La Biblioteca Nacional d’Espanya ha desfermat avui la polèmica a les xarxes en referir-se al català com “llengua vernacla de l’antiga Corona d’Aragó”. L’entitat ha presentat aquest dimarts l’exposició La llum de l’Edat Mitjana en la literatura catalana, una exposició basada en manuscrits escrits en català i aragonès. Alguns usuaris s’han sentit ofesos perquè la Biblioteca Nacional d’Espanya fes una exposició amb textos en català. Després, l’entitat ha emés un comunicat on lamentava “el malestar causat als qui han percebut qualsevol tipus de discriminació” i ha desfermat la polèmica en referir-se al català com “una llengua vernacla”.
Els usuaris han lamentat que la Biblioteca Nacional d’Espanya eviti reconèixer el català com una llengua i s’hi refereixi com una llengua “vernacla” que s’utilitzava en l’antiga Corona d’Aragó. Altres, han assenyalat l’anomalia que representa que una entitat pública “s’hagi de disculpar per fer una exposició en català”.
Segons el comunicat de la Biblioteca Nacional d’Espanya, amb autors nascuts a Girona com el franciscà Francesc Eiximenis, que va residir a València des del 1383, hi ha una “nòmina molt important” d’escriptors de la Corona d’Aragó que van influir en altres àmbits de la cultura. “L’exposició pretén posar de relleu l’existència d’un conjunt de manuscrits il·luminats que tenen com a denominador comú l’ús de llengües vernacles a la Corona d’Aragó”, afegeix la nota.
Les referències als diversos idiomes “vernacles” parlats al territori és una “constant” a l’exposició, i mencionen Ramon Cavall, patrici barceloní que va formar part del govern municipal sota el regnat de Joan I i de Martí l’Humà, o exemples com el Cerimonial de consagració i coronació de reis i reines d’Aragó, promulgat per Pere IV el Cerimoniós escrit en un “aragonès saturat de catalanismes”, en el qual possiblement entenen que hi va intervenir la “il·luminació el miniaturista català del Pontifical de Pierre de la Jugie, entre d’altres, com Publio Valerio Máximo.
