El paisatge de alta muntanya s’està transformant de manera radical i no precisament per motius estètics. El retrocés accelerat de les glaceres als Dolomites està deixant al descobert un perillós arsenal militar que portava més d’un segle sota el gel. (Sí, nosaltres també alucinem amb la magnitud de la troballa).
Les autoritats italianes han hagut de retirar i neutralitzar un total de 250 artefactes explosius només durant aquest estiu. La xifra posa damunt la taula una realitat incòmoda que afecta directament el nostre futur col·lectiu i la seguretat dels excursionistes.
La petjada d’una guerra congelada
Tot va començar quan diversos excursionistes van començar a trobar municions als voltants de Canal San Bovo, al vall de Primiero. Els avisos van obligar la brigada alpina Julia de l’Exèrcit italià a desplegar una operació de cerca a gran escala. Entre el material recuperat hi havia 18 proyectils d’artilleria de 75 milímetres i 37 bombes de mortero Thevenot de fabricació francesa.
Aquests explosius formen part de la denominada Guerra Blanca, el brutal enfrontament que va enfrontar entre 1915 i 1918 a les tropes italianes i austrohúngares a les altures. Durant més de cent anys, el gel ha funcionat com una enorme càpsula del temps. (I el problema real és que el perill no ha desaparegut amb el pas del temps).
El gel ha conservat els materials durant més de cent anys. Alguns van explotar en el seu dia, però molts altres no ho van fer, així que quan tornen a aparèixer mantenen tota la seva perillositat.
Segons explica Stefano Morosini, professor de la Universitat de Bérgamo i coordinador de projectes patrimonials en el Parc Nacional del Stelvio, el fenomen no para d’accelerar-se. El professor assenyala directament el calentament global com a responsable principal d’aquest retrocés glaciàrere que cada final d’estiu deixa a la vista més restes bèliques.
Allà on el temps es va aturar
Les bombes i la munició no són l’única herència que emergeix quan el gel retrocedeix a les altes cims. Des de la dècada de 1990 han aparegut armes, trineus, cartes, diaris, roba, periòdics, monedes, menjar enlatat i fins i tot cossos de soldats. Un dels episodis més espectaculars va tenir lloc al monte Scorluzzo l’any 2015.
En aquella ocasió, a 3.095 metres d’altura, va quedar al descobert un barracón de fusta excavat dins d’una cova que havia romàs segellat des de novembre de 1918. Allà dins continuaven les palles de les llits, els farols i la comida enlatada que els soldats van abandonar de pressa al acabar el conflicte bèl·lic.
Totes aquestes troballes humanes i materials formen part d’un projecte per obrir un museu dedicat a la Guerra Blanca a Bormio previst per a juny de 2027. Mentrestant, la documentació trobada en algunes d’aquestes peces ha servit fins i tot per tancar històries familiars, com la d’un soldat italià identificat al glaciar Presena gràcies als seus papers.
Una inestabilitat creixent a les altures
El perill actual no resideix només en les municions actives que trepitgen els excursionistes desprevinguts. Les prolongades onades de calor a gran altitud estan convertint les zones glaceres en indrets extremadament inestables durant els mesos d’estiu. De fet, els Dolomites ja van patir una tragèdia l’any 2022 quan el despreniment del glaciar de la Marmolada va causar la mort de onze persones.
Les autoritats mantenen la crida a la prudència màxima i demanen no tocar mai cap element sospitós en aquests paratges. Cada metre de gel que desapareix ens recorda que el passat, de vegades, torna literalment per explotar-nos a les mans. Potser hauríem de començar a mirar cap a un altre lloc abans que la muntanya ens torni a ensenyar la seva cara més perillosa?
