per tal de detectar amb rapidesa casos de Covid-19. Són mesures que han d’ajudar a decidir quan cal aplicar plans de contingència evitant posar en perill la seva producció en cas que hi hagi borts de coronavirus. Algunes mesures s’apliquen també per garantir el distanciament social entre els treballadors. Un dels instruments que es podria fer servir és una aplicació desenvolupada per un grup d’emprenedors catalans, Covid-Win, que segueix el principi tecnològic de les aplicacions que han utilitzat alguns països asiàtics o Austràlia, fent seguiment de persones a través de dispositius bluetooth. L’aplicació fins i tot vibra quan els treballadors s’acosten més del compte.
Covid-Win és una solució que ha nascut en el si de l’start-up catalana Seniordomo, una empresa dedicada a la teleassistència avançada de gent gran que impulsa Ángel Puertas. Per aquest projecte, l’start-up ha obtingut l’assessorament de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La producció ha estat desenvolupada juntament amb Enzyme Advising Group, consultora internacional en tecnologia d’innovació i intel·ligència artificial. “Vam decidir tirar endavant una iniciativa per ajudar les empreses a sortir del confinament amb garanties, aquest és l’origen del projecte”, explica Puertas en conversa amb ‘El Món’.
COwin-19 és una aplicació catalana
El funcionament de Covid-Win recorda el de les aplicacions de rastreig que alguns governs asiàtics i d’altres països, com Austràlia, han desenvolupat per rastrejar possibles casos de Covid-19. A Europa, una iniciativa semblant no va prosperar per les resistències a sistemes que sovint apareixen vinculats a la preocupació per un control desmesurat de les persones. “El principi tecnològic és el mateix —apunta Puertas—, però ho fem una mica diferent d’una aplicació governamental o de caràcter públic: la informació de la plataforma és privada fins que és necessari utilitzar-la”.
De fet, apunta que un empresari o responsable laboral “no pot saber amb qui ha estat en contacte un treballador a no ser que es declari una persona simptomàtica”. Quan això passa, comenta Puertas, a l’empresa “se li activa l’accés a la fitxa” del treballador i a l’empleat li arriba una notificació conforme han accedit als seus contactes. L’empresa disposa d’un instrument de gestió web que li permet fer dues coses: abans que hi hagi una persona amb símptomes, pot veure com s’està respectant el distanciament social dins de l’empresa. “Pot veure els que s’estan saltant més el distanciament per departaments, la informació serveix a riscos laborals per executar un pla d’acció, fer plans de comunicació o accions específiques per departaments que són clau, com pot ser el de vendes —si veus que tothom s’està saltant el distanciament social, si hi apareix un positiu, tens un problema”.
La privacitat, “barrera d’entrada”
Els temors pel que fa a la privacitat és “la principal barrera d’entrada” per introduir l’ús de l’aplicació a les empreses. De fet, s’ha desenvolupat un penjador perquè els treballadors no tinguin la necessitat de descarregar-se l’aplicació al seu mòbil personal, fet que provoca més “recel”. “En algunes empreses és més fàcil perquè tenen mòbils propis i per un tema de sensibilitat no volen que els seus treballadors s’instal·lin res en els personals, de manera que el penjador que portes mentre treballes fa la mateixa funció”, explica Puertas. Aquesta solució és útil per a empreses de certa magnitud. En algunes el sistema que es fa servir per controlar persones amb símptomes o casos positius és totalment analògic. Puertas comenta el cas d’una empresa de 300 treballadors que té un equip de dos o tres persones dedicat a fer aquest control, a parlar amb la gent i traçar tot l’arbre de contactes a mà. “Les empreses grans tenen molts centres de treballs, molts fluxos, les de caràcter industrial no poden fer teletreball”, afegeix aquest emprenedor.
Les empreses prenen mesures contra la Covid-19 (EP)
El format penjador de l’aplicació és el que més respectuós pot ser amb la privacitat del treballador que, de totes maneres, haurà de ser conscient que cada pas que fa dins de l’empresa està sent registrat durant 30 dies. La informació de “al costat de qui ha estat, quan i per quant de temps” queda registrada i, en cas de donar positiu, pot ser revelada a l’empresa per poder tallar qualsevol cadena de transmissió del virus de forma ràpida. El treballador, quan arriba al matí, agafa el seu penjador i pot començar la seva jornada laboral amb normalitat. Quan acaba va a un punt de sincronització i descarrega tota la informació i deixa el penjador al seu lloc fins l’endemà. “Si es fa un ús correcte, l’aplicació sempre informarà l’empleat quan algú està accedint a la fitxa personal i només en el cas que algú es declari positiu o amb símptomes”, afegeix Puertas.
Tant l’empresa com el treballador han de signar abans de fer ús de l’aplicació un contracte de consentiment d’ús i política de privacitat, seguint els protocols de la normativa de protecció de dades. “Aquest és el primer pas a l’hora de donar-se d’alta perquè tant l’empresa com el treballador han de tenir la tranquil·litat que ofereix el marc legal”.
Sistema controvertit
Puertas reconeix que aquests sistemes de control dels contagis és controvertit i que en els darrers mesos han generat molta literatura. “El problema és que per a governs de països amb règims diferents és molt fàcil de fer-ho, a la part occidental, en la part pública, és molt complicat perquè al final el ciutadà no vol que amb les seves dades no es faci res”. Amb tot, però, Puertas creu que “en l’àmbit empresarial és diferent perquè s’ha de fer prevenció de riscos laborals i els governs reclamen a les empreses que garanteixin la salut del treballador, per tant la tecnologia és una palanca per a fer-ho”.
Ara bé, reconeix que introduir aquesta classe d’instruments de control requereix que l’empresa ho faci bé: “On triomfa és en empreses on saben fer bé la gestió de la comunicació i on s’explica de manera transparent que no es fa per espiar, sinó per detectar casos positius i fer alguna cosa el més aviat possible; perquè a la força no es pot posar, es tracta d’un instrument voluntari”.
Entre les empreses que ja han adoptat l’aplicació hi ha la biscaïna Emica Bombas, que té uns cinquanta treballadors i es dedica a la fabricació de dissenys de bombes centrífugues i ventilació. La start-up catalana està en converses amb altres empreses, “bastantes catalanes”, que valoren fer servir l’aplicació i que podrien introduir-la entre els seus treballadors en les properes setmanes.
