30 anys esperant el moment. Tres dècades després d’haver fet les fotos, va arribar l’ocasió perfecta perquè veiessin la llum. El fotògraf del TOT Barcelona Jordi Play va aprofitar el confinament per digitalitzar imatges que havia pres en format negatiu, i la convocatòria del festival Mirades va arribar en el moment ideal. Va ser quan estava digitalitzant unes fotos fetes el 1991 al Centre de Formació Professional i Ocupacional Pont del Dragó, que ara es poden descobrir en l’exposició 1991 en el marc del festival al Centre Cultural La Mercè de Girona.
L’exposició, visitable fins al 2 de maig de dilluns a divendres entre les 9 i les 14 hores i les 16 i les 21 hores, mostra les fotos que el fotògraf va disparar quan el centre començava a caminar. Ubicat al barri de la Sagrera (Sant Andreu), obria les portes a joves amb diversitat funcional física com ara paràlisi cerebral o espina bífida. “Els seus cervells funcionaven perfectament però el cos no, cosa que els feia molt difícil comunicar-se”, recorda Play.
Aquest va ser el primer repte que el fotògraf, que tenia 21 anys i era estudiant de segon a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), va haver de superar. “Hi vaig anar cinc dies. El primer vaig fer molt poques fotos perquè impactava molt”, rememora. Detalla que alguns dels joves que hi assistien anaven amb una tovallola a les cames perquè molts d’ells bavejaven.
L’impacte, però, no només va ser pels joves. “Tenien ordinadors Macintosh –que en aquell moment eren els únics amb software educatiu i amb interfícies adaptades per accedir sense teclat–, i jo fins a aquell moment no havia tocat un ordinador”, ressalta Play.
Després de 30 anys i d’una carrera extensa en el fotoperiodisme, la metodologia no ha canviat. “Quan arribo no disparo de seguida, em presento i intento esperar abans de treure la càmera”, expressa. Tot plegat amb l’objectiu de ser “invisible”.
Opina, amb retrospectiva, que ho va aconseguir al Pont del Dragó. De la trentena d’instantànies que recull l’exposició, en la majoria els joves, els pedagogs i els psicòlegs no miren a càmera, aliens al fet que el fotògraf capturava l’escena. Algunes, a més, es presenten en forma de sèries. “Quan s’expressaven es movien molt i feien moltes ganyotes, i hi havia moments en què una sola fotografia es podia malinterpretar o deixar la història a mitges”, justifica Play.
Avui, 30 anys després d’haver fotografiat escenes al Pont del Dragó amb la seva primera càmera –una Minolta x300–, els visitants de l’exposició podran descobrir fotos inèdites de Jordi Play, desconfinades gràcies, paradoxalment, al confinament. Alguns, però, ja les van veure quan Play les va presentar a classe a l’IEFC. “Un excompany em va escriure a Instagram per dir-me que encara recorda quan les vaig portar a l’institut”, comenta.
