Després de 75 dies confinats… terrasses de bars i restaurants a l’expectativa

El Gremi de Restauració de Barcelona creu que obrir restaurants en fase 1 és "econòmicament inviable" en la majoria dels casos

Havia de ser una mena d’apocal·lipsi, una estampida cap a les terrasses per aconseguir una preuada taula per dinar o per fer el cafè després de 75 dies sense poder-ho fer. Però l’entrada a la fase 1 del desconfnament, que permet la reobertura de bars i restaurants amb servei exclusivament a les terrasses, no ha estat la bogeria que hom podia imaginar-se, tret d’algunes excepcions. De fet, si s’analitzen els condicionants de la reobertura, s’entén per què hi ha hagut moltes zones amb terrasses mig buides. Dia laborable -per a molts, amb teletreball-, sense turisme, amb més de 700.000 catalans en situació d’ERTO i molts sense haver cobrat la prestació, amb criatures a casa fent classes telemàtiques… I tot plegat, quan ja es permeten les trobades entre familiars i amics a casa -fins a 10 persones- i es permet passejar i fer esport en petits grups. 

“Les imatges que hem vist d’algunes terrasses plenes corresponen més a un desig que a una realitat, perquè la radiografia real del sector de la restauració no és una imatge amb cues en un restaurant de platja, com s’ha ensenyat, sinó que els restaurants i bars continuen majoritàriament tancats i amb pèrdues”. Així de contundent és Roger Pallarols, president del Gremi de Restauració de Barcelona, després dels dos primers dies en què la majoria del país ha entrat en la fase 1 del desconfinament, que permet als restaurants obrir només el 50% de l’espai de les terrasses però no els salons interiors. De fet, les xifres registrades des de dilluns evidencien que no hi ha hagut ni entusiasme per part dels propietaris de locals de restauració ni tampoc dels consumidors, tot i que feia dos mesos i mig que uns havien abaixat la persiana i els altres s’havien quedat sense el petit plaer de dinar o sopar fora de casa o fer el vermut. “Només un de cada tres restaurants que podien obrir perquè tenien terrassa ho ha fet, i en el total de locals de Barcelona, només el 20% ha reobert”, assenyala a El Món el president del Gremi. I encara va més al detall: “A Barcelona, el 72% dels locals de restauració només tenen quatre taules, això vol dir que en el millor dels casos, podrien obrir amb 2 taules, és totalment inviable mantenir el negoci. Dels 6.000 establiments, només 108 tenen terrasses àmplies. Què esperaven?”, es pregunta.

[r:1]

Pallarols concreta que qui ha obert han estat restaurants que ja feien menjar per emportar durant el confinament, i que ara “poden tenir un petit complement amb un parell de taules”, o negocis “d’estructura exclusivament familiar, que comencen a engegar la màquina i fan economia de subsistència”. Un panorama que el president del Gremi assegura que “era previsible”. “No ens sorprèn, ja ho vam avisar, que la fase 1 no era adequada per reobrir els restaurants, negocis que tenen moltes pèrdues després de tant de temps aturats, i que obrir amb només el 50% de les terrasses no és viable. Els aforaments són molt residuals i no surt a compte obrir perquè la despesa és molt alta i els ingressos seran testimonials”.

Els restaurants comencen a oferir menu?s, amb la incertesa de si sortiran els nu?meros. JORDI BORRA?S

Els restaurants comencen a oferir menu?s, amb la incertesa de si sortiran els nu?meros. JORDI BORRA?S

De fet, hi ha una sensació de “decepció” entre els restauradors, que en alguns casos esperaven més “eufòria per part dels ciutadans”. És el cas de la Pizzeria La Cosa Nostra de Sant Boi de Llobregat. En conversa amb el món, expliquen que “no ha estat ni de bon tros la bogeria que esperàvem, potser per les ganes que en teníem, però la gent està trucant poc a poc per reservar, molts ens diuen que no sabien si trucar perquè donaven per fet que estaria tot ple. I no… La gent encara té por, per si es contagien, i por a gastar, molta gent aquí està en un ERTO o sense feina”.

Altres restaurants han optat per esperar uns dies a obrir i deixar passar aquests primers dies laborables. És el cas del restaurant 1918 Cuina de Mar, de Vilanova i la Geltrú. “Obrirem el cap de setmana, perquè el 95% dels nostres clients són gent de fora de Vilanova, i pensàvem que aquests primers dies era millor no obrir, tot i que en tenim moltes ganes. De fet, volíem esperar a la fase 2, però ja hem tingut algunes reserves de clients habituals que ens han animat a començar a rodar de nou”, explica a El Món la Montse Albà, copropietària d’aquest restaurant.

Aquí les reserves van arribant progressivament de clients habituals, a l’espera també que es recuperi l’activitat de passeig a la platja. “Tenim reserves per la setmana vinent ja, volem que també s’animi el passeig marítim per tornar a una certa normalitat”, apunta la Montse. En el cas de Vilanova i la Geltrú, l’ajuntament ha deixat marge per ampliar terrasses: “Tenim sort que la nostra terrassa és força gran i podem ampliar amb el permís de l’ajuntament,  mentre la gent pugui passejar i no es talli el pas a ningú tenim permís. Estem contents per la resposta dels clients, que sempre tens aquella por de si vindran o no”.

El Gremi de Restauracio? de Barcelona, preocupat per la supervive?ncia dels locals. JORDI BORRA?S

El Gremi de Restauracio? de Barcelona, preocupat per la supervive?ncia dels locals. JORDI BORRA?S

L’esperança de la fase 2

Ara bé, des del Gremi de Restauració de Barcelona insisteixen que “obrir en fase 1 no és una bona idea”, però admeten que estar ja en fase 1 “és positiu perquè dibuixa un horitzó per a un sector amb empreses en greu risc de desaparició. Veure que aviat arribarem a la fase 2 és veure una mica la llum al final del túnel. Però no ha estat cap sorpresa que les terrasses dels restaurants no estiguin plenes ni de bon tros”, assegura Roger Pallarols. I és que entén que “en trobar-nos ja en una greu crisi, tothom busca seguretat, el restaurador prefereix no obrir si segueix perdent diners, perquè obrir un negoci si ni tan sols saps si tindràs feina… I el consumidor no sap si trobarà una taula o no, potser ja no s’arrisca a sortir. Haurem d’esperar un cert temps per veure si recuperem el pols o no”, sentencia en conversa amb El Món.

Primers dies del a fase 1 amb restaurants a mig gas. JORDI BORRA?S

Primers dies del a fase 1 amb restaurants a mig gas. JORDI BORRA?S

 

Nou comentari