Una xarxa de suport a artistes amenaçats vol acollir Valtonyc

Els fundadors de l'entitat finlandesa Artists at Risk s'han reunit amb representants de l'Ajuntament de Barcelona, No Callarem i amb el Grup de Suport al raper
Valtonyc
Valtonyc | Europa Press

L'entitat finlandesa Artists at Risk que busca residències per artistes amenaçats, perseguits o amb risc de ser empresonats als seus països com a conseqüència de la seva obra podria acollir Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtonyc, si aquest ho desitgés. Així ho han confirmat els seus fundadors, Marita Muukkonen i Ivor Stodolsky, que han viatjat a Barcelona aquesta setmana per inaugurar el festival Barcelona Creative Commons Film Festival (BccN). "Valtonyc compleix tots els criteris: està definitivament en risc perquè pot ser empresonat per raons il·legítimes, és un artista amb talent i tenim vacants on acollir-lo durant un temps", ha afirmat Stodolsky en una entrevista a l'ACN. Artists at Risk té al voltant de 600 socis a diferents ciutats europees i funciona com un "PEN però de les arts visuals". Fundada el 2011, l'organització mai ha hagut d'ajudar un artista europeu.


 

En la seva visita a la capital catalana, els conservadors d'art i activistes finlandesos s'han reunit amb representants de l'Ajuntament de Barcelona, de l'entitat No Callarem i amb el Grup de Suport al raper, que ha estat condemnat per l'Audiència Nacional a 3 anys i 6 mesos de presó per enaltiment del terrorisme, calúmnies, injúries greus a la Corona i amenaces no condicionals. Una sentència ratificada tant pel Tribunal Suprem com pel Tribunal Constitucional.

 

El 24 de maig, el dia en què finalitzava el termini perquè ingressés en un centre penitenciari a Espanya, el músic no va entrar a la presó i des de llavors es desconeix on és. Aleshores, l'Audiència Nacional va dictar ordre de recerca contra el raper a nivell estatal, europeu i internacional. "Fugir d'un país on la justícia no és legítima és una declaració d'intencions forta i legítima. Dono total suport a la seva decisió de marxar d'Espanya", ha assegurat Muukkonen.


 

Pel que fa al contingut de la sentència contra Valtonyc, l'activista considera que el text "abusa del llenguatge", separant la paraula terrorista de les seves arrels, i aplicant-la en un cas en que no implica "violència extrema per derrocar un sistema democràtic", ha lamentat el fundador d'Artists at Risk. "La paraula de terrorista s'utilitza "de forma absurdament usual. Avui dia tothom pot ser terrorista, des d'un bloguer fins a un cantant de hip-hop si diu unes quantes paraules prohibides. Insultar la monarquia és un delicte que pertany a una altra època", ha declarat Stodolsky.

En les seves reunions a la capital catalana, els dos activistes han estat acompanyats per Pabo Rivadulla, més conegut com a Pablo Hásel, també condemnat al març per l'Audiència Nacional a 2 anys i un dia de presó pels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i les institucions de l'Estat. El raper ja va ser condemnat el 2014 a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme. "És ridícul que l'anomenin terrorista", ha dit Stodolsky, fent referència al músic lleidatà. La sentència "és extremadament llarga, no hauria ni d'haver estat multat amb 24.000 euros. L'haurien d'alliberar immediatament de tots els càrrecs", ha afegit Muukkonen.


 

"A Espanya no hi ha llibertat d'expressió", han coincidit tots dos. Una situació que "no es revertirà", segons Stodolsky fins que es vmodifiqui el Codi Penal i la Constitució espanyola. "Les lleis no són ni divines ni sagrades: les fan les persones i les canvien les persones", ha raonat el fundador de l'entitat.

Avui dia, Artists at Risk acull deu artistes. La xarxa es va fundar el 2011 per gestionar la sortida d'Egipte del raper Ramy Essam, torturat pel règim d'Hosni Mubarak i pels seus successors, i considerat com "el músic de la primavera àrab", ha explicat Stodolsky. Des de llavors, el col·lectiu s'ha ocupat de buscar vies segures per a una de cinquantena de músics, cineastes, restauradors, pintors i tot tipus d'artistes visuals. Un cop comprovades les referències i el "perill" a què s'enfronten per mitjà d'uns procediments de selecció que compten "sempre" amb el suport d'actors locals del país de l'artista que demana ajuda, el col·lectiu ofereix residències que tenen una duració d'entre tres i dotze mesos i es poden allargar fins als dos anys. Maria Alyokhina, activista i membre del grup de punk feminista rus Pussy Riot és una de les assessores del col·lectiu. 


 

Entre els creadors que s'han acollit a la xarxa de protecció, alguns fan ús de l'altaveu que aquesta pot suposar com el documentalista kurd Erkan Ozgen o el grafiter egipci Ganzeer, però, n'hi ha d'altres que no volen que els seus noms apareguin a la web o a les xarxes de cap de les maneres. "Sempre respectem la decisió de l'artista", ha apuntat Muukkonen.




Comentaris
LSO
Que vergüenza de Ñ formar parte de los países totalitarios, porque forma parte de monarquías árabes, (que son represivas) españa es una copia de esos países, ya que tiene un rey africano

envia el comentari