Artur Tudó: "Totes les èpoques es consideren a elles mateixes les millors"

El novel·lista novell reflexiona sobre l'actualitat i la història després de presentar 'Misió a Roma. Una aventura de Julio Marco Breuco'
Artur Tudó Vilanova
Artur Tudó Vilanova | Editorial Llop Roig

 

Artur Tudó Vilanova publica la seva primera novel·la, Misió a Roma. Una aventura de Julio Marco Breuco. Es tracta d'una història que se situa a l'antiga Roma, concretament al segle II dC, i gira entorn a l'assassinat del senador Lucio Cornelio Longo. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, actualment és professor de Ciències Socials a Secundària i explica a ElMón que aquesta novel·la no és fruit de la casualitat.

 

Aquesta és la vostra primera novel·la .

Sí. Bé, de fet, és la primera novel·la que es publica, però no és la primera que tinc acabada. Fa molts anys que escric, que he anat explicant històries. Però sempre ho he fet per mi. Les guardava al calaix. Allà estan. Són històries que em diverteixo fent-les. Per sort aquesta ha pogut sortir a la llum.


 

Veurem algun dia les altres?

És el que m’agradaria. Ara amb l’editorial [Llop Roig] estem mirant si poden sortir almenys una o dues més.

 

Són també novel·les històriques?

Sí, totes. La majoria se situen en diferents segles dins de l’edat clàssica, però també hi ha una altra que s’ambienta a finals del segle XIX, amb el desenvolupament de la Guerra de Cuba. També en tinc alguna contemporània de misteri.

 

Com va sorgir la idea que s’acabés publicant?

Conec l’editor des de fa anys, que és en Pau Vinyes. És una persona molt inquieta i fa poc més d’un any va decidir muntar Llop Roig, que és una editorial que sobretot s’ha dedicat a publicar llibres il·lustrats de Sant Andreu. I un dia parlant vam començar a mirar la novel·la i la va donar a llegir a uns quants historiadors i sembla que els hi va agradar força. I vam decidir tirar-ho endavant.


 

La novel·la se situa en ple Imperi Romà. En què es poden comparar l’antiga Roma amb la nostra societat?

Qui vulgui llegir la novel·la veurà que no hem canviat gaire, sinó que més aviat som molt semblants. Bevem dels antics romans: des de la llengua fins a les lleis, passant per les carreteres. Per exemple, l’actual AP-7 és l’antiga Via Augusta. També les ciutats i les classes socials s’assemblen moltíssim. Jo sempre dic que som romans. L’assassinat que mou l’argument de la novel·la podria succeir perfectament a Barcelona el 2018.

 

Aleshores tots els elements negatiu que envolta la política: la corrupció, l’afany de poder… ho hem heretat dels romans?


No, ho hem heretat de ser éssers humans. Els éssers humans sempre som corruptes. Quan un té el poder sempre és corrupte perquè el poder corroeix. Quan un pot decidir el que ell vol, automàticament es converteix en corrupte. Si un té ganes d’imposar la seva forma de pensar -sigui pacíficament o per la força- ja pensa que d’alguna manera la seva idea és millor que altres, i això ja és una forma de corrupció. El poder sempre corromp. Des de l’antiguitat fins als nostres dies.

 

Però si ens fixem en societats que no vénen dels romans com les nòrdiques veiem que tenen sistemes democràtics que, en principi, són més avançats.

Sempre he sigut molt escèptic en aquestes qüestions. Els nòrdics no tenen herència romana, però sí vikinga. En general penso que els polítics, pel simple fet de ser polítics, ja no poden ser massa honrats. Quan tu creus que una idea, la teva, és millor que la d’altres ja demostra que hi ha alguna cosa que no funciona. Totes les idees han de tenir cabuda.


 

Per això serveixen les democràcies i les eleccions, no?

Bé, en una democràcia guanya una idea d’una majoria. Però queda una minoria. Què es fa amb aquesta minoria? Penso que qui guanya unes eleccions no hauria d’ocupar el govern deixant la resta de partits fora, sinó que el govern s’hauria de formar amb tots els partits segons la proporció de vots que haguessin tret a les eleccions. D’aquesta forma tots els partits i les seves idees estarien representats a l’executiu.

 

Fins a quin punt es pot dir que ha canviat la societat respecte la romana?

En condicions biològiques som com els éssers humans de fa 200.000 anys. I això fa que molts dels nostres comportaments siguin iguals. Les societats però, sí que canvien de forma.

 

Crida l’atenció el comportament del protagonista de la novel·la, qui no és despiadat i fins i tot mostra preocupació pels esclaus, però en canvi no es planteja ni per un moment l’esclavitud.


Clar, en aquella època el 99% de la gent veia normal l’esclavatge. I l’u per cent restant que hi estava en contra  eren vistos com a gent estranya. Però és que ara passa exactament el mateix. El 99% estem a favor de la democràcia, i a l’u per cent restant els mirem com si s'haguessin begut l’enteniment.

 

Ara no hi ha esclavatge. No és aquest un canvi important respecte als romans?

És ben cert que avui en dia en les nostres societats no existeix l’esclavitud, però sí que hi ha sous de 800 al mes i horaris de 14 hores diàries. I s’accepta. Si protestes, encara et poden fer fora de la feina.

 

Artur Tudó presenta la seva primera novel·la
Artur Tudó presenta la seva primera novel·la | Editorial Llop Roig

 

És un Sant Jordi trist?

No. Per què?

 

Per la situació política del moment.

No, jo no barrejo la meva vida personal i com de content puc estar amb la política. Hi haurà persones que estaran tristes i d’altres que estaran contentes.


 

No és cert que s’ha produït una degradació de les llibertats a Espanya en els últims anys?

Depèn del punt de vista des d’on es miri. Per una banda es diu que no hi ha llibertat d’expressió perquè no es pot decidir el futur. Però per l'altra banda s’argumenta que hi ha unes lleis que s’han vulnerat i s’ha d’aplicar un càstig per aquells que en són responsables. En termes polítics soc molt escèptic. Jo tinc pare i mare, ells m’han educat i m’han criat. No necessito ni cap pare estat ni cap mare pàtria. Ja en tinc de pare i mare. La resta no m’importa. M’és indiferent Europa, Espanya i Catalunya. He nascut a Barcelona i ja està. Estic molt orgullós de ser barceloní, però més enllà d’això no m’importa la política.


 

Com és la vostra vida de professor a Canet?

M'agrada molt! És un centre molt casolà, molt de poble. Hi ha molt contacte entre els nens de P3 fins als de 4t d’ESO. Venen exalumnes que quan són pares o mares porten els seus fills al centre i, d’aquesta forma, segueixen el seu vincle amb l’escola. Els professors són coneguts per tots els alumnes perquè hi ha moltes activitats conjuntes al llarg del curs. Hi ha un tracte molt personalitzat cap a l’alumne.

 

Què pensa aleshores d’aquestes acusacions per part de l’Estat espanyol cap a l’escola catalana d’adoctrinar els alumnes?

Totes les escoles adoctrinen. Si vas a un centre escolar a EEUU veus els nens amb la mà al cor recitant la seva constitució i amb la bandera penjada a classe. A França es canta La Marsellesa i es parla de les grandeses de la democràcia francesa i a Xina s'expliquen les grandeses dels governants xinesos. La nostra funció no és adoctrinar, però forma part del sistema educatiu. En el moment en què agafes un nen de tres anys i li dius ara és hora de fer matemàtiques i ara és hora de berenar ja l’estàs adaptant a la nostra societat i a la seva forma de funcionar. Sempre s’ha fet així. Som els encarregats de socialitzar el nostre jovent. Si formem part d’una democràcia adoctrinem en els valors democràtics, si per contra ens trobem en una teocràcia ho fem en els valors teocràtics.


 

S’adoctrina en els valors independentistes?

No, almenys no en el meu cas.

 

En un Estat és important que hi hagi aportació de membres de la societat civil com escriptors, filòsofs, professors…?

És imprescindible. El país no es dirigeix des d’un parlament llegint el diari o jugant al mòbil. Un país necessita tenir moviment que vingui de la gent. Si fos pels polítics ens moriríem de gana. De fet ells haurien de ser simples gestors, el problema és que volen ser més.

 

Aquestes aportacions de la societat civil es troben a faltar a Espanya?

Jo no puc parlar per Castella o per Andalusia perquè no hi visc. Jo veig que aquí a Catalunya hi ha molt moviment civil. En cada barri o en cada districte o poble es faran conferències, col·loquis, activitats de tot tipus. Suposo que a la resta de l’Estat també existeix una influència cap al poder i hi ha moviment. Aquí no som especials, no som millors ni pitjors que cap altre poble o país.


 

Això és molt relativista, no?

Jo em moc molt dins del relativisme. Les coses són en comparació amb altres. Una cosa és bona o dolenta si la compares amb una altra, o és gran o petita si la compares amb una altra. Per si mateixa només té unes mides.

 

Aleshores la democràcia que tenim actualment no és el millor sistema que ha existit?

És el que tenim ara.

 

Per tant no ho considera millor que el sistema que tenien els romans?

Cada època té el que té. Totes les èpoques es consideren a elles mateixes les millors. Els romans es consideraven molt superiors als egipcis i als mesopotàmics. A l’Edat Mitjana es considerava que el Feudalisme era el millor perquè era obra de Déu i no es podia canviar. I a la Il·lustració els il·lustrats havien de governar el poble i els altres eren uns fills que se’ls havia d’educar. I al segle XIX les democràcies censatàries era el millor perquè clar, qui havien de votar i decidir si no eren pas els homes? D’aquí a dos-cents anys hi haurà un altre sistema i es pensarà que és millor que el que tenim ara.


 

En tot això on queda el concepte de progrés?

Les coses canvien, però el progrés és només tecnològic. Ara tenim eines que no tenien les societats anteriors a les nostres. Les nostres societats seran més grans i més complexes, però ens comportem igual que aquelles petites tribus nòmades. Som tots iguals. Ens mouen els mateixos interessos.


 

No existeix aleshores el progrés en termes de llibertat i de drets?

Hauríem de veure si és més lliure el treballador que fa 14 hores i cobra 1000 euros que el pagès que vivia sota un sistema feudal. No ho podem comparar. Som més feliços que a l’època feudal? Un pagès estava sota les ordres del seu senyor, però feia la seva vida feliçment. Ara vivim endeutats i controlats per les grans empreses i també ho fem feliçment. És millor o pitjor? És el que ens ha tocat veure.


 

Què agafaria i què no de l’antiga Roma?

Partint de la base que totes les civilitzacions d’aquella època eren molt bel·licistes, em quedaria amb aquella tolerància que demostraven tenir els romans quan, tot i conquerir un territori, respectaven les religions i els costums d’aquella terra per fer acabar fent una espècie de barreja amb la mateixa cultura romana. I d’allà en sorgia una societat nova. I el que no agafaria és l’esclavatge, però no cauré en el tòpic. L’esclavatge va provocar que els romans no avancessin en tecnologia perquè com hi havia una quantitat il·limitada de gent que treballava per fer les feines, els romans no tenien la necessitat de desenvolupar tecnologia que reduís el nivell de feina o que millorés la productivitat.

 




Comentaris

envia el comentari