Si algú hagués de fer una llista amb tots els personatges que han passat per Catalunya i que la seva història mereix ser explicada d’alguna manera, Lluís Maria Xirinacs seria ferm candidat a ocupar-ne un lloc. El productor de cinema Paco Poch ha volgut ser l’encarregat de fer una pel·lícula sobre aquest polític, activista, sacerdot i filòsof català. Està elaborant un telefilm basat en la novel·la Sis nits d’agost de Jordi Lara, un llibre que explica com es va produir la mort de Xirinacs.
“És un personatge que sempre m’havia interessat molt perquè acostumava a posar el sistema entre les cordes”, explica Poch a El Món. El productor descriu aquest activista com un “outsider”, una persona que “constantment denunciava la democràcia insuficient” de l’Estat espanyol i que “lluitava perquè es fes justícia amb els presos polítics”. “Com a outsider que era no va esperar que el matessin o que la vida el destruís, i va decidir acabar amb tot i morir a la seva manera”, assenyala Poch.
La pel·lícula, de fet, va d’això. “Està basada en el llibre, que explica com una persona de 75 anys arriba a un moment de la seva vida en el què decideix morir dignament, i que escull una bona mort per tal de no morir destrossat i derrotat”, explica el productor, que assenyala que aquesta decisió de Xirinacs li va “impressionar molt”. De fet, considera que Xirinacs “era un visionari” i que “la gent li acabarà donant la raó” pel que fa a la seva “trajectòria ideològica, els seus textos i les seves propostes”.
Per a Paco Poch, una de les raons per les quals s’ha de respectar la figura de Lluís Maria Xirinacs és per la seva lluita per defensar el català: “sempre denunciava l’opressió que pateix aquesta llengua”. “I només pel fet que Francisco Franco, un dictador feixista, hagi perseguit el català ja indica que és una cosa que cal defensar”, explica Poch, que celebra que l’activista no donés per acabada la seva lluita pel català un cop el dictador ja havia mort: “Ell insistia que tot i l’arribada de la democràcia el català continuava patint un problema i que Catalunya era una nació oprimida”.
L’escriptor de la novel·la, Jordi Lara, ha escrit el guió de la pel·lícula amb Ventura Durall, que serà l’encarregat de dirigir el film. Durall va ser el director de L’Ofrena (2020), i Poch es va interessar especialment en ell per dirigir aquesta obra sobre Xirinacs. Va animar Durall a llegir-se el llibre de Lara i així és com va convèncer el cineasta per tirar endavant aquest nou projecte.
La trajectòria de Paco Poch
Les parets del lloc on treballa Poch són un recorregut en la seva trajectòria professional. Estan plenes de pòsters de pel·lícules en les quals ha treballat, tant com de productor com de distribuidor. Les oficines de Mallerich Films, la seva productora, són una mica caòtiques: tot està força desordenat, com la vida d’aquest mateix cinèfil. Es va endinsar en el món de la producció quan era molt jove, però anteriorment havia treballat com a fotògraf i com a ajudant de càmera.
“Mai no he sentit que estigui fent allò que es diu ‘la feina de la meva vida’”, reconeix Poch a aquest diari, tot i haver-se convertit en un dels productors més respectats no només de Catalunya, sinó de tot l’Estat espanyol. “El cas és que em sentia bé fent-ho perquè aquesta feina m’ha permès sempre estar en contacte amb molta gent: et trobes amb guionistes, productors, vas al laboratori, a rodatges… el que sí he tingut clar sempre és que no soc una persona de tancar-me a casa”, afirma.
Poch va haver d’endinsar-se en aquest món quan la figura del productor encara no estava tan reconeguda fins ara: no hi havia estudis específics i es va veure obligat a estudiar Empresarials . “Abans enlloc t’ensenyaven a produir, i jo necessitava tenir alguns coneixements sobre empreses. Abans no hi havia escoles, no hi havia res. Això com a mínim em va donar una mica d’eines de treball”. Potser ha estat aquesta manca d’educació específica la que va empènyer Poch a crear un màster de Producció. “N’estic molt orgullós perquè he aconseguit que vinguin professors de tot Europa que són productors i distribuïdors en actiu i importants”, explica, a més d’afegir que ara aquests alumnes “poden fer pràctiques i rebre un seguiment”. “Això a la meva època no era així”, assegura.
La trajectòria de Poch està molt ben explicada a un llibre que li ha dedicat la Gabriela Zea. Fa un repàs del currículum del productor i distribuidor alhora que serveix per explicar com funciona el món cinematogràfic des de les empreses i els impulsors que hi ha al darrere. Poch, però, diu que “la gent té més bons ulls cap a mi que jo cap a mi mateix”. Assegura que té “tendència a recordar els fracassos, les misèries i els errors”. “A vegades penso que hauria d’anar al psicòleg per explicar-li que a mi cada nit em venen al cap memòries de moments en els quals he fallat a moltes persones”, afegeix.
