El meu veí Totoro és una de les pel·lícules més icòniques de l’estudi Ghibli, una factoria que es mou com un pèndol entre la reivindicació de la tradició japonesa i la fascinació per Occident. Això sí, sempre amb un missatge ecologista. En el cas de Totoro aquest clam per la natura va molt més enllà de la pantalla i el gran animaló gris que en realitat és un follet –això és el que vol dir totoro en japonès– és un activista ben real. Això a banda de ser la marca de l’estudi, és clar.

“Tota la filmografia de Ghibli té un missatge que cal protegir la natura, però poca gent sap que gràcies a la pel·lícula de Totoro es va crear una fundació, participada per l’estudi, per protegir el bosc en què es basa la història”, explica Oriol Estrada, coordinador de Manga Barcelona. És un bosc al voltant de la ciutat de Tokorozawa, on el director de la pel·lícula, Hayao Miyazaki, va viure als anys 70. L’Ajuntament acaba de sol·licitar convertir-lo en un parc natural. “Missatges a banda, Totoro ha acabat tenint un impacte directe en el medi ambient”, apunta Estrada.

Una història que no acabem d’entendre però que ens agrada

Oriol Estrada explica que tot el que fa l’estudi Ghibli té molt de l’anime clàssic que vèiem a Catalunya als anys 70: “El director de Totoro havia treballat en produccions com Heidi o Marco, que eren sèries que miraven molt a Europa i a Occident”. A l’estudi Ghibli els atrau molt l’estètica occidental i això fa que aquestes produccions funcionin en dues direccions. “Aquí ens agrada perquè ens parla una mica de nosaltres i al Japó els atrapa perquè ho consideren exòtic”, explica Oriol Estrada. Però El meu veí Totoro trenca amb aquesta dinàmica: “És una pel·lícula molt molt molt japonesa amb una història molt senzilla, probablement la més senzilla que han fet mai a l’estudi Ghibli, i tot i això funciona súper bé”. 

Totoro no és un cas aïllat. “A Ghibli sempre van intercalant coses que tenen molta influència europea amb produccions que se’n van cap a la tradició japonesa. Hi ha pel·lícules com Laputa, el castell en el cel, inspirada en les històries de Gulliver, o Kiki, l’aprenent de bruixa, que passa en ciutats que són molt europees. “Després hi ha produccions com El meu veí Totoro o El viatge de Shihiro, que se’n van cap a la tradició més japonesa, com havent de compensar una mica”, sosté Estrada. “Per a mi, Totoro és una pel·lícula molt japonesa, on hi ha moltes coses que generalment a Occident potser no acabem d’entendre, però la meravella és que entres en el joc igualment, encara que no arribis a interpretar tots els elements culturals”, afegeix. 

Un esperit… ‘gore’? 

El meu veí Totoro és la història d’una una família japonesa que se’n va a viure al camp, envoltats de natura, i les dues nenes protagonistes acaben entrant en contacte amb una mena d’esperits o déus del bosc amb els quals viuen petites aventures. “No és que passin moltes coses, de fet moltes de les coses que passen ho fan en un segon pla, però hi ha un munt de criatures fantàstiques i situacions que recordareu sempre, com el gat bús o els petits totoros que corren per allà”, assegura Oriol Estrada. Al Japó li diuen el país del milió de déus perquè és una cultura animista, una religió on tot té esperit i està ple de petits déus. I per al coordinador del Manga Barcelona aquest és el gran encert de Miyazaki: “Agafar un déu del bosc o un déu de l’arbre i donar-li una forma molt bonica”. 

‘El meu veí Totoro’ és una de les històries més japoneses de l’estudi Ghibli. Imatge a la botiga Continuarà, a Barcelona / Mireia Comas
‘El meu veí Totoro’ és una de les històries més japoneses de l’estudi Ghibli. Imatge a la botiga Continuarà, a Barcelona / Mireia Comas

Oriol Estrada combat sempre amb fermesa el prejudici que el manga i l’anime impliquen violència. El meu veí Totoro és un exemple que en aquest gènere hi ha absolutament de tot, si bé és cert que la part final és bastant angoixant. “Hi ha una nena que es perd i això com a pare em resulta molt més angoixant que moltes pel·lícules de violència”, admet Estrada. Explica que fins i tot hi ha una llegenda urbana sobre el significat ocult del que passa al final de la pel·lícula i que la convertiria directament en una pel·lícula de terror: “Són lectures que tenen a veure amb la mitologia japonesa i les creences i diuen que el que et penses que estàs veient realment al final no és així”. Val a dir que ell no en fa aquesta lectura i assegura que els crèdits del final de laSa pel·lícula deixen clar que acaba bé. “Ja he fet massa espòiler, tot I que és una pel·lícula que si a aquestes alçades no l’heu vista ja tardeu”, conclou.

Guanya dues entrades pel Saló del Manga

Si t’has quedat amb ganes de saber més coses sobre El meu veí Totoro o reviure algun dels seus millors moments, no et pots perdre Espai Z, el podcast de manga en català que La Xarxa està emetent aquest estiu a través de 60 ràdios locals i a les principals plataformes de podcast. 

Pots subscriure’t a l’Espai Z a Ivoox i rebràs el proper episodi abans que ningú. A més, pots entrar en el sorteig de dues entrades pel proper Saló del Manga amb el personatge del proper capítol, Doraemon. Envia un àudio de Whatsapp al número 628 841 055 explicant records o anècdotes de la pel·lícula, imitant-ne qualsevol personatge o cantant-ne la cançó. Tens de temps fins dilluns 29 d’agost a les 12 de la nit. Dimarts 30 d’agost a les 10 del matí es donarà a conèixer el guanyador en directe al programa ObertxVacances.

Peluix del personatge de Totoro, que en japonès vol dir fullet. A la botiga Continuarà, a Barcelona / Mireia Comas
Peluix del personatge de Totoro, que en japonès vol dir fullet. A la botiga Continuarà, a Barcelona / Mireia Comas
Més notícies
En Conan Edogawa és un noi de disset anys atrapat al cos d’un nen de sis. A la botiga Continuarà, a Barcelona / Mireia Comas

El detectiu Conan, el ‘Crims’ infantil

Notícia: El detectiu Conan, el ‘Crims’ infantil
Comparteix
El detectiu Conan no només és sang i fetge, la sèrie està farcida de referents de les millors novel·les de misteri i gènere negre
Notícia: El detectiu Conan, el ‘Crims’ infantil - Mobile
Arale, l’autèntica protagonista del Doctor Slump, a la botiga de còmics Continuarà / Mireia Comas

Arale, el robot que ens va col·locar una merda al mòbil

Notícia: Arale, el robot que ens va col·locar una merda al mòbil
Comparteix
Fa quaranta anys que aquest robot en forma de nena que fa riure a grans i petits des de la Vila del Pingüí
Notícia: Arale, el robot que ens va col·locar una merda al mòbil - Mobile
Goku davant les set boles e drac, l’impuls de l’acció, a la botiga de còmics Continuarà, a Barcelona / Mireia Comas

‘Bola de drac’, el Kame Hame Ha del català

Notícia: ‘Bola de drac’, el Kame Hame Ha del català
Comparteix
Manga en català (2) | La sèrie de dibuixos que més ha contribuït a la normalització lingüística a través de TV3
Notícia: ‘Bola de drac’, el Kame Hame Ha del català - Mobile
Ninots de 'Shin Chan' a la botiga de còmics Continuarà, a Barcelona / Mireia Comas

Shin Chan, el nen que ens va ensenyar la trompa

Notícia: Shin Chan, el nen que ens va ensenyar la trompa
Comparteix
Iniciem una sèrie sobre el manga en català i el podcast 'Espai Z', de La Xarxa, que s'emet en 60 emissores locals i es pot escoltar també aquí
Notícia: Shin Chan, el nen que ens va ensenyar la trompa - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa