Durant més de tres dècades, l’home de gel, conegut com a Ötzi, ha estat una icona global. La seva momificació natural, en el cor glaçat dels Alps, ens va regalar una finestra única a la vida de fa 5.300 anys. Fins ara, el vèiem com una relíquia estàtica, un perfecte “espècimen” inert preservat a -6°C. Però la ciència acaba de fer una descoberta que canvia absolutament tot.
I si us diguéssim que, en realitat, Ötzi mai ha estat del tot ‘mort’ en el sentit més estricte? Una nova investigació ha revelat el seu últim gran secret, i és que dins del seu cos, i al seu voltant, la vida microscòpica ha persistit durant mil·lennis. Estem parlant de l’home de gel no com una simple mòmia, sinó com un ecosistema actiu i dinàmic.
Els científics del Consorci de Recerca Eurac, liderats per l’Institut de Recerca Eurac a Itàlia, han confirmat la presència d’éssers vius en el cos d’Ötzi, des que va ser descobert el 1991. Dins de les càmeres frigorífiques del Museu Arqueològic del Tirol del Sud a Bolzano, on es manté a sis graus sota zero i amb un 99% d’humitat, aquestes formes de vida microscòpica han aconseguit desafiar el temps. La revelació, publicada a la prestigiosa revista Microbiome del grup Nature, ens obliga a reescriure el que sabíem sobre la resiliència de la vida.
El que s’ha trobat és impactant. D’una banda, s’ha identificat material genètic de bacteris que formaven part de la seva flora intestinal original. Penseu-hi: són bacteris que rarament es troben en els intestins dels humans actuals en societats industrialitzades. Ötzi ens ofereix així una visió imprescindible del passat microbià de la humanitat, un autèntic mapa de la salut ancestral (i un tresor per a la ciència).
Però no només això. Els investigadors també han detectat la presència d’espècies de llevats adaptades al fred, amb tota probabilitat originàries de l’entorn glacial on va morir. Aquests llevats han aconseguit persistir en la mòmia fins als nostres dies, un fet que ens deixa sense paraules. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb aquesta capacitat de supervivència).
La lluita per la supervivència a menys sis graus
La troballa és un testimoni de la capacitat de la vida per aferrar-se a les condicions més extremes. El més sorprenent és que, tot i el mètode actual de conservació, que frena el creixement de la majoria de microbis, paradoxalment podria estar mantenint vius alguns organismes capaços de prosperar en aquestes condicions. No són mers vestigis del passat; estan actius, o almenys en un estat latent, esperant el seu moment.
Els científics van analitzar frotis cutanis, fragments de teixit i mostres d’aigua descongelada de l’interior de la mòmia. Aquestes dades es van comparar amb mostres de terra i gel recollides al lloc del descobriment el 1991. La clau va ser trobar ADN tant molt degradat (antic) com ben conservat (modern), la prova definitiva que aquests microorganismes no només van existir, sinó que segueixen existint i possiblement interaccionant dins del que ara entenem com l’ecosistema Ötzi.
La descoberta d’aquestes formes de vida persistents ens recorda que fins i tot el que considerem inactiu pot amagar un món biològic sorprenentment actiu. És un toc d’alerta i una finestra a l’evolució.
Un dels detalls més curiosos és que tres dels quatre llevats identificats tenen la capacitat genètica de descompondre el fenol. Després del descobriment d’Ötzi, es va utilitzar aquest compost per eliminar el creixement de fongs a la superfície de la mòmia. És a dir, que de manera involuntària, les mesures de conservació anteriors podrien haver afavorit que alguns d’aquests llevats l’utilitzessin com a font d’aliment. Un truc de la natura per a la supervivència que ningú esperava.
Ötzi: un ecosistema viu amb un gran advertiment
Aquesta revelació obliga a replantejar-se la forma en què es conserven els espècimens antics. L’estudi subratlla que és imprescindible mantenir uns paràmetres ambientals molt estrictes per evitar que aquestes comunitats microbianes especialitzades passin d’un estat de persistència latent a esdevenir microorganismes actius i, qui sap, perillosos. Encara que, de moment, no s’ha observat cap indici de dany, el risc latent hi és, i és una advertència que no podem ignorar.
La coexistència de microbis intestinals antics i de colonitzadors moderns dins d’Ötzi posa de manifest una veritat oculta: la possibilitat que hi hagi activitat microbiana fins i tot a temperatures sota zero. Això obre noves vies d’investigació sobre la vida en ambients extrems i la conservació de material biològic antic. Aquestes formes de vida podrien tenir solucions genètiques o metabòliques que desconeixem i que podrien ser virals per a la ciència moderna.
La pròxima vegada que pensem en Ötzi, ja no serà només una mòmia antiga. Serà un món microscòpic bullint de vida, un autèntic ‘Arca de Noè’ microbiològica congelada en el temps. Una peça imprescindible per entendre el passat, el present i, potser, el futur de la vida al nostre planeta. Una lectura que, sens dubte, ha valgut la pena, oi?
