Imagines viure dins d’un volcà? No pas a prop, sinó en el seu interior, amb la seva energia latent bategant sota els teus peus. Sembla la trama d’una pel·lícula, un secret ben guardat que només uns quants privilegiats coneixen. Doncs bé, aquest escenari no és ficció, sinó la realitat d’un poble a les Açores que desafia la lògica i la geologia.
Aquest racó ocult del món, on la natura dicta les normes més extremes, guarda una història fascinant que ha modelat el paisatge i la vida dels seus habitants durant segles. És un d’aquells llocs imprescindibles que has de veure abans que el món canviï de nou. Però, quina és la seva història i, sobretot, quina mena de volcà permet una existència així?
Parlem de Sete Cidades, un petit nucli urbà a l’illa de São Miguel, la més gran de l’arxipèlag de les Açores. Aquesta comunitat, amb uns 700 residents, s’assenta al fons d’una immensa caldera volcànica, una depressió gegant creada fa 36.000 anys per una sèrie d’explosions tan violentes que van esfondrar la part superior de la muntanya. El nom, per cert, ja és una invitació al misteri.
La caldera de Sete Cidades és una obra d’art natural, amb uns 5,3 quilòmetres de diàmetre i 630 metres de profunditat. Les seves parets escarpades han estat domesticades pels habitants des del segle XV, que van aprendre a treure profit de la fèrtil terra volcànica per a l’agricultura i la ramaderia. Però no ens enganyem, el volcà no està extingit, només adormit, i la seva història recent és un recordatori constant de la seva força.
Durant els anys posteriors a la formació inicial de la caldera, es van produir almenys 15 erupcions més al seu interior, l’última l’any 1439, en una zona coneguda com Caldeira Seca. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb aquesta resiliència). Aquesta activitat geològica contínua fa que el lloc no sigui només un paratge bonic, sinó un testimoni vivent de la força imparable del planeta.
El secret de les llacunes
El cor d’aquest poble volcànic són dues llacunes d’una bellesa gairebé mística: la Lagoa Azul, la més gran, i la Lagoa Verde. La diferència cromàtica d’aquestes masses d’aigua ha alimentat una llegenda que ens transporta a un conte de fades o, millor dit, a un culebró d’època. Es diu que una princesa d’ulls blaus es va enamorar d’un pagès d’ulls verds, però el seu amor va ser prohibit.
Les llàgrimes de desconsol d’aquests amants van donar origen a les llacunes: les de la princesa van formar la Lagoa Azul i les del pagès, la Lagoa Verde. És una història que ens arriba al cor i ens recorda la potència de les emocions. La ciència, però, ens ofereix una explicació més prosaica: el color depèn de la profunditat, de la vegetació circumdant i de com es reflecteix la llum, un truc de la natura.
A prop de les llacunes, el poble de Sete Cidades ens ofereix edificacions senzilles, amb graners sobre pilars i algunes cases senyorials, com la de la família de Caetano de Andrade. L’edifici històric més notable és l’església neogòtica de São Nicolau, construïda amb pedra volcànica l’any 1852. Fora del nucli, trobem l’antic aqüeducte del Muro das Nove Janelas, del 1830, avui entapissat de vegetació.
La vida dins d’una caldera volcànica t’ensenya una cosa fonamental: la fragilitat i, alhora, la tenacitat de l’existència humana. No és un lloc qualsevol, és una lliçó de vida.
Més enllà del poble: un paisatge que enganxa
Però la veritable atracció aquí no són els monuments, sinó el paisatge. Sete Cidades és un paradís per als amants del senderisme i les excursions en 4×4, amb multitud de miradors que voregen la part superior de la caldera. Des d’aquests punts elevats, es pot contemplar amb claredat l’espectacle de colors de les llacunes i la vibrant vegetació que cobreix la zona.
Un dels miradors més famosos és el Mirador del Rei, batejat així per la visita del rei Carles I de Portugal el 1901. Des d’aquí surt un sender que, després d’unes dues hores de descens, ens porta directament al poble. Però, atenció, aquí trobem també una curiosa anomalia arquitectònica: la silueta de l’antic hotel de luxe Monte Palace, abandonat als anys 90.
Aquest hotel, inaugurat el 1989 i tancat tan sols un any i mig després, és ara un esquelet de formigó, un monument a un projecte fallit. Els lladres van desmantellar-lo fins i tot els ascensors un cop es va abandonar la vigilància. És una advertència silenciosa sobre la dificultat de domar aquesta natura tan salvatge i, potser, un recordatori que no tot el progrés és definitiu.
La llegenda de les set ciutats
El nom de Sete Cidades amaga una llegenda encara més profunda, que es remunta a la conquesta àrab de la península ibèrica l’any 711. Es diu que set bisbes i els seus seguidors van fugir mar endins cap a l’oest, buscant una illa remota on fundar set ciutats, una per a cada autoritat religiosa. Un cop allà, per evitar qualsevol traïció, van cremar les seves naus. (Una decisió dràstica que ens obliga a reflexionar sobre la fugida i el nou començament).
Aquesta illa mítica, coneguda com Antília, va aparèixer en mapes antics, com el del cartògraf venecià Zuane Pizzigano de 1424 i fins i tot en el globus terraqüi de Martin Behaim de 1492, l’any del descobriment d’Amèrica. Curiosament, una dècada després, el nom Antilhas del Rei de Castella es va aplicar a les illes del Carib, donant origen al nom actual de les Antilles.
No se sap exactament com el nom de Sete Cidades va arribar a designar aquest poble amagat dins del volcà. Potser va ser un homenatge a aquells aventurers que es van llançar al “Mare Oceanica” a la recerca de noves terres, fossin mítiques o reals. Un recordatori d’aquella set ancestral per descobrir allò ocult, allò desconegut que ens pot canviar la perspectiva del món.
Descobrir Sete Cidades és molt més que una excursió; és una immersió en una història geològica i humana que t’atrapa. És entendre com la vida s’obre camí en les condicions més extraordinàries, i com una llegenda pot impregnar un paisatge fins a convertir-lo en un lloc realment màgic. Sens dubte, la lectura d’aquest article ha estat una decisió intel·ligent, no creus?
