Quaderns de la Font del Caragol acaba de publicar ‘Tots aquests anys, epistolari 1972-1980’, la correspondència inèdita entre el dramaturg i guionista Josep M. Benet i Jornet i el poeta i traductor Feliu Formosa. En una entrevista a l’ACN, Formosa relata que les cartes parlen de les seves obres, però també de la vida personal, “sobretot la meva, perquè sempre dic que la meva dona, la Maria Plans, era més amiga del ‘Papitu’ que de mi”. Van forjar una gran amistat durant més de mig segle marcada per la passió pel teatre i la literatura. “En ‘Papitu’ sempre s’autocastigava i jo li deia que estigués orgullós perquè era molt bo”, relata Formosa, que lamenta que el dramaturg va morir l’abril passat, però “ja no existia des de feia temps”.
Feliu Formosa (1934) i Josep M. Benet i Jornet (1940-2020) van trenar una llarga amistat al llarg de mig segle. Entre el 1972 i el 1980, en concret, aquesta relació personal i artística va prendre la forma d’una viva correspondència, que ha quedat plasmada en el llibre ‘Tots aquests anys, epistolari 1972-1980’. Les cartes retraten des dels anys posteriors al Maig del 68 fins als primers de la democràcia i coincideixen, d’una banda, amb una de les primeres reinvencions dramatúrgiques de Benet i Jornet i, de l’altra, amb els poemes que Formosa va gestar a l’entorn de la mort de la seva primera esposa, l’actriu Maria Plans.
En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, Formosa ha explicat que la idea de recopilar les cartes entre ell i Benet i Jornet va sorgir de Joaquim Armengol, que va publicar a la revista ‘El Procés’ un monogràfic sobre la seva obra. “Jo tinc guardades en un calaix, a banda de les cartes amb en Josep M. Benet i Jornet, altres missives amb Salvador Espriu, Agustí Bartra, Pere Quart i Joan Vinyoli”, relata Formosa, que explica que en aquest llibre “hi ha hagut una feinada molt important de triar i ordenar”.
L’amistat entre Formosa i Benet i Jornet va començar a gestar-se als anys seixanta. Formosa va escriure una crítica de la primera obra del dramaturg, ‘Una vella, coneguda olor’, que es va estrenar la nit del 30 de setembre de 1964 al teatre Romea de Barcelona. “Li vaig fer una crítica molt favorable a la revista ‘Serra d’Or'”, recorda. Posteriorment, entre els anys 1969 i 1970, van coincidir a la secció de literatura de la Gran Enciclopèdia Catalana. “Allà ens vam fer molt amics”, relata Formosa.
A les missives es parla molt de la primera dona de Feliu Formosa, Maria Plans. El poeta recorda que Plans i Benet i Jornet tenien “els mateixos orígens” al poble de Gironella (Berguedà) i “eren molt amics”. De fet, Formosa bromeja explicant que “Maria Plans era més amiga del ‘Papitu’ que de mi”. En moltes de les cartes Benet i Jornet les adreça els dos: “era molt bromista i començava moltes de les missives amb ‘senyor i senyora'”, explica.
Formosa creu que Josep M. Benet i Jornet ha estat una figura “importantíssima” i el considera el “pare” de molts autors actuals. En aquest sentit, relata que el dramaturg “sempre es queixava que el teatre català de l’època li prestava poca atenció”, però Formosa creu que “exagerava una mica”. De fet, explica, “va guanyar tots els premis de l’època, començant pel premi Segarra, i era una mica el capdavanter de tota una generació de dramaturgs”.
Sobre la faceta de guionista de Benet i Jornet, Formosa creu que per a ell era una cosa “secundària” i assegura que “allò que més li agradava era el teatre”. “Ell deia que volia passar a la història com a dramaturg”, afegeix.
La covid-19 ha estat un “xoc terrible”
Formosa relata com està vivint la situació de pandèmia de la covid-19 i assegura que, malgrat no haver tingut cap símptoma de la malaltia, “he passat molts moments en què no m’he trobat bé”. “He tingut males digestions, mal humor i depressió”. L’escriptor lamenta que “ja portem set mesos en aquesta situació i ja no recordem com vivíem abans, que no tenia res a veure”. Per ell, aquesta situació ha estat un “xoc terrible” i la titlla de “bastant dura”.
