La fase 1, esperada per a molts ciutadans confinats des de feia 75 dies, ha estat una primera llum al final del túnel. Algunes terrasses de bars i restaurants obertes, la possibilitat de retrobar familiars i amics, fer passeigs en grup… Però la fase 1 també és un pas de vertigen per als autònoms, un dels col·lectius la fragilitat del qual s’ha fet més evident amb la crisi del coronavirus. Aixecar novament la persiana del negoci vol dir tornar a pagar nòmines, començar a pagar el lloguer si es gaudia d’una moratòria, pagar totes les despeses recurrents que potser havien pogut suspendre parcialment… Tornar a la roda de despeses, però amb la diferència que els ingressos seran molt menors com a mínims els primers mesos, fins que culmini la desescalada i l’economia i el consum comencin a recuperar el pols. En alguns casos, amb prestacions públiques, però en altres sense ni cinc. Aquesta és la situació dels 538.000 autònoms i autònomes donats d’alta a Catalunya, 12.000 menys que el dia que es va decretar l’estat d’alarma. Del total del col·lectiu, el 60% es va veure obligat a cessar la seva activitat per la via del BOE el 13 de març.
La desescalada no serà fàcil. “Calculem que un 20% dels teixit d’autònoms de Catalunya no podrà obrir la persiana mai més. El cop més fort serà per als sectors del comerç de proximitat, l’hostaleria i el turisme, els més sensibles a la caiguda del consum”, alerta en declaracions a El Món Sandra Zapatero, presidenta de CTAC-Autònoms de la UGT de Catalunya.
Primers dies del a fase 1 amb restaurants a mig gas. JORDI BORRA?S
Com han passat el confinament els autònoms catalans? En general, deixats de la mà de déu. Del total de 550.000 inscrits en aquest règim d’activitat econòmica, 204.000 han rebut la prestació extraordinària per cessament d’activitat, o per caiguda d’ingressos de més del 75%. Una xifra que la representant de la UGT considera “que està prou bé”, però que a hores d’ara no és suficient. Fa una crida a tots els autònoms que es trobin en una d’aquestes dues situacions a demanar-la, perquè “es pot fer fins al 30 de maig, encara que a l’abril no s’hagi pogut acreditar la caiguda d’ingressos però sí al maig, i a més, si es reconeix el dret a la prestació, té efectes retroactius des del dia que es va decretar l’estat d’alarma. Tenir l’ajuda és un baló d’oxigen important”, diu Zapatero, que posa xifres concretes: “El 86% dels autònoms catalans cotitzen per les bases mínimes, i els que sol·licitin la prestació rebran uns 670 euros i no hauran d’abonar la quota de la Seguretat Social de 286 euros, per tant, cada autònom tindrà una prestació de 956 euros”.
Més ajudes i durant més temps
Amb tot, una part important del col·lectiu continua desprotegit, i amb el desconfinament, les febleses dels negocis emergiran encara més. D’aquí que es calculi que el 20% dels autònoms no podran sobreviure a la crisi. En aquest sentit, la llista de reivindicacions que el col·lectiu adreça a les administracions públiques va encaminada a garantir l’oxigen mentre duri la desescalada i fins que comenci a recuperar-se el pols econòmic. Apujar la persiana amb una falca perquè aquesta no baixi de cop.
Una de les principals reivindicacions del col·lectiu és que s’ampliï la prestació extraordinària per cessament d’activitat fins al 31 de desembre. “Hi ha una moratòria de lloguers per a grans tenidors, que es pot ajornar quatre mesos i pagar-la durant dos anys, i els més petits, per exemple un comerç que paga un local a un particular, tenen dret a tornar-la en dotze mesos. Però ens trobarem que a mesura que avanci la desescalada els autònoms hauran d’afrontar els lloguers ajornats amb una facturació minsa.Tindrem un problema de liquiditat”, assenyala Sandra Zapatero, que afegeix que ampliar la prestació “és l’única eina que pot ajudar el col·lectiu, perquè si l’autònom ja està endeutat perquè ha demanat un ICO, no en podrà demanar un altre”. En aquest sentit, creu que hauria de ser una prestació menor a mesura que l’autònom vagi reprenent la seva activitat, “però que no la deixi de rebre, un complement a la seva facturació habitual com a mínim per cobrir despeses i portar un plat a taula”.
Dues treballadores vestides d’EPI desinfecten un local comercial al centre de Vielha Quico Sallés
També pel que fa a prestacions, la representant dels autònoms de la UGT reclama una prestació a càrrec de l’Estat per a autònoms que fan activitats estacionals. “Per exemple, un petit negoci d’esplai per tres mesos a l’estiu. Aquestes persones, com que en el moment de l’estat d’alarma no eren autònomes, no tenen dret a cap tipus de prestació. Reclamem un petit subsidi perquè no quedin desprotegides”.
I què ha passat amb els crèdits ICO que l’Estat havia habilitat per a aquest col·lectiu? “Ens hem trobat que quan han anat al banc, el que sigui, a sol·licitar-lo, li han venut comercialment una pòlissa d’assegurança quan no és obligatòria, i li han apujat l’interès d’aquest ICO, és a dir, han desviat el producte ICO per un altre més encarit. Una altra patacada per als autònoms”, denuncia, alhora que reclama un control per part de l’Estat en aquest sentit. A més, es reclama l’ampliació dels ERTO fins a finals d’any, perquè “hi ha autònoms que tenen assalariats i no poden finalitzar de cop els ERTO i reincorporar tots els treballadors”.
Finalment, la presidenta de CTAC-Autònoms de la UGT de Catalunya també posa sobre la taula una petició a la Generalitat. “Seria ideal que la Generalitat apostés realment per al col·lectiu d’autònoms i els ajudi en la desescalada, sobretot per la inversió que l’autònom haurà de fer en matèria d’higiene i seguretat (EPI, mampares, gels, mascatetes…)”. En concret, es reclama una “ajuda directa” perquè puguin habilitar els negocis en aquest sentit, ja que es tracta d’una despesa no recuperable.
