Pablo Aran Gimeno, un català a la històrica companyia de Pina Bausch

El ballarí fa nou anys que forma part de la companyia de dansa expressionista Tanztheater Wuppertal

Pablo Aran, nascut el 8 de març del 1981, és tranquil per fora i torrencial de cap. Conscient, connectat a l’existència. Potser per això em parla de David Lynch, el peix daurat i la seva manera de pescar idees. Ser a la Tanztheater Wuppertal està constituint la seva primera feina oficial i amb pes, hi arribà amb 24 anys, i assegura que com a escola de vida és la millor per les diferències culturals i personals de tots i cada un dels integrants. En Pablo medita cada dia i transmet sensibilitat i pau. És un jove humil i obert, obert a tot el que la vida li ofereixi.

Entre finals d’octubre i fins el 2 de novembre es va poder veure al BAM, l’elegant i histèrica obra Kontakthof, creada el 1978 per Pina Bausch. L’acció passa en una sala de ball als anys 30 on experimentem les complexes interaccions entre homes i dones buscant afecte i amor. Els vestits de l’època, el sobri mobiliari i cançons com Oh Fräulein Grete, Du bist nicht die Erste o Einmal ist keinmal, ens situen perfectament. La signatura Bausch ens presenta riures, crits, xiuxiuejos, reminiscències sexuals i text. Ball i teatre. És un obra divertida i en la que ens hi reconeixem.

En un moment donat ens trobem els ballarins asseguts en fila (una constant en el treball de Bausch) explicant un darrera l’altre, en to còmic i en diferents llengües, diverses primeres experiències amb un amant. El penúltim a parlar és en Pablo i ho fa en català. M’explica que com que ja hi ha una madrilenya i dues llatinoamericanes ell va decidir-se pel català. “És un color més. A tots els semblà molt bona idea. De fet, el poc que et puc parlar d’ella (Pina Bausch), que és res, és que en la companyia un dels punts forts és aquesta barreja, aquesta diversitat. Això era una cosa que per ella estava clar que era important, només fa falta que vegis una fotografia; el color de les pells de tots nosaltres és totalment diferent, els ulls; tens afroamericans, indis, nord americans amb arrels mexicanes...”.


Escena de Kontakthof, Aran és el segon per l'esquerra

El ballarí no parla de Pina Bausch en una barreja de respecte per qui ja ha marxat i pel poc temps que compartí amb ella. La relació fou estrictament professional i durà tres anys. “No hi va haver gaire més temps de res”, diu.

Pablo Aran Gimeno nascut a Catalunya, de família aragonesa, va començar balls de saló als 12 anys a Cerdanyola del Vallès. Als 21 anys, interessat per la dansa contemporània i el teatre, marxà a estudiar a Madrid. Durant un taller a França l’any 2005, la professora que l’impartia li preguntà –com a molts d’altres estudiants- si li agradaria seguir aprenent a Essen, a la Folkwang Hochschule (l’escola fundada per un dels professors i mentor de la Pina, Kurt Jooss); a en Pablo l’instint li va dir que sí, que ho provés. Resulta que aquell mateix any que començà, la Pina va fer una audició a l’escola i en Pablo fou un d’entre 100 aspirants que aconseguí entrar a la Tanztheater Wuppertal (la companyia municipal de Wuppertal). El jove és una d’aquestes persones que s’expressen amb una tranquil·litat que no és d’eixe món, fa que tot sembli fàcil.

Pablo Aran se sent molt orgullós de formar part d’aquest projecte i quan pensa en el futur té ganes de barrejar-se amb d’altres artistes i disciplines. Pintura, cinema, música, tot el que siguin belles arts, diu, l’interessa moltíssim.
Aquest jove té molt clar que encara li queden moltes coses per veure i aprendre i que el moviment no li fa cap por.


El ballarí Pablo Aran Gimeno





Comentaris

envia el comentari