L’escriptora aragonesa Luz Gabás es va coronar aquest dissabte al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) com la guanyadora el 71è Premi Planeta de Novel·la. Ho ha fet amb l’obra Lejos de Luisiana, presentada sota el títol Río arriba i el pseudònim Hoja de fresno. L’obra finalista va ser Historias de mujeres casadas, de Cristina Campos, que també ha presentat sota un pseudònim, Gabriela Hausmann, i sota el títol El amante de mi mujer. “La novel·la és una història que transcorre a l’enorme territori que Espanya va posseir al cor d’Amèrica del Nord al segle XVIII. És un relat d’amor en temps convulsos i de canvis. Però també d’amistat, lleialtat i traïció”, va assegurar Gabás després de rebre el cèlebre guardó literari.
Una història del segle XVIII
Gabás va precisar que el seu llibre s’estructura al voltant de quatre fets històrics: la cessió dels territoris a l’oest del Mississipí de França als espanyols, el paper d’Espanya a la guerra d’independència dels Estats Units, les aliances de l’Imperi Espanyol amb les tribus natives americanes i la influència de la Revolució Francesa en aquelles terres llunyanes. L’escriptora va afegir que la seva novel·la es trena a partir d’històries de nadius americans i colons espanyols que s’entrellacen entre si i les trames dels quals avancen durant quaranta anys. “És una novel·la coral, hi ha molts personatges vivint per sobre de Nova Orleans fins al país de l’Illinois”.
Gabás va assolir la fama com a escriptora ja fa una dècada, el 2012, amb la seva primera novel·la, Palmeras en la nieve, va tenir un gran èxit de vendes i fins i tot va acabar al cinema en un film protagonitzat per Mario Casas i Adriana Ugarte, que també va funcionar molt bé a les sales. Aquella història, igual que la de la novel·la que ha guanyat el Planeta, succeïa a un territori colonial espanyol, la Guinea Equatorial del segle XX. Gabas també ha publicat Regreso a tu piel (2014), Como fuego en el hielo (2017) i Como el latido de la tierra (2019).
L’escriptora aragonesa, de 54 anys, ha precisat que va escriure la novel·la durant la pandèmia i durant tres anys de la seva vida que van ser “durs” en el terreny personal. “Em repetia un proverbi que surt a la novel·la: ‘No demanis una vida fàcil, demana forces per una vida difícil’”.
Una guionista i directora de càsting com a finalista
Com ja va passar l’any passat amb la victòria del Premi Planeta per part de tres guionistes cinematogràfics que s’agrupaven sota el pseudònim de Carmen Mola, aquest any una altra guionista ha estat protagonista a la gala del premi literari en espanyol més dotat econòmicament. La guionista Cristina Campos, que ja havia debutat en el camp de la novel·la amb Pan de limón con semillas de amapola, ha estat la finalista del guardó amb el títol Historias de mujeres casadas. “El llibre parla d’una dona que està feliçment casada amb el seu marit. Tot va bé fins que un dia, pel carrer, creua una mirada amb un home. Arriben més mirades, es coneixen i comencen una aventura junts. Aquesta premissa em serveix per parlar de la intimitat, el desig i de la incapacitat de moltes dones per separar el sexe i el sentiment”, va destacar l’autora.
Campos també va comentar que la seva història es construeix a partir de tres dones que treballen en una revista de moda i que es desenvolupa entre Barcelona, Boston i Formentera. La guionista va acabar la seva intervenció amb un missatge per la ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, present a la sala del MNAC, a qui li va explicar que ella va ser expulsada de la seva escola als setze anys per ser una mala estudiant i suspendre quatre assignatures. En aquest cotext li va reclamar que el sistema educatiu deixi de premiar la intel·ligència lògica i matemàtica i tingui en consideració la creativitat dels alumnes.
Un premi milionari
El Planeta és un dels premis més importants de literatura a Espanya. S’entrega des de 1952 quan es premiava amb 40.000 pessetes (uns 240 euros) l’obra guanyadora. Actualment, el guardó va acompanyat d’un milió euros per al guanyador i de 200.000 euros per al finalista, la qual cosa el converteix en el més generós del món per a novel·les inèdites. L’edició d’enguany ha tingut nou finalistes d’entre les 846 obres que s’han presentat al guardó, la qual cosa suposa una xifra rècord d’aspirants.
Les resta d’obres finalistes d’aquest 2022 eren El avionazo, una historia de Frida y Marilyn, de José Manuel Mata; Plumas y arena, d’Álex Oneida; Magdalena, la mirada del corazón, de Ho Hanan; A más de siete mil kilómetros, d’Alma Browncross; La ciudad de las ilusiones, de Manuel Millán; Las debilidades del Führer. Historia de una raza: los pastores alemanes, d’Iñaki Carrera, i El arpista, de David Galindo. Mata, Millán i Galindo són els únics finalistes que no s’han presentat al premi sota un pseudònim. Per altra banda, el jurat l’ha integrat José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, que ha exercit de secretària amb dret a vot. A la cinquena votació, han atorgat dos punts a la finalista i cinc a l’obra guanyadora.
A la gala d’enguany hi van estar presents nombroses personalitats com la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz; els ministres de Cultura i Esport, Miquel Iceta; Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, i Universitats, Joan Subirats, així com la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
4 
