La crisi causada per la covid-19 deixa l’economia de la Unió Europea (UE) en la pitjor recessió de la seva història i obliga els principals actors a moure’s i a creuar “línies vermelles” impensables fins ara. El pla de recuperació d’Alemanya i França ha obert el camí a la Comissió Europea per fer el pas de proposar endeutar-se per finançar la recuperació i allunya els alemanys de la seva tradicional “prudència” per fer front a les crisis, segons diversos experts. “El pla francoalemany dona un nou impuls a la integració europea”, diu en una entrevista a l’ACN l’experta en política alemanya del Centre de Política Europea (EPC) Sophie Pornschlegel, que assegura que sense el pla de l’eix francoalemany Brussel·les no hagués fet aquesta proposta.
Si bé el govern de la cancellera Angela Merkel va treure tota l’artilleria per salvar l’economia, arribant a endeutar-se per primer cop en més d’una dècada, la resposta inicial a nivell europeu va ser més tímida, amb mecanismes ja existents que alguns estats consideren insuficients per fer front a una crisi que ha enfonsat l’economia.
No ha estat fins dos mesos després des de l’inici de la crisi que Alemanya ha reaccionat donant un cop de timó a la resposta econòmica europea. Una setmana abans que la Comissió presentés el seu pla, Alemanya i França van proposar que la Comissió s’endeutés per finançar un fons de recuperació amb 500.000 milions d’euros en ajudes. Uns dies més tard, l’executiu europeu ha fet una proposta en la mateixa línia: anar als mercats per finançar un fons de 750.000 milions -500.000 en subvencions- vinculat a un pressupost plurianual d’1,1 bilions d’euros.
“Alemanya ha de ser la que es posi davant perquè els estats acceptin una posició d’aquest tipus. Ha de ser la que salvi la UE, no la que segueixi les ordres de Països Baixos o Croàcia”, apunta Jorge Núñez, expert en pressupost i finances de la UE del ‘think tank’ europeu CEPS. Segons Núñez, “pocs” estats es podran “resistir” a una proposta que tingui l’aval alemany, i el fet que Alemanya defensi la necessitat que la Comissió Europea busqui finançament als mercats representa creuar una “línia vermella” que és el “primer pas cap a una Europa federal”.
“És un primer pas en aquesta direcció. Li poden dir d’emergència o per un temps limitat, però passar aquesta línia vermella és un pas molt important”, apunta l’investigador de CEPS, que subratlla que la UE “està construïda per crisis i no per temps tranquils”. En canvi, Pornschlegel considera que, malgrat ser una “iniciativa històrica”, la UE està “encara lluny” de ser un model federal. “La proposta de la Comissió no significa que tota la resta de qüestions estiguin ja fora de la taula. Encara tenim moltes qüestions controvertides a la UE, com per exemple la migració o l’estat de dret. Tenim àmbits en què s’ha d’avançar si volem tenir una Europa federal”, subratlla.
“L’existència de la UE és una necessitat per a Alemanya”
Per l’experta de l’EPC, la nova posició d’Alemanya a l’hora de fer front a la crisi és “extraordinària” i “positiva” per a Europa, però diu ser “prudent sobre ser massa optimista” perquè el canvi alemany també s’explica per la naturalesa de la crisi. “Dins del seu partit alguns continuen sent prudents”, avisa Pornschlegel, que considera que el govern de Merkel gestiona “bé” les crisis. “La integració europea només funciona quan s’alineen els interessos estatals i els interessos europeus“, diu Pornschlegel, que assegura que Alemanya ha “entès” que la recuperació econòmica és una “oportunitat” per a ells. “No diria que han abandonat totalment la seva posició, sinó que s’han adonat de la importància de donar un impuls més a Europa i de posar iniciatives sobre la taula”, remarca.
L’expert de CEPS comparteix la idea que Alemanya s’ha adonat durant la crisi que “l’existència de la UE és una necessitat” per a ells, “com per a tots”. Amb tot, Núñez és més optimista i creu que l’abandonament de l’ortodòxia econòmica es mantindrà més enllà de la crisi. Malgrat la importància de l’eix francoalemany, Pornschlegel assenyala que el fet que els dos estats amb més pes dins la UE donin suport a una proposta no es tradueix en un suport “automàtic” de la resta.
“Alemanya és demogràfica i econòmicament un gegant, però el que hem vist és que cal que Alemanya i França vagin juntes. Sense aquesta aliança Europa no avançarà. Una iniciativa francoalemanya és una necessitat per avançar, però no és un automatisme”, remarca l’experta de l’EPC, que assegura que caldran “habilitats d’enteniment i diplomàcia” perquè els estats donin llum verda a un pla com el de la Comissió Europea.
La pugna entre estats i la presidència alemanya
La proposta de la Comissió Europea no ha fet més que donar el tret de sortida a la pugna entre estats per acordar el pla per recuperar l’economia. Els caps d’estat i de govern europeus començaran a negociar el pla presentat per la Comissió Europea el 19 de juny en unes discussions que es preveuen complexes per les reticències que ja han expressat Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia. Malgrat les diferències entre estats, l’expert de CEPS creu que l’acord, que després ha d’aprovar l’Eurocambra, serà en essència semblant a la proposta de la Comissió. “No crec que el bloquegin”, apunta Núñez, que creu que aquests quatre estats tenen “poc contingut” en els arguments per oposar-se a la proposta.
Segons apunta, en el que sí poden pressionar és per disminuir els diners en algunes partides del pressupost sota l’argument que ja s’hi destinen recursos provinents del fons de recuperació. L’expert de CEPS també creu que poden haver “discussions sobre prioritats”, sobre la condicionalitat associada als recursos, que la Comissió vincula a “reformes acordades”, i que es qüestioni la viabilitat de canviar “estructures a temps” per assolir els objectius verds.
En la negociació, Alemanya tindrà un rol important perquè tindrà la presidència de torn del Consell de la UE a partir del juliol i fins a final d’any. “Veurem si serà capaç d’avançar i crear el canvi que Europa necessita en aquest moment”, assenyala Pornschlegel mentre demana alhora “rebaixar les expectatives” de la presidència alemanya. Amb les negociacions del pla de recuperació, del pressupost europeu i de la relació comercial amb el Regne Unit com a prioritats, l’expert de CEPS creu que “pocs” estats es podran “resistir” al posicionament que prengui Alemanya respecte a aquestes qüestions, mentre l’experta de de l’EPC considera que si durant la presidència alemanya es resolen aquestes tres discussions ja es podrà considerar que ha estat un “èxit”.
Però la recuperació econòmica no serà l’únic que haurà “d’impulsar” la presidència alemanya, diu Pornschlegel, sinó també altres qüestions sense les quals no es pot avançar en la integració europea. “S’ha d’impulsar l’agenda de l’estat de dret. La presidència croata no ha fet res al respecte. Donar diners a països amb erosió democràtica i que no respecten els valors europeus va en detriment de la UE”, subratlla.
Amb tot, serà el desafiament econòmic causat pel coronavirus el que centrarà les discussions entre els líders europeus i Núñez alerta que “no es poden permetre estar mesos” per acordar un pla de recuperació i un pressupost. “No es pot fer el que es va fer durant la crisi financera. Es va esperar tant de temps que al final ja estàvem tan profundament dins de la crisi que per sortir-ne es van haver de fer salts acrobàtics”, avisa.
