El músic Marc Marzenit i l’artista i investigador Marc Barqué-Duran presenten aquesta setmana al Sónar The Zero Gravity Band (TZGB), una instal·lació immersiva de llum i so en 360º que recrea un ambient espacial atorgant al públic sensacions similars a les de gravetat zero. De fet, el repte que tant Marzenit com Barqué-Duran es van proposar quan van iniciar aquest projecte va ser el d’explorar com les persones podrien crear art en cas que la humanitat hagués d’abandonar el planeta Terra.
La instal·lació es basa en situar l’espectador dins d’una imaginària nau espacial, que consta d’una sala circular envoltada d’altaveus i de llums LED. A l’espai també hi ha el SAVNAC i el Telematron -dos instruments creats especialment per aquesta hipotètica situació d’haver de crear música en gravetat zero, dins de naus espacials o en el buit de l’espai- i els ‘vestits intel·ligents’ espacials, dissenyats per alumni de l’Escola Internacional de Barcelona (IED) seguint els criteris estètics de l’exposició.
TZGB crea un diàleg entre diverses disciplines, com l’artística, la científica, la tecnològica o la filosòfica; i reflexiona sobre els impactes culturals que podria tenir sobre la humanitat haver-se d’adaptar en un entorn diferent al nostre planeta. Els seus creadors s’han volgut preguntar com canviaria la nostra manera de mirar la realitat, la nostra percepció sobre l’estètica i com es pot modificar la producció artística.
Segons explica la Fundació Quo Artis, que ha produït aquest projecte, l’experimentació per a la posterior exposició s’ha realitzat en un ‘vol parabòlic’. L’avió vola a una altitud d’entre 6.000 i 8.000 metres i els pilots realitzen un elevat nombre de paràboles per tal que els passatgers es trobin en microgravetat durant un període de 22 segons. En un vídeo difós per aquesta fundació, es fa menció de la importància de la gravetat en molts dels instruments que utilitzem per fer música. I és per això que TZGB ha creat l’SAVNAC i el Telematron, dissenyats per aquest tipus de situació.
