Avui se celebren 75 anys de la mort del president Francesc Macià i l’any vinent 150 anys del seu naixement. Quina valoració podem fer del personatge?
Macià és un personatge poc conegut i mal conegut, en el sentit que encara ignorem forces coses d’ell i les que sabem ens arriben embolcallades pel mite. Ja en vida es va fer una llegenda del personatge i nosaltres l’hem heretat. Fa 75 anys que és mort però també en fa només quaranta que se’l pot estudiar, ja que durant el franquisme tot allò que significava Macià no es podia tocar.
Què desconeixem?
La mitificació només ens ha permés conèixer, en part, el Macià protagonista del Complot de Prats de Motlló i el Macià president de la Generalitat, però de l’etapa anterior no en sabem pràcticament res. Per exemple, dels textos de Macià – encara que ell no va ser un teòric, sí va pronunciar molts discursos al Congrés de Madrid i va escriure a la premsa- encara no s’ha publicat res. Tampoc és gaire coneguda la seva imatge de jove tarambana, la seva tasca com a militar, la seva feina com a diputat a Madrid, com a enginyer, la seva militància a La Lliga, les seves relacions amb la gent jove del CADCI… En definitiva, hem començat a estudiar un personatge sense tenir en compte la base.
Ens costa de creure que darrera de “L’avi” hi hagués un militar…
Sí, però Macià va ser militar tota la vida. Va deixar la carrera de militar el 1917, però l’exèrcit li va impregnar caràcter. Per exemple, va omplir de jerarquia el protocol de la Generalitat. També va pronunciar frases que només hagués dit un militar com: “Si cal donarem la vida per salvar la República Catalana”. La imatge de “L’avi” ens genera una pantalla que ens no ens permet veure els setanta anys de la seva vida abans de ser president.
Tot personatge té llums i ombres. Quines virtuts destacaria de Macià?
La seva faceta d’enginyer-militar. Macià anava per les comarques de Lleida i planificava gratuïtament com portar l’aigua potable a un poble. És clar, després de guanyar-se els ciutadans amb simpatia, la gent el votava. Molts pobles, el 1902 o el 1904, en agraïment, ja l’havien declarat fill adoptiu. Era un home molt modern i dinàmic, entusiasmat pel cinema i la fotografia; per tots els avenços tècnics. Per exemple, només ell podia fer un discurs a les Corts sobre els submarins cuirassats.
En canvi, coses de la vida, va ser Lluís Companys qui va ocupar el Ministeri de Marina. I les seves ombres?
Macià era un home molt idealista, que s’adreçava a la gent més des dels sentiments que des de la raó i això feia que molts li perdonessin els errors. Es pot considerar error la seva lluita en solitari a les Corts durant deu o quinze anys. Una revolució social i política a Madrid en solitari estava condemnada al fracàs. Alguns també consideren error, des del punt de vista militar, el complot de Prats de Motlló. De fet va ser un fracàs només com a insurrecció armada, perquè després va convertir el judici en una injecció de fama i en un èxit. Hi ha altres accions, des del punt de vista polític, força discutibles. Per exemple, el 17 d’abril del 1931 va acceptar desproclamar la república catalana i va acceptar una generalitat provisional, la qual cosa era una clara marxa enrere. Passàvem de ser un estat català sobirà a ser una autonomia. Amb tot plegat, a partir de l’any 1932 Macià comença a tenir problemes amb els anarquistes i dins del propi partit, Esquerra Republicana. A partir d’aquesta data, un any abans de la seva mort, aquell líder indiscutible va començar a caure com un castell de cartes.
Però, segons vostè, aprova l’exàmen històric.
Comptat i debatut, a la biografia de Macià superen els aspectes positius. Ell recupera la Generalitat i el poder real de Catalunya, ja que la Mancomunitat només havia tingut poder administratiu. La seva biografia és honesta i exemple de lideratge. Va ser un home capaç de connectar amb la gent i fer del catalanisme una ideologia transversal.
Hi ha certs paral•lelisme amb el context polític de l’època de Macià i l’actualitat. Catalunya va aprovar l’Estatut de Núria, després Madrid el van retallar, el traspàs de competències va ser molt lent…
En els fets objectius, sí. Sempre que Catalunya ha confiat excessivament amb Madrid, allà ens han tallat les ales. S’hi va trobar Macià i ens hi hem trobat ara. La diferència, en tot cas, és la confiança que Macià tenia en ell mateix i amb el poble de Catalunya. Ell, l’endem de la “retallada”, va ser capaç de dir: “Tenim prou força i si el poble està darrera nostre ho aconseguirem”. Ell va mantenir cert optimisme malgrat les marxes enrere. En canvi ara ens claven una bufetada i ens arronsem.
A més, ara hi ha manca de lideratge.
Sí, en canvi, Macià arrossegava la gent. En això també era modern. No tenia assessor d’imatge però tenia molt clar el valor de la seva imatge. Es comunicava amb la gent més amb mirades i gestos que amb paraules. Hi ha una anècdota molt interessant. Una vegada va anar a un poble on havia de fer un discurs. Van fallar els micros i li van dir que no podia parlar. La seva resposta va ser clara: “És igual, ja m’han vist”. Ell s’apropava a les criatures i les tocava… gestos molt novedosos en aquella època.
En motiu dels 75 anys de la seva mort i els 150 anys del seu neixament , durant el 2009 es celebrarà l’any Macià. Com el preveu?
Espero i desitjo que durant aquest any es procuri estudiar la figura del president des de diferents punts de vista. Es tracta d’un personatge tan important per Catalunya que hauria de tenir diverses biografies i això encara no és així. Ens hi hem acostat però encara no prou.
