Imagines un tresor sepultat sota tones de cendra durant gairebé dos mil·lennis, una càpsula del temps que ens connecta directament amb l’antiga Roma? Fa més de 1900 anys, l’erupció del Vesubi va congelar la vida a Pompeia i Herculà, però també va preservar, gairebé intacta, una de les poques biblioteques del món clàssic que ha arribat fins als nostres dies.
Però, què passaria si aquests coneixements inestimables fossin pràcticament il·legibles, convertits en carbó i impossibles de desenrotllar sense destruir-los? Aquest era el desafiament definitiu que ha turmentat arqueòlegs i historiadors durant segles, una barrera infranquejable que ara, per fi, pot tenir una solució.
El secret d’una tinta invisible per a l’ull humà
Durant molt de temps, el gran obstacle per desxifrar els preuats papirs carbonitzats d’Herculà era purament químic. Tant el papir cremat com la tinta antiga, feta de sutge, estan compostos principalment de carboni. Això vol dir que per als raigs X tradicionals, eren pràcticament indistingibles (sí, com buscar un ós polar enmig d’una tempesta de neu). El contrast era tan baix que la informació romania oculta.
La revelació ha arribat de la mà d’un equip de científics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i la Universitat de Pàdua. Liderats per Douglas Seiler, van plantejar una hipòtesi que ho canviava tot: i si els romans antics haguessin afegit metalls a la seva tinta? Aquesta idea, aparentment senzilla, ha resultat ser la clau mestra per obrir aquesta finestra al passat.
La prova del plom: un truc de màgia científica
Investigacions prèvies ja havien detectat traces de plom en alguns fragments de papirs, una dada que, si bé va passar desapercebuda durant un temps, ara esdevé imprescindible. El plom absorbeix els raigs X fins a 25 vegades més que el carboni. Això significa que, si la tinta conté plom, les lletres “brillarien” en un escàner, com la tinta invisible sota llum ultraviolada. Seiler ho va tenir clar: “Si la tinta conté plom, s’obté una signatura enorme i claríssima; per això és fonamental buscar rotlles que continguin plom”.
Hem estat massa temps sense poder accedir a aquestes obres. Ara, amb el plom com a aliat, podrem fer que la història parli.
Per confirmar aquesta teoria sense posar en risc els incalculables artefactes originals, Seiler va dur a terme un experiment audaç. Va fabricar els seus propis “papirs moderns” amb papir egipci i tinta tradicional, a la qual va afegir diferents concentracions de nitrat de plom. Després de demanar a diversos estudiants que escrivissin textos (fins i tot passatges de Star Wars), els va enrotllar i els va sotmetre a altes temperatures en un forn sense oxigen, replicant el brutal infern del Vesubi.
El resultat va ser un èxit rotund. Quan aquests pergamins “cremats” van ser sotmesos a tomografia de raigs X 3D (CT) i fluorescència de raigs X (XRF), les lletres ocultes a l’interior del rotllo tancat “es van il·luminar com un arbre de Nadal”, en paraules del mateix Seiler. El truc havia funcionat: la tinta que contenia plom era perfectament visible.
Una magnitud sense precedents per a la literatura clàssica
Aquí és on entra en joc la visió de l’arqueòloga i papirologa Leah Packard-Grams, de la UC Berkeley, que ha estat fonamental en l’anàlisi de la composició química de les tintes antigues. Ella ho té clar: “El valor d’aquest projecte és pràcticament incalculable. El que hi ha en joc és quelcom d’una magnitud sense precedents per a la història de la literatura clàssica”. I no s’equivoca.
La immensa majoria dels textos clàssics que conservem són còpies de còpies, transcrites per monjos medievals al llarg dels segles, plenes de possibles errors o omissions. Els pergamins d’Herculà, en canvi, són la “història autògrafa”, llibres directes del món antic sense intermediaris. Podrien contenir obres perdudes de Sòfocles, Epicur o fins i tot textos fundacionals que canviïn la nostra comprensió de la filosofia i la ciència grecoromana. (Imagines que hi hagués un tractat d’Aristòtil que ningú ha llegit en 2000 anys?).
La intel·ligència artificial entra en joc: un entrenament d’alt nivell
Aquest descobriment arriba en el moment perfecte, ja que se suma als titànics esforços del Vesuvius Challenge, un projecte impulsat pel científic Brent Seales i l’inversor Nat Friedman. Aquesta iniciativa ja utilitza algorismes d’Intel·ligència Artificial per detectar les subtils textures de la tinta en escàners 3D, i ja ha aconseguit desxifrar columnes senceres d’un pergamí (el PHerc. 1667) sense obrir-lo, revelant un tractat filosòfic estoic.
Ara, els pergamins de laboratori creats per Seiler serviran com un “camp d’entrenament” perfecte per a la IA. En saber exactament què diuen els textos falsos cremats, els programadors poden entrenar els seus algorismes perquè siguin molt més precisos i robustos abans d’enfrontar-se als autèntics papirs. Això vol dir que la IA s’està preparant per llegir el passat amb una claredat que abans era impensable, i el nostre coneixement del món clàssic està a punt de rebre una injecció de contingut viral i fresc.
Estem davant d’un canvi de paradigma en l’arqueologia i la literatura. Quantes veritats ocultes ens esperen dins d’aquests rotlles carbonitzats?
