Un retrat del dictador acompanyat de l’epígraf ‘Franco no va ser tan dolent com diuen’. L’obra, de Rikko Sakkinen, exposada a l’estand de la galeria finlandesa Fornsblom, és la peça políticament més provocativa d’ARCO 2020, que se celebra des d’aquest dimecres i fins l’1 de març a Madrid. Lluny –fins ara- del rebombori generat al voltant d’obres com les de Santiago Serra sobre els líders independentistes empresonats (retirada per Ifema el 2018) o el seu ‘Ninot’ de Felip VI (2019), la peça de Sakkinen vol, això sí, crear debat al voltant de les ‘fake news’ tot ironitzant amb els seguidors de Franco. El mateix artista va exposar l’any passat a la fira ‘Nuestros reyes favoritos’, on Felip VI apareixia al costat dels Reis Mags o ‘Burger King’.
L’obra de Sakkinen és per ara la més controvertida d’una fira ARCO que, amb tot, enguany escapa de polèmiques recents com la que l’any 2018 es va resoldre amb la no menys sorollosa retirada de l’obra ‘Presos polítics’, de Santiago Serra.
En aquest cas sembla que la creació del finlandès amb Franco com a protagonista queda lluny del gran rebombori que també va provocar l’any 2012 l’obra ‘Always Franco’, d’Eugenio Merino, protagonitzada per un Franco instal·lat dins d’una nevera de refrescos. La família del dictador va arribar a denunciar l’artista, però el jutge va desestimar la demanda.
Sakkinen, i la galeria finlandesa que l’exposa, han volgut generar debat i jugar amb la idea de les ‘fake news’ per mostrar fins a quin punt la informació (falsa) mou la gent. La peça es ven a ARCO per 15.000 euros.
D’altra banda, a ARCO 2020 també torna a ser-hi present la monarquia (l’any passat, precisament de la ma d’aquest artista finlandès), amb la peça ‘El Rey del sueño’. Una peça recuperada per la galeria Alarcón Criado de l’artista Pedro G. Romero, creada el 1991 i que consisteix en una fotografia del Rei Juan Carlos I que genera un estrany efecte. L’obra es complementa amb una altra que fa un joc de brillantors amb diverses imatges de la Reina Sofía.
A més, la barcelonina galeria ADN ha tornat a reclutar Eugenio Merino (coautor de l’esmentat ‘Always Franco’), en aquest cas amb dues obres també crítiques i que conviden a la reflexió. Una, formada per una sèrie d’escultures que simbolitzen unes mans resant que agafen dotze de les monedes amb més circulació del món. La segona, una urna que conté metafòricament les cendres de la Declaració Universal dels Drets Humans.
