L’arribada del fred i de les primeres gelades no suposa la fi del perill que representa la vespa asiàtica al nostre entorn. Molts ciutadans pensen erròniament que amb la meitat de la tardor aquests insectes desapareixen de manera definitiva, però la realitat és completament oposada. És precisament ara, durant el mes de novembre, quan s’inicia la fase més crítica i silenciosa d’aquesta espècie invasora.
Mentre la vegetació perd el fullatge i el paisatge queda al descobert, milers d’exemplars estan completant el seu cicle anual. El veritable motiu de preocupació durant aquestes setmanes recau en el moviment ocult de les noves reines fecundades. Aquestes femelles abandonen la colònia original per trobar un refugi protegit on passar els mesos d’hivern abans de despertar a la primavera per reiniciar la plaga. (I sí, aquests amagatalls solen estar molt més a prop de les nostres cases del que ens agradaria).
Durant tota la primavera i l’estiu, els nids de vespa asiàtica s’han desenvolupat de manera invisible entre la frondositat dels arbres. Ara que les branques queden nues, apareixen grans estructures que poden albergar milers d’exemplars a les copes o en construccions pròximes als habitatges. Un exemple recent d’aquesta amenaça s’ha viscut a la província d’Osca, concretament a Graus, on es va retirar un nid situat just al costat de la residència de gent gran José Luis Cudós. Aquesta colònia en concret allotjava entre 1.000 i 1.500 vespes en ple rendiment.
blockquote>Les noves reines fecundades abandonen el nid a la tardor per buscar un refugi protegit abans que el fred intens elimini la resta de la colònia.
El cicle secret de la vespa asiàtica durant la tardor
Per entendre per què el mes de novembre és tan decisiu, cal mirar de prop com funciona el cicle de vida d’aquesta espècie. Tot comença a la primavera quan una única reina supervivent del període invernal construeix un petit nid inicial per criar les primeres obreres. Quan arriben els mesos de juny i juliol, són aquestes mateixes obreres les que agafen el relleu: amplien l’estructura, busquen aliment sense descans i mantenen les larves. La població creix de forma progressiva fins a assolir el seu punt màxim quan s’acosta la tardor.
És en aquesta etapa tardoral quan la colònia produeix els mascles i les noves reines que seran les responsables de formar els nids de l’any següent. Després de l’aparellament, les noves reines abandonen el nid i busquen llocs resguardats per passar els mesos més freds. Mentrestant, la reina fundadora i les obreres d’aquella colònia acaben morint amb l’arribada de l’hivern. El nid queda completament abandonat i no es torna a utilitzar mai més en la següent temporada.
Com identificar els nids amagats que ara queden a la vista
Fins ara, la densitat de les fulles funcionava com una pantalla natural que mantenia aquestes grans estructures ocultes a la visibilitat des del carrer. Tanmateix, la caiguda del fullatge deixa al descobert grans esferes de color grisenc que queden molt més exposades des de camins i habitatges. Aquests refugis solen tenir una forma rounded o ovalada i estan construïts amb fibres vegetals mastegades per les mateixes vespes. Aquesta barreja forma una substància similar al paper i conté diferents nivells de cel·les on es desenvolupen les larves.
El problema principal apareix quan aquests nids no es troben a les copes dels arbres més alts, sinó a prop de les nostres rutines diàries. És molt habitual detectar aquests refugis en cobertissos, construccions o espais pròxims als habitatges on busquen protecció. Descobrir una d’aquestes estructures pot generar un ensurt considerable, però actuar sense informació pot convertir-se en un error greu amb conseqüències doloroses.
blockquote>La picada de la vespa asiàtica produeix un dolor molt intens, agut i punxant, acompanyat d’una forta picor similar a la d’una cremada.
Els errors més comuns si trobes un nid a prop de casa
Tot i que la vespa asiàtica no sol atacar si no percebeix una amenaça directa per a la colònia, la situació canvia quan algú s’hi aproxima massa. Una colònia amb milers d’exemplars pot reaccionar de forma agressiva si considera que està sent atacada, motiu pel qual es considera especialment perillosa. La seva picada pot arribar a produir un dolor molt intens i punxant, acompanyat d’una forta picor similar a la d’una cremada.
Davant la troballa d’un d’aquests grans nids, els especialistes recomanen no acostar-s’hi mai, no colpejar l’estructura i, sobretot, no intentar retirar-la per compte propi. Tampoc s’han d’utilitzar insecticides domèstics ni tractar de destruir el nid mitjançant el foc. Aquestes accions casolanes només augmenten el risc d’un atac defensiu de la colònia sobre les persones que es trobin a prop.
La solució definitiva quan es detecta un d’aquests refugis a la tardor és deixar la feina en mans dels equips especialitzats. Identificar aquests nids abans que el cicle es tanci completament ajuda a comprendre l’abast d’aquesta espècie al nostre entorn. Quants d’aquests grans refugis grisos hauran quedat al descobert a prop de teva sense que te n’hagis adonat?
