Les imatges han après foc a les xarxes socials i han generat un debat intens entre els usuaris que no es creien el que estaven veient. Unes criatures gegantines, de més d’un metre de llargada, emergint del fons d’un canal pràcticament sec a les comarques de Lleida. Sembla l’argument d’una pel·lícula de ciència-ficció o un muntatge creat amb intel·ligència artificial, però la realitat és molt més crua i terrenal. Es tracta d’una operació real i planificada que ha tret a la llum els monstres que habiten sota els nostres peus.
Aquestes escenes tan sorprenents s’han enregistrat durant les tasques de manteniment del canal de Seròs, una infraestructura hídrica gestionada per la companyia Endesa. L’escena ha deixat bocabadats a milers de lectors, però el veritable secret d’aquesta història no és només la mida dels peixos, sinó el seu destí final. Què es fa amb aquests animals monstruosos quan es treuen de l’aigua? La resposta ha sorprès fins i tot als més experts (i demostra fins a quin punt està tot calculat).
El destí secret dels monstres que habiten al canal
A diferència de les espècies autòctones, que són tractades amb una cura extremada per garantir la seva supervivència, aquests gegants no poden tornar al riu. La llei és cristal·lina en aquest sentit i prohibeix de forma taxativa retornar qualsevol exemplar d’espècie invasora al medi natural. Per tant, els silurs capturats seran sacrificats immediatament per evitar que continuïn devastant la fauna local. Però aquí ve el gir inesperat que ha deixat tothom astorat.
Els cossos d’aquests grans depredadors seran posteriorment trocejats i utilitzats com a aliment per a aus protegides. El destí final d’aquestes tones de carn és el centre de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent, situat a la mateixa demarcació de Lleida. D’aquesta manera, els peixos retirats de la infraestructura tenen un aprofitament directe en les tasques de recuperació i alimentació d’espècies amenaçades.
Quan la gestió humana ha d’intervenir per força, transformar una amenaça invasora en el menjar que salvarà un ocell protegit és la millor sortida possible.
Així funciona la pesca elèctrica per capturar peixos gegants
Per aconseguir extreure aquests exemplars sense posar en risc els operaris ni malmetre la resta del medi, s’utilitza una metodologia molt concreta. L’operació es basa en la pesca elèctrica, una tècnica que consisteix a aplicar petites descàrregues a l’aigua. Aquestes descàrregues inmobilitzen els peixos durant només uns segons, el temps just i necessari perquè els tècnics els puguin capturar utilitzant salabres de grans dimensions.
Aquest dispositiu especial de rescat s’activa cada vegada que es produeix el descens progressiu del nivell de l’aigua. El treball no l’executa una sola persona ni s’improvisa sobre la marxa. Està dissenyat per un equip especialitzat de l’empresa Eccus SL, que compta amb la col·laboració directa dels Agents Rurals i de la mateixa Associació de Pescadors de la zona. Durant tot el procés, els tècnics s’encarreguen d’identificar i classificar cada exemplar capturat.
Mentre que els silurs tenen el seu destí marcat cap al centre de Vallcalent, la sort de la fauna autòctona és molt diferent. Els peixos propis dels nostres rius s’introdueixen immediatament en dipòsits isotèrmics equipats amb sistemes d’oxigenació contínua. Aquest protocol garanteix la seva conservació en perfectes condicions durant el transport fins que són retornats posteriorment al riu.
L’origen d’un gran depredador que amenaça els rius
Per entendre com hem arribat a veure aquests monstres al canal, cal mirar enrere i conèixer l’origen d’aquest gegant aquàtic. El silur (conegut científicament com a Silurus glanis) és un peix d’aigua dolça originari de l’est i centre d’Europa, així com de l’oest d’Àsia. La seva presència a la península Ibèrica no és natural, sinó que és fruit directament de l’acció humana.
La seva introducció es remunta a l’any 1974, quan va ser alliberat a la conca del riu Ebre, concretament a l’embassament de Mequinensa, per fomentar la pesca recreativa. Des d’aquell moment, la seva enorme capacitat d’adaptació li ha permès estendre’s per diferents rius i aconseguir les conques del Tajo, el Guadalquivir i el Júcar. En no tenir grans enemics naturals als nostres ecosistemes, s’ha convertit en el rei absolut de les profunditats.
Com a gran depredador que és, s’alimenta massivament dels peixos autòctons i altera profundament l’equilibri de tot l’entorn fluvial. Per aquesta raó està considerat oficialment com una espècie exòtica invasora. La seva aparició al canal de Seròs no fa més que confirmar la gravetat d’una expansió que requereix controls periòdics com el que s’acaba de dur a terme.
Una aturada obligada a la central hidroelèctrica de Seròs
Aquesta espectacular intervenció no és un fet aïllat ni un capritx de darrera hora. Es tracta d’una operació de manteniment periòdic que la companyia repeteix rigorosament cada dos anys. Per poder dur a terme aquestes feines de neteja i millora, és absolutament indispensable buidar el canal i aturar temporalment la central hidroelèctrica de Seròs, ja que aquesta instal·lació utilitza l’aigua que circula per la infraestructura per produir electricitat.
Tota la intervenció té una durada prevista de sis setmanes i inclou treballs d’alta enginyeria. Entre les actuacions programades s’inclou la millora del revestiment de formigó tant de les parets laterals com del fons del canal. La previsió d’Endesa és que tota la infraestructura torni a estar plenament operativa a mitjans de novembre.
Cal recordar que el canal de Seròs és una de les grans infraestructures hidràuliques històriques de les comarques de Lleida. Va ser construït a principis del segle XX i forma part d’un sistema de canals que permet aprofitar l’aigua del riu Segre no només per a la producció hidroelèctrica, sinó també per a us agrícola i de regadiu a tota la zona.
Saber exactament què passa sota l’aigua dels nostres canals ens recorda la complexitat de gestionar el medi natural. La pròxima vegada que vegis un d’aquests vídeos virals que circulen per la pantalla del mòbil, ja sabràs que darrere d’aquests gegants no hi ha cap efecte especial, sinó un pla molt ben preparat. Quantes altres coses increïbles passen sota l’aigua sense que ens en donem compte?
