Mirar el mòbil mentre treballem s’ha convertit en un gest gairebé automàtic que fem sense pensar. De vegades ho fem per respondre un missatge i d’altres per consultar una notificació, però moltes vegades ni tan sols tenim un motiu concret. El veritable problema és que cada una d’aquestes petites interrupcions ens obliga a apartar l’atenció de la feina i després intentar recuperar el fil perdut. (Sí, nosaltres també alucinem amb la quantitat de vegades que ho repetim sense adonar-nos-en).
Pot semblar un gest sense importància en el dia a dia, però repetir-ho constantment durant tota la jornada termina passant una factura molt alta al nostre rendiment. Segons Nico Fernández Miranda, expert en neurociència aplicada a la productivitat, no és que el nostre cervell hagi deixat de funcionar com hauria de fer-ho. El que ha canviat realment és la rutina que hem construït al seu voltant, una dinàmica plena d’estímuls i distraccions constants que ens roben la concentración.
La trampa de la fal·làcia del temps
Hi ha una frase que resumeix a la perfecció aquesta realitat incòmoda que afecta el nostre dia a dia professional. Quan analitzem per què no arribem a tot allò que ens proposem, tendim a culpar el rellotge de manera injusta. (Però la realitat del nostre dia a dia és ben diferent de la que pensem). Ens repetim constantment que les hores del dia no ens arriben per abastar tot el volum de feina que tenim pendent sobre la taula.
La gent creu que li falta temps, però en realitat li falta foco. Aquesta és la premissa que defensa l’expert, afegint a més que el que li passa a la nostra atenció és que la perdem de a pedacitos tan chicos que ni siquiera los contamos. La fragmentació de la nostra jornada laboral es produeix de manera tan sibil·lina que som incapaços de mesurar el veritable impacte que té en la nostra productivitat personal.
Quan parlem del temps que passem amb el telèfon, solem fixar-nos únicament en les hores de pantalla que acumulamos al final del dia. Tanmateix, oblidem un dato clau que mereix molta més atenció de la que li donem normalment. Hem de començar a vigilar quantes vegades interrompemy una activitat concreta per fer una ullada ràpida a la pantalla del mòbil.
La gran diferència entre consultar i planificar
Existeix un abisme enorme entre reservar un espai determinat per consultar les xarxes socials i fer-ho cada pocs minuts de manera gairebé compulsiva. Intentar mantenir la concentració mentre el terminal vibra o s’il·lumina a prop nostre és una batalla perduda d’avantmà. Aquesta fal·làcia del petit gest ens porta a subestimar el temps real de treball efectiu que aconseguim mantenir sense distraccions.
Cada vegada que agafem el mòbil, el cervell apaga una tasca i en encén una altra. Aquest canvi té un cost ocult que no sentim en el moment, perquè una part de la tasca anterior es queda flotant com una estela invisible que ens impedeix rendir al cent per cent.
Per entendre la magnitud del problema, resulta molt útil mirar un estudi concret sobre el nostre comportament digital real. Fernández Miranda recorda una investigació de la Universitat de Lancaster en la qual els participants calculaven que consultaven el telèfon unes 37 vegades al dia. (La sorpresa majúscul·la arriba quan comparem aquesta estimació amb la realitat dels fets).
Quan els investigadors van registrar el comportament real d’aquelles mateixes persones, la cifra va ascendir a aproximadament 85 consultes diàries. Aquesta enorme bretxa entre el que pensem que fem i el que fem realment demostra fins a quin punt hem automatitzat la presència del dispositiu a les nostres vides. No som conscients del drenatge constant d’energia mental al qual sotmetem el nostre cervell.
La tecnologia dissenyada per atrapar-nos
No podem oblidar tampoc que les pròpies plataformes digitals estan dissenyades des de la seva gènesi per captar la nostra atenció. Les notificacions constants, les recompensas impredecibles i els continguts infinits fan que resulti molt fàcil entrar a consultar quelcom concret. El resultat final és que acabem passant molt més temps del previst navegant sense un objectiu clar o definit.
Això no significa que haguem de desaparèixer per complet de les xarxes socials ni tampoc renunciar a utilitzar el telèfon mòbil en el nostre dia a dia. La clau resideix a aprendre a posar certs límits ferms i protegir aquells moments en els quals realment necessitem estar concentrats. Recuperar el control de la nostra atenció és l’única solució viable per deixar de patir aquesta sensació de fatiga mental constant.
El repte al qual ens enfrontem no és tècnic, sinó de hàbits i de consciència sobre com utilitzem les nostres eines de treball. Començar a comptar les vegades reals que desvien la mirada cap a la pantalla és el primer pas imprescindible per revertir aquesta situació. Ara et toca a tu decidir si estàs disposat a canviar la manera com gestiones cada minut del teu dia.
