La crisi sanitària global farà perdre uns 50 milions de treball directes al sector turístic a tot el món. Aquest és el pronòstic que fa el Consell Mundial del Viatge i el Turisme. Això representa entre un 12% i un 14% de l’ocupació d’aquest sector i unes pèrdues del 25% dels ingressos anuals. Això, si els efectes de la restricció de moviments no s’allarguen més d’un trimestre. El tancament de fronteres per a turistes en molts països, així com l’ordre de tancar en el termini màxim d’una setmana els hotels, càmpings i apartaments turístics com a part de les mesures per evitar l’expansió del coronavirus auguren una “crisi sense precedents en el sector turístic mundial, que per descomptat, dona per gairebé perduda del tot la campanya de primavera”, explica a El Món Pablo Díaz, professor d’economia i empresa de la UOC. Aquest expert en turisme creu que els efectes seran més profunds que les pèrdues econòmiques circumstancials d’un trimestre: “El sector es reestructurarà i moltes petites i mitjanes empreses que es dediquen al turisme, o no sobreviuran o hauran de reduir plantilla. Les grans cadenes d’agències, les cadenes hoteleres i les companyies aèries s’enfonsen a la borsa i això es traduirà en ajustaments de plantilla que poden ser perpetus”, alerta.
Hi haurà canvis en el comportament dels turistes quan se superi la crisi sanitària? Tindran por de viatjar a altres països? “És evident que hi haurà un factor psicològic de la por que farà que el turisme internacional trigui més a recuperar-se. El turista, i és natural, tendirà a pensar que és millor viatjar per zones conegudes i properes, on se sentirà més protegit si considera que la crisi sanitària s’ha superat. En aquest sentit, el turisme interior es recuperarà ràpidament, precisament per un factor psicològic també, perquè penses que, si hi ha risc, o seguretat, serà igual a Salamanca que a Barcelona”, explica el professor d’economia i empresa de la UOC. Pablo Díaz apunta un altre factor que també modificarà algunes pautes en la distribució del turisme interior: “El turisme urbà, de ciutats, es veurà desplaçat parcialment pel turisme de natura i de proximitat al territori, perquè psicològicament la gent interpretarà que és més sa anar a la muntanya que a les ciutats, que han estat els principals focus del coronavirus”. Per tant, conclou, “viurem un repunt important del turisme verd”. I avança que “veurem moltes campanyes institucionals per promocionar el turisme interior”.
L’experiència del SARS a la Xina
Pablo Díaz també suggereix recordar què va passar amb el turisme quan es va produir, l’any 2003, una altra crisi, focalitzada a la Xina, i que va causar la mort de 10.000 persones. Un estudi fet set anys després analitzava els temps de recuperació del turisme internacional a Taiwan provinents dels Estats Units, Japó i Hong Kong. La conclusió és que els turistes de Hong Kong i els EUA es van recuperar pràcticament al mateix temps, i en un espai de temps relativament curt, entre 3 i 4 mesos.
Es preveu la pèrdua de 50 milions de llocs de treball del sector turístic a arreu del món pel coronavirus
Per als autors, recopila el professor de la UOC, les explicacions són diferents entre els dos casos. Per començar, Hong Kong es va veure més afectat per la SARS que Taiwan. Així, els viatgers d’aquesta procedència se sentirien psicològicament indiferents pel que fa a la seguretat de la salut, ja que trobarien que les condicions no serien massa diferents. “En el cas dels EUA, no afectats pel SARS, el seu patró de recuperació va ser similar. La possible raó segons els autors és que els viatgers nord-americans confiaven en el judici de l’Organització Mundial de la Salut i, una vegada que aquesta organització va eliminar Taiwan de la llista d’àrees afectades per la SARS, van tornar a visitar Taiwan”, explica Díaz. I què va passar amb el Japó, un país afectat? “Sí que va tenir una histèresi significativa, ja que els seus turistes semblaven ser més cautelosos i heterogenis. El volum d’arribada es va restablir de manera gradual però va trigar un any a reprendre les xifres prèvies a la crisi”, explica Pablo Díaz.
La lliçó del SARS, aplicada al coronavirus
Preguntat per si aquesta pauta es pot reproduir amb el coronavirus, Díaz remarca que cal tenir en compte que “hi ha diferents patrons de recuperació segons la procedència dels turistes i la incidència que finalment tingui el coronavirus als seus països. Podem pensar llavors que aquells països que tinguin nivells similars o una mica superiors d’incidència de la malaltia no tindran problemes per visitar-nos tan aviat com sigui possible, i que aquells amb una menor incidència del coronavirus poden tenir comportaments més heterogenis entre els seus turistes. Finalment, aquells més cautelosos trigaran més a tornar-nos a visitar”, analitza. En tot cas, avisa que és aviat per saber quina serà la dinàmica de recuperació dels turistes que visiten l’Estat espanyol cada any.
