Creus que coneixes la història? Estem segurs que has sentit parlar de Colom, de Cortés o de Pizarro, figures que han marcat un abans i un després en els llibres. Però, què passaria si et diguéssim que hi ha gairebé tres segles crucials de la nostra història compartida que han estat pràcticament esborrats del relat oficial?
Una historiadora desafia aquesta versió establerta i ens alerta d’un buit immens, una bretxa en el temps que hem de rescatar amb urgència. La seva investigació no només farà que et replantegis tot el que sabies, sinó que et submergirà en una època oblidada, plena de personatges reals més increïbles que qualsevol llegenda.
Parlem de Mercedes Temboury, l’experta que amb el seu llibre, «Forjadores del Imperio», revela una veritat incòmoda. Els segles XVI, XVII i XVIII, crucials per entendre Espanya i Iberoamèrica, han romàs en un obscur oblit. Aquests tres-cents anys són la peça clau que falta en la nostra història col·lectiva.
La veritable Construcció d’un Continent
Ella explica que la missió evangelitzadora, el «títol habilitant» del Papa (1493), és clau per entendre la presència espanyola a Amèrica. Propagar la fe catòlica va ser la base de les Leyes de Indias, que reconeixien els amerindis com a súbdits amb els mateixos drets que els castellans. (Sorprèn, veritat?)
La dignitat dels indis va impulsar les lleis de Burgos (1512), les Leyes Nuevas (1542) i la controvèrsia de Valladolid (1550). Curiosament, les primeres denúncies contra el maltractament provenien dels mateixos religiosos, inspirats per l’Evangeli. (Sí, això trenca mites). Quina va ser la veritable influència d’aquests religiosos?
Sempre hem sentit parlar de conquestes, de grans batalles i d’or. Però la història ens reserva sorpreses i sovint oblidem que darrere dels esdeveniments hi ha milers de persones que van construir el món tal com el coneixem. Rescatar la seva memòria és una tasca que ens devem a nosaltres mateixos.
Temboury volia «Sandalias» per la humilitat, però «Forjadors del Imperio» captura millor la gesta increïble d’aquests missioners. Van ser decisius en problemes gegantins: des de la geografia i les llengües indígenes, fins a organitzar el territori i construir ciutats, institucions, ports, camins i la legislació. Els veritables arquitectes de la vida del Nou Món.
Els set herois oblidats i el seu secret
L’historiadora ha escollit set personatges de història poc coneguda, crucials entre els segles XVI i XVIII, des del Canadà fins a Xile. Parlem de Toribio de Benavente, Vasco de Quiroga, Toribio de Mogrovejo, Pedro Claver, Pedro Betancur, José de Arce i Junípero Serra. Avui són recordats amb admiració als seus països, malgrat l’oblit global.
Més enllà dels seus orígens, els uneix un «amor visceral pels indis», segons el bisbe Zumárraga. Aquesta humanitat i respecte va ser el seu secret per arribar als cors d’aquelles poblacions, que van rebre la fe amb un entusiasme sorprenent després del xoc inicial.
Com van connectar amb tanta profunditat? Van fer l’esforç imprescindible d’aprendre les llengües locals, recopilar costums i elaborar gramàtiques. Motolinia parlava nàhuatl, Mogrovejo predicava en aimara i quítxua, Serra va aprendre pame. Pedro Claver, a més, va tenir intèrprets de llengües africanes.
La «conquesta espiritual» es va basar en l’exemple d’una vida austera. Toribio de Benavente, Motolinia («pobret» en nàhuatl) pels indis, va arribar descalç a Tenochtitlán. Litúrgia, arquitectura, pintura, escultura i música també van facilitar l’intercanvi cultural.
Els indígenes van aportar, creant una fusió cultural única. Van aprendre noves tècniques agrícoles, ramaderia i oficis, enriquint art, artesania, botànica, farmacologia i cuina. A la Chiquitanía es van trobar milers de partitures de música que els indis havien compost amb els jesuïtes al segle XVIII.
La llegenda negra i el seu cost
La historiadora subratlla: la dimensió espiritual i cultural diferencia la presència espanyola d’altres colonials. Universitats, temples, convents i la bellesa de les ciutats virregnals sorgeixen d’aquesta trobada única. Malauradament, se n’ha parlat molt poc, o gens.
El problema, segons Temboury, no és només inventar falsedats, sinó ocultar tot allò lluminós. La llegenda negra ens ha fet oblidar segles d’integració progressiva de poblacions indígenes, que fins al segle XVIII s’incorporaven als virregnats. Va ser un procés continu, com un limes romà, on les cultures s’adaptaven i es fusionaven.
Aquesta herència oblidada ens priva d’una comprensió completa de qui som i d’on venim. Ens deixa amb una visió incompleta i distorsionada d’un passat complex, on no tot va ser glòria ni tot va ser tragèdia, sinó una barreja rica i fascinant d’interaccions humanes que van forjar un nou món.
Després de llegir «Forjadors del Imperio», Temboury desitja que el lector s’emporti l’astorament i l’admiració. Vol que ens deleitem amb un llibre d’autèntiques aventures i que ens adonem que no cal inventar personatges mitològics, perquè hi va haver éssers de carn i ossos que van realitzar gestes extraordinàries i que mereixen ser recordats.
La urgència és clara: hem de recuperar aquests segles esborrats abans que la desinformació s’implanti del tot i sigui impossible revertir-la. Aquesta és la solució definitiva per entendre realment la nostra història. No deixis que altres decideixin per tu què has de saber del teu passat. Estàs preparat per descobrir la veritat?
