El cor se’ns glaça quan la terra tremola. L’estiu passat, un sisme de magnitud 5 amb epicentre a Alhendín, seguit de més de 1.700 rèpliques, va sacsejar Granada i la nostra consciència. Vam veure com l’Alhambra, aquest tresor viu de la humanitat, tancava la seva Alcazaba per precaució, i tots ens vam fer la mateixa pregunta: què passaria si l’impenetrable es fonés amb la terra?
Aquesta incertesa no només va generar inquietud entre els habitants, sinó que va posar en evidència una realitat poc coneguda sobre la protecció del nostre patrimoni. Davant la possibilitat d’una tragèdia, el Patronat de l’Alhambra ha pres una decisió que podria ser definitiva per al futur dels seus Palaus Nassarites.
Amb el record dels terratrèmols encara fresc, s’ha posat en marxa un pla que sembla una autèntica operació de salvament. El Patronat de l’Alhambra i el Generalife ha licitat per 115.328 euros la redacció d’un pla de salvaguarda que no només busca protegir el monument davant de nous terratrèmols, sinó que s’amplia a inundacions, incendis i altres emergències climàtiques que, lamentablement, són cada cop més freqüents. (Sí, nosaltres també pensem que era hora!).
La revelació del gran error ocult
Potser ja ho saps, però el que molts desconeixien és l’error ocult en els protocols de seguretat. Fins ara, les normes d’autoprotecció dels béns d’interès cultural, com l’Alhambra, se centraven gairebé exclusivament en la seguretat de les persones. És a dir, hi ha un pla per evacuar visitants, però no hi ha un protocol detallat i específic per protegir el que fa que l’Alhambra sigui, precisament, l’Alhambra.
Aquesta distinció és crucial. Proteger les vides humanes és sempre la prioritat, però el patrimoni cultural requereix mesures addicionals que preservin el seu valor intrínsec. És una mancança que ens ha tocat de prop en altres ocasions, com quan gairebé perdem els monestirs de Sant Joan de la Peña pels incendis incontrolats o, més recentment, amb els efectes de la DANA de 2024.
Aquesta falta de protocol específic per a la salvaguarda del patrimoni davant catàstrofes era un risc que no podíem permetre’ns més. El pla per a l’Alhambra és un pas imprescindible.
El full de ruta definitiu per al nostre patrimoni
Aquest nou document és molt més que un paper; és la solució que el Patronat busca amb urgència. La documentació de la licitació ja detalla algunes de les mesures que inclourà, i algunes es podran aplicar de forma immediata. Parlem de recuperar sortides directes a l’exterior inutilitzades, despejar vies de circulació i crear equips d’emergència especialitzats en la protecció de béns culturals. Mesures sensates que haurien de ser estàndard.
A curt termini, el pla preveu coordinació amb altres administracions i cossos de seguretat, cosa que assegurarà una resposta integrada i efectiva davant qualsevol incident. Però l’element més viral i innovador són les “fitxes”: una per a cada bé cultural dels palaus. Aquestes fitxes inclouran tota la informació necessària per protegir o evacuar cada peça, des de la seva ubicació i la ruta d’evacuació òptima fins al seu destí segur, tot en plànols detallats i amb simulacres periòdics. No es limiten només a objectes que es poden moure, sinó que també protegeixen els elements singulars inherents a l’arquitectura, com ara les guixeries, els enrajolats o les sostres.
Aquest pla es durà a terme en un any, dividit en quatre fases rigoroses: anàlisi de la situació actual, redacció de protocols, implantació provisional i entrega definitiva. Es requereix un equip multidisciplinari d’alt nivell amb arquitectes especialistes en patrimoni, restauradors, coordinadors de seguretat i un director de seguretat acreditat pel Ministeri de l’Interior. La tecnologia també jugarà un paper clau, amb un èmfasi especial en els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per geolocalitzar riscos i peces. L’Alhambra té un avantatge secret: ja fa anys que utilitza el SIALH, un sistema d’informació basat precisament en un SIG.
La història ens avisa: un truc per no oblidar
Granada és una de les zones amb més activitat sísmica de la península, i l’Alhambra n’és testimoni des de fa segles. Ha conviscut amb terratrèmols des de l’època nassarita: el de 1431, amb una magnitud estimada de 6,7, va causar danys greus. Després van venir els de 1526, 1806 i el devastador de 1884, amb una magnitud aproximada de 6,5, que va deixar centenars de morts i milers d’edificis danyats. Aquest historial és un truc per entendre la urgència actual.
Que el monument hagi sobreviscut no significa que sigui immune. Les seves estructures han patit deterioraments, reparacions i restauracions constants, i el seu comportament davant els sismes segueix sent objecte d’estudi. Aquesta licitació no és només un tràmit administratiu; és la confirmació que, després de sis segles de resiliència, el Patronat ja busca un pla B per al que pugui venir, perquè el nostre patrimoni mereix més que només la sort.
Amb un termini d’un any per a la redacció, el pla no estarà a punt abans de la propera tardor. Però el que és inqüestionable és que, finalment, l’Alhambra no deixarà la seva supervivència al caprici de la terra. No creus que ja era hora d’assegurar el futur d’aquest meravellós complex?
