'La llibreria' s'endú el Goya a millor pel·lícula i dues estatuetes més, mentre que 'Estiu 1993' en guanya també tres

La cinta basca 'Handía', que optava a tretze premis, s'imposa amb deu guardons
Carla Simón al rodatge del film 'Estiu 1993'
Carla Simón al rodatge del film 'Estiu 1993' | ACN

Un dels noms de la nit d'aquest 32ena edició dels Premis Goya ha estat el d'Isabel Coixet. La seva pel·lícula 'La llibreria' era una de les més nominades (12) i ha aconseguit tres dels premis més prestigiosos: millor guió adaptat, millor direcció i millor pel·lícula. 'Estiu 1993', l'òpera prima de Carla Simón, s'ha fet amb tres dels vuit premis Goya als que optava, entre ells el de millor direcció novella, el de millor actor de repartiment (David Verdaguer) i millor actriu revelació (Bruna Cusí). Els que han hagut de pujar més vegades a l'escenari han estat els creadors d''Handia'. La cinta basca optava a 13 premis i n'ha guanyat 10 (molts d'ells de categories tècniques i també el de millor guió). Entre les produccions catalanes, destaca el premi a millor curtmetratge documental 'Los desheredados', dirigida per Laura Ferrés. La gala ha tingut un marcat to reivindicatiu per demanar més presència de les dones al món del cinema.


La cita basca 'Handia', que sortia com la més nominada i aspirava a 13 estatuetes, ha estat la gran triomfadora de la nit amb 10 premis. La pel·lícula, inspirada en fets reals, està ambientada al segle XIX i explica la història d'un home amb gegantisme i com el seu germà se l'emporta de gira per Europa convençut que tothom voldrà pagar per veure'l. La pel·lícula s'ha emportat els premis a actor revelació, millor disseny de vestuari, millor mutatge, millor direcció de producció, millor direcció artística, millor fotografia, millor maquillatge i perruqueria, millors efectes especials, millor guió original i millor música original. 
 


Les altres dues clares triomfadores de la nit han estat pel·lícules amb segell català. 'La llibreria', dirigida per Isabel Coixet i rodada en anglès, optava a 12 estatuetes i n'ha guanyat 3, però de les de major prestigi: Millor guió adaptat, millor direcció i millor pel·lícula. És la segona vegada que Isabel Coixet s'ha endut el reconeixement de l'Acadèmia del Cinema Espanyol com a millor directora. A més, ha guanyat el premi en una gala marcada per les reivindicacions de gènere i demanant més presència de les dones en el món del cinema. Per això, en recollir el premi de millor guió adaptat, l'ha dedicat a totes les dones "que llegeixen i compren entrades de cinema". 


L'altra triomfadora de la nit ha estat l'òpera prima de Carla Simón, 'Estiu 1993', basada en la seva vivència d'infància després de quedar orfe i traslladar-se a viure amb els tiets. Simón, que és portadora del VIH, ha dit que és absurd" mantenir estigmes envers aquesta malaltia. La pel·lícula –que optava a vuit premis- n'ha aconseguit tres: millor direcció novella, millor actriu revelació (Bruna Cusí) i millor actor de repartiment (David Verdaguer). 
 

L'altra pel·lícula que ha aconseguit més estatuetes ha estat 'El Autor', de Manuel Martín Cuenca. Concretament, s'ha endut el de millor actriu de repartiment per a Adelfa Calvo i el de millor actor protagonista per a Javier Gutiérrez. La millor actriu protagonista ha estat per Natalhie Poza, única estatueta per a la pel·lícula 'No sé decir adiós'. 

 

Altres produccions catalanes premiades
 


També hi ha hagut premis per a d'altres produccions amb participació catalana. És el cas de 'La llamada', que ha guanyat el Goya a millor cançó original (creada per Leiva) i 'Verónica' de Paco Plaza, que s'ha endut el premi al millor so. També s'ha endut premi a millor curtmetratge documental 'Los desheredados', dirigida per Laura Ferrés. Documentar la història d'una pèrdua, la del negoci familiar després de 40 anys. El pare i l'àvia de la directora, Laura Ferrés, protagonitzen el curt. 'Los desheredados', a més, va ser l'única presència per part de l'Estat a l'anterior festival de Cannes. 
 

També ha estat premiada 'Una mujer fantástica', una cinta xilena dirigida per Sebastian Lelio coproduïda des de Catalunya i que opta als Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa. També té participació catalana la pel·lícula d'animació 'Tadeo Jones 2'. Aquest projecte ja s'havia endut anteriorment dos premis Goya. ‘Abracadabra’ que tenia 8 nominacions no ha aconseguit cap premi.

 


Gala en femení 
 

La gala dels 32ens Premis Goya ha estat marcada també per la reclamació d'una major presència femenina al cinema espanyol, per demanar igualtat d'oportunitats en aquesta indústria i que les dones accedeixin a càrrecs de responsabilitat. Des de l'Associació de Dones Cineastes (CIMA) han impulsat la iniciativa de repartir ventalls vermells on es podia llegit #+dones. Els han lluït a la catifa vermella, entre d'altres, Isabel Coixet (que l'ha pujat també a l'escenari quan ha recollit el premi a millor direcció), Penélope Cruz o Carla Simón. 
 

Entre els aspirants a premis, només hi havia un 27% de dones nominades. En vuit categories no hi ha ni una sola dona nominada i, tot i això, entre les cinc cintes que aspiraven al Goya a la millor pel·lícula n'hi havia dues dirigides per dones. A més, les dues són catalanes: Isabel Coixet per 'La Librería' i Carla Simón per 'Estiu 1993'. En les 32 edicions dels premis només tres dones han guanyat un Goya a la millor direcció. Entre elles, Isabel Coixet per partida doble (el 2006 ja el va guanyar per 'La vida secreta de las palabras'.
 


La reivindicació de més presència femenina al món del cinema s'ha fet sentir també en les edicions d'enguany dels premis prestigiosos als EUA. Als Globus d'Or les participants van portar vestits negres i als Grammy van portar flors blanques. Als Premis Gaudí d'aquest any, el palmarès ha estat paritari. 
 


Referències a Catalunya
 

Durant la gala, també hi ha hagut referències a la situació política. La presidenta de l'Acadèmia de Cinema, Yvonne Blake, no ha pogut assistir a la gala perquè va patir un ictus fa un mes. En el seu lloc, han fet el tradicional discurs els vicepresidents Mariano Barroso i Nora Navas. El primer, ha fet una referència velada a la situació a Catalunya i ha contraposat la crisi política amb el sector del cinema. Ha assegurat que són temps on costa "comunicar-se de manera honesta i directa i que buscar l'encontre sembla estrany" i ha afegit que això es veu diàriament als mitjans de comunicació a través del llenguatge dels polítics. "El desencontre sembla ser l'essència de la comunicació ara; però aquest no és el llenguatge del cinema, els que fem pel·lícules ens posen d'acord per seguir un somni comú", ha manifestat. 
 


Per la seva banda, Navas ha criticat que el cinema continuï gravat per un 21% d'IVA "tot i les promeses polítiques" i ha reivindicat que és una indústria que "genera riquesa per a l'Estat, recaptant més del que rep". També ha dit que en el moment que s'abaixi l'IVA també ho faran el preu de les entrades. A més, en el seu discurs Navas també s'ha referit al paper de les dones. Ha dit que des de l'acadèmia defensen la "igualtat professional d'oportunitats". "Només així farem que la nostra indústria deixi de perdre el talent que aporten les dones per arribar més lluny", ha manifestat. Ha fet una crida a homes i dones per igual per "derrotar el monstre de la violència contra les dones". 
 

També ha fet una referència a la varietat de llengües entre les pel·lícules nominades, entre les que hi ha films rodats en castellà, català, euskera o anglès. Entre els polítics que han assistit a la gala s'han deixat veure el líder d'IU, Aberto Garzón, el líder de Podem, Pablo Iglesias, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, (tots tres lluint el ventall reivindicatiu de les dones), el president de Cs, Albert Rivera, i els ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, i de Sanitat, Dolors Montserrat. 




Comentaris
Bluff...
Ni una paraula per Catalunya de cap dels protagonistes de l'acte. I en hi havien també catalans que sense les polítiques culturals dels que avui estan a l'exili, a la presó, amenaçats i perseguits mai haguren rodat les seues películetes. El taranà progre i reivindicatiu del que feien gala i marca els Goya ha fet fallaida a l'hora de dir unes poques paraules en defensa dels drets humans i civils del poble català. Intranscendents, no us compre.

envia el comentari