Un veí de Blanes ha restaurat de manera voluntària tot el Santuari del Vilar. Una tasca que li ha portat quatre anys de feina i que va començar el 2016 quan els responsables de l’espai li van proposar pintar les columnes exteriors. Aleshores l’home, que viu a l’ermita del costat, va decidir dedicar el temps lliure a repintar tots els elements del santuari que havien quedat afectats pel pas del temps. Amb el vistiplau dels responsables i del Bisbat, Josep Jiménez va començar a restaurar els elements interiors amb plantilles que tenia. Explica que algunes zones li van portar més temps del que pensava, com la zona de l’altar on hi va dedicar fins a sis mesos o l’espai on hi ha la verge que va necessitar-ne tres. En Josep Jiménez és un devot de la Verge del Vilar des de fa anys. Viu amb la seva mare a l’ermita del costat i té cura d’aquest espai on molts blanencs paren per menjar quan fan excursions per la zona. Explica que mai abans havia pintat, més enllà d’algun gerro però que l’experiència li ha servit per veure que se li dona “prou bé”. Tot plegat va començar fa quatre anys quan els responsables del santuari que li van proposar pintar unes columnes exteriors que havien quedat degradades, com la resta del santuari. Des d’aquell moment va veure que ho podria arreglar tot i va decidir dedicar-hi més hores.
“Ningú em va manar la pressa i jo anava fent al meu aire. M’anaven portant la pintura i jo hi passava més hores”, explica. Jiménez assenyala que per a algunes parts es van haver de buscar pintures concretes que coincidissin amb l’original per tal que l’obra quedés el més similar a l’antiga. En algunes zones ha hagut de ser molt precís per tal que quedés “el millor possible”. Això li va costar més temps del previst. A l’altar, per exemple, s’hi va passar més de mig any, o a la sala de la verge on hi va dedicar més de tres mesos. A més de repintar, però, Josep Jiménez també va haver de netejar algunes habitacions i condicionar-les ja que “estaven molt deixades”.
“La veritat és que molta gent ve aquí i ho veu maco però, com que no hi ha estat mai no ho valora. En canvi els blanencs que saben com havia estat el santuari veuen com ha quedat i em feliciten. N’estic molt orgullós”, remarca el veí.
No havia pintat mai
Jiménez explica que mai abans s’havia dedicat a pintar i assenyala que al principi “no ho veia gaire clar”, especialment aquelles zones amb més detall. Durant aquests quatre anys el santuari ha seguit obert al públic i ell ha anat restaurant-lo desinteressadament durant les seves hores lliures, especialment els caps de setmana. “Ho faig per la verge”, remarca.
