Acaba de ser reelegit secretari general de la UGT a Catalunya. Afrontarà un 2021 submergit en els efectes econòmics de la crisi sanitària de la Covid-19, i on en sindicalisme tindrà un paper clau en la gestió de la crisi laboral. Alhora, però, alguns aspectes de les reivindicacions laborals poden quedar en un segon pla per aspectes més urgents de la pandèmia. Com afronta vostè aquest embat?
Els sindicats hem de gestionar aquesta crisi amb les llums curtes i les llums llargues, ja s’ha demostrat que el nostre paper és imprescindible. Qui garanteix que hi hagi ERTO són els sindicats, de fet, a l’inici de la pandèmia, si no hagués estat per la pressió sindical el famós comptador zero, pel qual tu cobres de l’atur però no el consumeixes, no s’hauria aplicat. Si els ERTO continuen i també aquest sistema és per la pressió sindical. El mateix ha passat amb l’ingrés mínim vital, que no hauria estat una realitat sense la tasca dels sindicats. Que durant la crisi no hi hagi destrucció d’ocupació i que, per tant, puguis anar a un ERTO o si has perdut la feina tinguis els ingressos mínims per viure, ha estat una victòria sindical. Tenim una crisi que en el millor dels casos durarà tot el primer semestre del 2021 i no sabem si amb la vacuna millorarà.
I les llums llargues?
Hi ha elements que les patronals ens poden dir que no toca, però que sí que toquen. Em refereixo a la derogació de les reformes laborals. Si no les deroguem, estem permetent que hi hagi empreses que puguin fer un ERO sense cap raó de crisi econòmica i que es continuï precaritzant el mercat de treball. La sortida de la crisi s’ha de fer amb unes altres bases, una altra legislació i amb el salari mínim resolt. 50 o 100 euros més a les nòmines de la gent treballadora van destinades a pagar habitatge i menjar, si aquests mateixos diners van al compte de resultat de les empreses, se’n van a Panamà, Liechtenstein o fins i tot a Dubai amb aquell.
Aquestes qüestions estaven sobre la taula abans de la pandèmia, amb un govern espanyol que s’hi havia compromès. La pandèmia no és una excusa creïble.
El govern espanyol no és que estigui incomplint un acord amb els sindicats, és que està incomplint l’acord de govern PSOE-Podemos. Hi havia una calendarització que és cert que el virus va encallar al principi, i és que l’1 de maig del 2020 s’hauria d’haver materialitzat una part de la derogació parcial. D’acord que estàvem en estat d’alarma, però quan sortim de la primera fase de la pandèmia estan incomplint. Estem cansats de grans discursos i volem concreció. A més, nosaltres apostem per la derogació completa i no parcial. Si hi ha governs d’esquerres és perquè facin polítiques d’esquerres.
Considera que aquest govern d’esquerres no té prou força davant dels lobbys econòmics i empresarials, o simplement no vol plantar-los cara?
Com a mínim amb el salari mínim s’està demostrant que aquests lobbys tenen molta força. Casualment, qui no vol que s’apugi el salari mínim cobra deu o quinze vegades més el salari mínim. És evident que les patronals fan de lobbys, i és el govern de l’Estat qui ha de decidir. Veurem què acaba passant amb el salari mínim, a qui fan més cas, si a les patronals o als sindicats. Veurem si durant el primer trimestre del 2021 hi ha modificacions en l’àmbit de la legislació laboral o no.
Si no es produeixen, els sindicats es mobilitzaran contra un govern que sobre el pla teòric és més proper ideològicament al sindicalisme?
Evidentment, el pas a la mobilització està dins dels nostres escenaris per al primer trimestre del 2021. Amb l’excusa de la pandèmia no es poden retardar més aquests canvis normatius, que són clau per sortir de la crisi econòmica. Anirem apujant el to i la gradualitat de la mobilització si Madrid no mou fitxa en l’àmbit de la legislació laboral.
Diria que l’Estat espanyol ha fet tot el que podia fer, en termes econòmics, per ajudar l’economia real, és a dir, l’autònom, la petita empresa i el treballador, a parar el cop? I si no ho ha fet, ha estat per incapacitat o per falta de recursos?
El que ja va quedar demostrat amb la crisi del 2008 i que s’ha tornat a veure ara és que en funció de l’estructura d’estat que tinguis –si es paga més o menys en impostos, no només si la fiscalitat és justa i progressiva- pots donar millor o pitjor resposta a la crisi. Els que resisteixen millor són els estats que tenen més estat del benestar. Aquí les UCI estan més plenes que en altres llocs d’Europa perquè tenim una sanitat retallada des de fa deu anys i no s’ha invertit gens. I hi ha menys diners per a prestacions perquè hi ha una fiscalitat inadequada. Ens cal una fiscalitat justa i progressiva a nivell d’estàndards europeus. Em fan molta gràcia les patronals que demanen ajudes i a la vegada demanen pagar menys impostos. Això no quadra. Per tant, a Espanya hi ha menys recursos per model d’estat del benestar, és un element clau.
I no detecta incapacitat en la gestió?
Aquest és un altre capítol. En la primera part de la pandèmia, l’Estat va passar de voler-ho controlar tot marcant absolutament totes les polítiques, però ara estem en un popurri en què cada comunitat autònoma fa les seves mesures sanitàries, perquè té competències, però no les fa en altre àmbits. Falta cobertura per als autònoms, que són els que han quedat més penjats. S’hauria pogut fer més, segur, i ara esperem que els diners que venen d’Europa no vagin a les grans corporacions amb el next generation, sinó que vagin de veritat a l’economia real. Hi ha el risc que tots els diners no reverteixin en el conjunt de l’economia sinó que acabin a les grans corporacions, per això hem de fiscalitzar molt bé on van a parar. Al final, cada comunitat autònoma aplica mesures molt dures que no tenen translació en forma d’ajudes als sectors afectats.
El Govern de Catalunya ha establert unes restriccions horàries en l’àmbit de l’hostaleria que han generat moltes crítiques en el sector, que acusa la Generalitat de deixar-los morir. Els havien consultat aquestes mesures, als sindicats?
El Govern de la Generalitat està en campanya electoral, dins del Govern estan més centrats en les picabaralles internes. No sé com ha anat la negociació d’aquestes últimes mesures perquè no hem tingut cap informació. En altres casos havíem participat en alguna decisió, en altres ens han informat quan ho havien decidit ja, però aquesta vegada ens hem assabentat a través de la roda de premsa de divendres passat al matí. Ara diuen que ens convocaran per parlar dels ajuts… Si no volen pactar amb els sindicats, entesos, però que com a mínim s’assessorin amb assessors competents i coneixedors del sector. Els assessors sanitaris que tenen són bons, els econòmics, gens. La Generalitat ha de rectificar les mesures aplicades a la restauració, perquè ha fet un tancament encobert. Amb aquestes restriccions horàries el que fan és dir: si tu no pots obrir és el teu problema. No, si tu no pots obrir és perquè en aquestes franges horàries no et dona prou per fer activitat econòmica. Hem d’inventar l’ERTO ‘interruptus’? Què fan els treballadors en les hores mortes, marxen a passejar? Són decisions estranyes.
Confia que hi hagi marge per a aquesta rectificació?
Ens van dir que els continguts dels trams no es modificarien… Però si els han modificat per mal, també ho poden fer per a bé. Hem de parlar amb el Govern i el gremi per trobar una solució, evidentment, prioritzant la salut, però aquest sector l’estàs matant quan altres no. Més enllà dels McDonald’s i Burguer King, no hi ha grans cadenes que puguin parar el cop, són empreses petites que ja han buidat la motxilla per resistir i estan al límit.
Es refereia abans al context electoral. Creu que aquestes “decisions estranyes” són fruit de la pugna entre els socis?
Les picabaralles internes al Govern i la proximitat electoral perjudiquen la gestió de la pandèmia. No dubto que el Govern està preocupat per donar una solució a la crisi, però el problema és que el Govern i l’oposició tenen un ull posat en la pandèmia i un altre en les eleccions. Si les eleccions s’haguessin fet quan s’havien de fer, ara tindríem un Govern que només miraria cap a la crisi econòmica i la pandèmia. És el problema de no haver convocat les eleccions quan tocava i prioritzar altres estratègies polítiques que en aquell moment no tocaven. Es fa imprescindible que es voti ja, perquè no sembla que si s’ajornessin les eleccions dins del Govern hi hagués pau.
Parlant d’aquestes eleccions. Si les enquestes no fallen, totes apunten a una entrada de l’extrema dreta de Vox al Parlament. I Cs i PP deixen clar que no hi haurà cordó sanitari perquè en algunes qüestions votaran junts. Sindicalisme i extrema dreta són conceptes incompatibles. Com perceben vostès la irrupció de l’extrema dreta a Catalunya?
En la presentació de la meva candidatura jo parlava de la pluralitat del sindicat, i aquesta és la nostra fortalesa. Hi cap tothom, però els feixistes no. Feixisme i sindicalisme són incompatibles, i ja a les eleccions espanyoles vam parlar de l’stop Vox, i participarem en tot el que calgui per aturar el feixisme de Vox al Parlament. Com a sindicat no direm a qui votar, però sí que diem a la societat catalana que Vox no es pot votar. I un matís: Vox és el llop i se’l veu, però de vegades el llop es disfressa de caputxeta, i de vegades la caputxa és taronja i de vegades blava. En tot cas, hi ha d’haver una front unitari contra el feixisme i evitar que hi hagi aritmètiques parlamentàries en aquest sentit. Qui provoca la divisió del país, la llengua o els que intenten dividir per llengua? El feixisme sempre divideix la societat, i especialment la classe treballadora, per enfrontar-la i rebentar la societat.
