Tesa: "Esforçar-se per parlar català és estimar-se la llengua"

Entrevista a la rapera valenciana, que diu que l'autocensura està present a l'imaginari de molts músics i que "el valencià s'ha revaloritzat a València"

 

 

La Tesa, que és rapera i professora, acaba de publicar el seu darrer disc: Rural. Es tracta del seu segon treball, fidel a la sonoritat i l'estil d'Al-Tesa, el seu primer àlbum. Tan irreverent com tradicional, la seva música sona de la mateixa manera que les converses amb ella. Defensa la llengua de la mare i el pare i el llegat cultural que ens han donat la tradició i els artistes d'abans.

 

En aquesta entrevista amb El Món, Tesa carrega contra l'Estat espanyol i l'auge de l'extrema dreta, reconeix que l'autocensura està present a l'imaginari de molts músics i que "el valencià s'ha revaloritzat a València". "Quan jo tenia 16 anyets es reien de mi perquè parlava en valencià", diu. 

 

 

Rapera i professora.

Sí, sembla que soc una noia que val per a moltes coses (riu). Dono classes de Formació Professional del que s'anomena la família de Serveis Socioculturals per la Comunitat. I això inclou animació, integració, educació infantil...

 

Com ho compagina amb la música?

Conforme puc. A més, també estic en un Late Night a A punt, la ràdio pública valenciana. El programa es diu 'Sessió golfa' i s'emet de dilluns a dijous d'onze de la nit a una de la matinada. El presentador del programa és en Kora, el youtuber. La veritat és que és un lloc on t'ho passes bé. El temps, però és una cosa que brilla per la seva absència. De totes maneres, penso que estic en el moment d'anar més apretada.

 

Forma part d'un col·lectiu que demostra que es pot fer reggeaton sense que a la lletra hi hagi un discurs masclista.

Sí, però la veritat és que no sé com he acabat fent reggeaton en una de les cançons de l'àlbum. No soc jo la que em controla, a vegades; la inspiració va sola. Vaig escoltar la instrumental d'aquesta cançó, em va flipar i llavors em vaig posar a escriure la seva lletra amb molta fluïdesa. El nom de la cançó, La matança de Tesa, podia acabar batejant l'àlbum perquè era una manera de seguir amb el joc de noms que també tenia el primer disc, Al-Tesa. Però al final aquest tema el vam publicar com un single temps abans de treure l'àlbum, i no volia que el disc es digués igual que una cançó que ja feia temps que havia sortit a la llum. I la veritat és que jo amb aquesta cançó volia fer una cosa més fosca, però al final aquell ritme em va acabar agradant molt. A vegades no manes tu, t'ho asseguro.

Tesa
Tesa: "No estic gens a favor de l'elitisme perquè penso que la llengua és del poble i del carrer" | Jordi Play

 

 

Quins canvis s'ha trobat a nivell creatiu a l'hora de fer aquest disc?

El canvi més gran que he notat és a nivell personal. Jo sempre havia fet música sense esperar que algú anés a escoltar-la.

 

Què vol dir? Feia la música només per vostè?

No, això tampoc. Però no hi havia mitjans de comunicació ni gent esperant què feia. I això acaba suposant una pressió que jo no esperava que tingués mai. En el primer disc no tenia aquesta pressió. I noto que te la poses a tu mateixa per voler-ho fer millor. Al principi vaig començar a descartar molt material perquè m'exigia molt.

 

Es veu fent un canvi de gènere musical?

Jo em considero rapera perquè m'agrada el rap. Potser puc fer algun canvi a les bases que sonen a les meves cançons, però al final sempre sonarà a rap. Perquè al final, és l'estil que em representa. Ara bé, encara que no em consideri una cantant com a tal, he de dir que estic molt boja i que per tant no descarto res. De mi m'ho crec tot.

 

Sí que és cert que aquest disc manté el mateix to ballable del primer.

Això té a veure amb mi amb la meva manera de ser. Conec altres rapers dels qual soc molt amiga que son totalment diferents. Per exemple, en Charly Efe es nodreix de la desgràcia, i escriu el seu millor tema un diumenge de ressaca. I jo això no ho puc fer. Jo per escriure he d'estar bé, perquè soc una persona molt activa que es mou molt. I quan escolto la meva música em veig a mi.

 

Aquesta ja és la intenció de tot artista, no?

O no… No ho sé. Per una banda penso que és inevitable i per l'altra que també es pot falsejar. De totes maneres, jo no ho intento falsejar. Em veig molt reflexada en aquest to animat; i sí, també dic coses serioses. Com a la cançó Ràbia.

 

A què li té 'Ràbia'?

A la situació d'odi gratuït que s'està generant. Cadascú té la seva ideologia i la seva manera de parlar, però també penso que les nostres diferències no s'arreglaran amb odi. I el que odio és que hi hagi certs sectors als quals els interessa domentar aquest odi. Però les persones volem ser felices, i apostar abans per un altre tipus d'actitud que per l'odi. També li tinc molta ràbia als barems que hi ha depenent de qui fa o no un delicte. Com pot ser que alguns facin les mateixes coses que fan uns altres, i només aquests altres siguin els que van a la presó o a l'exili? Per suposat que em fa ràbia, i quan penso en això sempre em ve al cap Valtònyc.

 

Coneix personalment Valtònyc?

He coincidit amb ell més d'una vegada, i he tingut la desgràcia de viure de prop un tema com aquest. És que compartim gremi! I t'adones que tots som persones i que alhora no som ningú. Ni tu, ni jo ni Valtònyc. Com pot caure tot el poder contra una persona individual que no és ningú? No és just i et trobes amb la incapacitat de defensar-te. Estàs indefensos davant del poder. I a mi això em sembla molt greu.

Tesa
Tesa, en un moment de l'entrevista | Jordi Play

 

 

S'ha autocensurat alguna vegada?

Si et digués que no penso en l'autocensura estaria dient una mentida. Si no hi pensés seria imbècil. És normal. Però és que si ens autocensurem ja han guanyat; i això no ho podem permetre. No m'autocensuro, però per suposat que ho penso!

 

Li té odi a l'odi.

Sí. Prou. I a l'abús de poder.

 

Al País Valencià ho ha viscut de primera mà?

El 9 d'octubre es va viure un clar exemple d'aquest odi representat pels feixistes més radicals i no tan radicals. Van anar a boicotejar la manifestació i van acabar agredint persones de manera brutal. El que em sap més greu és que es creuen en la raó. El feixisme està molt arrelat al nostre Estat.

 

A Catalunya hi ha la idea que al País Valencià hi ha molta ultradreta. És esbiaixada?

N'hi ha.. n'hi ha prou. Hi ha molts grups nazis que no coneixen cap altra cosa que la violència. I és evident que no és una bona manera de defensar o reivindicar alguna cosa. Però aquestes actituds es veuen fomentades pels discursos d'odi. Només cal mirar a Europa i veure què està passant.

 

En aquest nou disc hi ha un tema que es diu Qui estima la seua llengua. Qui l'estima?

Tots aquells que la utilitzen. No estic gens a favor de l'elitisme perquè penso que la llengua és del poble i del carrer. Reduir-la a les elits és deixar molta gent fora. És a dir, que no penso que per estimar la llengua hagis de fer poesia. La llengua és allò que el pare o la mare li ensenya al fill, i és l'escriptor que escriu en la seva llengua. Qui en fa ús és qui la manté viva i qui la fa gran.

 

Al País Valencià s'ha polititzat la llengua.

A mi em sembla que el valencià s'ha revaloritzat a València. I no ha sigut pels polítics, que l'han volgut enfonsar, sinó per justícia històrica. Quan jo tenia 16 anyets es reien de mi perquè parlava en valencià. I ara veig com un munt de gent que ha parlat tota la vida en castellà ara fa l'esforç de parlar en català. Esforçar-se per parlar català és estimar-se la llengua. Qui ho fa és dels nostres.

 

Hi ha molta tradició a la seva música. Se sent sola en aquest aspecte?

La veritat és que no hi ha gaire gent que reivindiqui la ruralitat de la manera que ho faig jo.

 

Ho lamenta?

És que jo ho faig perquè ho sento. La gent em diu que en el meu disc Vicent Torrent rapeja, però jo els recordo que no! És cant parlat. Jo mateixa dic que el cant parlat és rap ancestral. Alhora també em passa que ja em cansa que es digui que el rap és música nova. Ja és una cultura establerta!

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?