Flotar a quatre-cents quilòmetres d’altura sense moure’m de Barcelona semblava una promesa impossible fins fa poc. (Sí, nosaltres també alucinàrem quan vam veure per primera vegada la magnitud d’aquest projecte). Però la realitat supera molts cops la ciència-ficció més ambiciosa, sobretot quan la tecnologia es posa al servei de la curiositat humana més pura. Ara bé, les hores per viure aquest viatje definitiu estan comptades i el marge de maniobra és mínim per a qui encara no hagi passat per la capital catalana.
La cita espacial té data de caducitat i el calendari no perdonarà els despistats. El pròxim vuit de novembre abaixarà la persiana definitivament una de les propostes d’oci més revolucionàries que han trepitjat la ciutat en els últims mesos. Parlem de Space Explorers: The ISS Experience, una experiència immersiva que ha convertit la darrera planta del Centro Comercial Arenas en una improvisada base de llançament a l’espai exterior.
Què s’amaga darrere de les ulleres
Oblidem-nos de l’entrenament físic extrem, dels traumes per acceleració o dels cascos incòmodes que pateixen els professionals de veritat. Per travessar l’atmosfera terrestre només cal equipar-se amb unes ulleres de realitat virtual dins de l’espai d’Eclipso Barcelona. En qüestió de segons, el paisatge urbà s’esborra per complet del nostre camp de visió i la silueta del planeta Terra queda molt avall, convertida en una bola blava i llunyana.
A diferència d’altres propostes d’oci digital on el recorregut està estrictament guiat per vies invisibles, aquí impera una llibertat absoluta. Podrem moure’ns i explorar a plaer per una reproducció a escala real de l’Estació Espacial Internacional. (Aquesta sensació de profunditat real és el que realment enganxa des del primer minut). Un entorn tridimensional on tot encaixa a la perfecció perquè res del que veiem respon a la imaginació d’un animador.
Nosaltres vam trigar exactament deu segons a oblidar que estàvem a Barcelona. La clau no és només la tecnologia, sinó veure la fragilitat de la Terra des de dalt.
El secret d’aquesta immersió total radica en l’origen del material visual que projecten les lents. Les imatges provenen directament de metratge real a tres-cents seixanta graus gravat pels mateixos astronautes de la NASA. Són registres autèntics capturats tant a l’interior dels mòduls orbitals com durant els vertigenosos passejons per l’exterior de la nau. Una perspectiva única que beu directament de la guardonada sèrie documental homònima, distingida amb un premi Emmy per la seva qualitat tècnica.
Uns minuts d’alta intensitat orbital
Durant aproximadament trenta-cinc minuts, el visitant experimenta de primera mà la rutina d’una tripulació professional sense sortir del recinte comercial. Aquesta proposta s’allunya conscientment dels gràfics en tres dimensions d’estil videojuec que inunden tants centres d’oci actuals. Aquí l’aposta és pel realisme pur i pel rigor documental, fugint de trucatges artificials que restin credibilitat a la vivència.
Pel que fa al públic, l’organització recomana la visita a partir dels vuit anys, exigint sempre la companyia d’un adult per als menors d’edat. Un detall logístic important per no perdre ni un segon de la funció és arribar al recinte entre deu i quinze minuts abans de l’hora reservada a l’entrada. Aquest marge evita cues innecessàries i permet fer la transició mental necessària abans de deixar la gravetat terrestre enrere.
Noves rutes per a cors inquiets
I per a aquells que pateixin de síndrome d’abstinència un cop s’hagin tret les ulleres, l’espai d’Eclipso Barcelona ja té preparada una altra alternativa de fons inesgotable. L’última a aterrar en aquesta mateixa ubicació ha estat una aventura vertical dedicada a la conquesta dels vuit mil vuit-cents quaranta-vuit metres. Un viatge interactiu per acompanyar l’històric ascens de mil nou-cents cinquanta-tres al cim del món.
Però tornant a l’òrbita terrestre, el compte enranc per a l’Estació Espacial Internacional a Barcelona ja està a punt d’arribar a zero. Les entrades estan volant a un ritme frenètic a mesura que s’acosta la data límit del vuit de novembre. Després d’això, només quedarà el record d’haver trepitjat el buit. Ens veiem allà dalt o preferim quedar-nos amb els peus fermament clavats a la vorera?
