La Fúmiga: “Som un grup de 12 homes; alguna cosa ha fallat”

La Fúmiga acaba de publicar un nou disc, Fotosíntesi (Halley Records), un àlbum eclèctic pel que fa a l’estil músical i que pretén que el grup alci el vol després d’una pandèmia que va truncar la gira de l’anterior treball (Espremedors). Són 12 músics dalt de l’escenari, i tots són homes. “En som molt conscients, i tenir aquesta consciència ja és un pas perquè ens adonem que alguna cosa ha fallat”, expliquen Artur Martínez i Arnau España en aquesta entrevista amb El Món. Parlen sobre com han estat les mesures per frenar el coronavirus al País Valencià, d’on són ells, i quines han estat les conseqüències per a molts grups, i també comparen la industria musical catalana amb la valenciana. “24 anys de PP són molt durs”, afirmen.

Artur Martínez i Arnau España, en un moment de l'entrevista amb El Món | Jordi Borràs
Artur Martínez i Arnau España, en un moment de l’entrevista amb El Món | Jordi Borràs

A qualsevol persona que escolti La Fúmiga li costarà dir quin és l’estil musical del grup.

Artur Martínez: Nosaltres sempre hem considerat que fem pop mediterrani, perquè té una naturalesa pròpia i molt valenciana. Vam néixer de les bandes i de la música de carrer, i hem aconseguit arribar als escenaris amb un so festiu.

Un so que heu consolidat amb aquest nou disc?

Artur Martínez: Sí, tot i que jo diria que en el darrer àlbum ja teníem molt clar com volíem sonar. Ara bé, hem hagut d’aprendre molt, perquè nosaltres vam haver d’entrar en un estudi venint del conservatori.

Què vol dir això? Al conservatori li cal educar en música urbana?

Arnau España: Jo considero que sí. Tenim molt mitificada la música clàssica. Sí que és un llenguatge que va bé tenir, però a vegades e sposen unes normes que quan la música pop se les salta, funciona igualment. Cal deixar-se portar.

Artur Martínez: És difícil alliberar-se d’aquests complexos, perquè tenim aquestes normes molt arrelades, però no és ni millor ni pitjor una música que l’altra.

Arnau España es mira el seu company de grup, l'Artur Martínez | Jordi Borràs
Arnau España es mira el seu company de grup, l’Artur Martínez | Jordi Borràs

Dèieu que en l’anterior disc ja teníeu clar quin camí volíeu seguir. Què fa diferent aquest nou ‘àlbum?

Artur Martínez: És un disc més madur. No hi ha cap dubte. Diem les coses d’una manera molt més clara i pensada, i responem al feedback que ens ha anat donant el públic. Som un grup que considera que tot allò que li demana el públic és important. Ens hi debem perquè ens ha col·locat allà on som, de manera que considerem que Fotosíntesi és un disc on hi ha una cançó per a cada persona.

Amb tants músics debeu presentar un treball que s’ha creat de manera força col·lectiva.

Artur Martínez: Sí, jo per exemple m’encarrego sempre de les lletres, però abans d’escriure-les les parlo amb els companys. Proposo una idea i ells me la compren o no. Necessitem que que cada cançó tingui una temàtica específica i també un missatge propi. Un cop faig la proposta, rebo moltes idees dels companys, i m’agrada que sempre siguem crítics amb nosaltres mateixos. 

Passa el mateix amb la composició?

Artur Martínez: Aquesta feina està repartida entre tres persones: el nostre productor, que és en Mark Dasousa; l’altre cantant, que és en Jose Beteta; i jo. Ara bé, el grup també va fent propostes aquí.

Artur Martínez i Arnau España conversen amb El Món | Jordi Borràs
Artur Martínez i Arnau España conversen amb El Món | Jordi Borràs

Si tot va bé, aquest disc el podreu presentar en un moment en què la situació epidemiològica millora. El País Valencià ha estat un dels territoris amb mesures més dures per frenar la pandèmia. Com ho heu viscut?

Arnau España: Durant la pandèmia hem anat veient que al País Valencià s’anaven aixecant mesures mentre que el nostre sector s’anava quedant enrere. S’ampliaven els aforaments a bars, restaurants i estadis de futbol, mentre que el sector musical continuava amb mesures anteriors, de manera que ens hem sentit abandonats i maltractats.

Artur Martínez: És que en general les mesures al País Valencià han estat molt dures. L’administració ha fet certs programes amb concerts per donar suport; però això era pa per avui i fam per a demà.

Aquest disc s’ha concebut durant la pandèmia, de fet, oi?

Artur Martínez: Sí, és que l’anterior àlbum el vam publicar quan només faltaven quatre mesos perquè esclatés la pandèmia, i això va ser una hòstia molt forta. Però ens vam prometre no defallir, publicar un EP per mantenir-nos vius i connectats amb la gent, i publicar un nou disc la tardor del 2021. Ara tot sembla que va millor, i esperem poder presentar el disc amb condicions a la primavera.

Heu tingut sort d’haver ‘sobreviscut’ al coronavirus.

Artur Martínez: Sí… Ens hem trobat amb companys que estaven començant i això probablement els ha soterrat. Al País Valencià no hi ha una indústria tan estructurada com la què hi ha a Catalunya, i molts grups es perden pel camí. 

Aquest escenari no us convida a instal·lar-vos a Catalunya?

Artur Martínez: No! Nosaltres som valencians i ens hem marcat com a objectiu fer forta la nostra indústria.

Arnau España: És una indústria més dèbil perquè fa menys anys que funciona; i és cert que necessitem més grups, més management i comunicació, així com estudis de gravació. I poc a poc a València es fan fent cosetes; jo noto molt la diferència dels últims anys i ara. Així que preferim quedar-nos allà i no abandonar el vaixell. 

Artur Martínez es mira el seu company de grup, l'Arnau España | Jordi Borràs
Artur Martínez es mira el seu company de grup, l’Arnau España | Jordi Borràs

Sou dotze homes dalt de l’escenari. On són les dones?

Artur Martínez: Som molt conscients que som dotze tios, i tenir aquesta consciència ja és un pas perquè ens adonem que alguna cosa ha fallat. A quasi totes les dones, quan entren a les bandes, se les aconsella que no agafin instruments de vent. Després les bandes passen al carrer, un lloc que és molt hostil per a una dona. Per altra banda, nosaltres som una colla d’amics que ve d’una atmosfera que mama del patriarcat; i per aquest motiu hem acceptat sempre qualsevol tipus de crítica o de prejudici. 

I què es pot fer al respecte?

Artur Martínez: La funció que tenim els homes ara és la d’escoltar i aprendre dels errors que haguem pogut fer, i no comportar-nos com el típic grup ple de tios súper testosterònics. Venim amb moltes coses apreses de casa, però encara ens queda molt per aprendre. Sempre que anem a concerts on no s’ha programat dones i ens parlen col·lectius feministes diem que nosaltres no som ningú per llançar el missatge feminista. Perquè només fa falta que nosaltres ens apropiem del missatge. El que sí diem és que el nostre espai el tindran sempre. Encantadíssims de caure d’un festival perquè entri un grup de ties.

Vosaltres canteu únicament el valencià. Us preocupa la situació en la què es troba la nostra llengua?

Artur Martínez: Per a nosaltres, la qüestió de la llengua és una de les coses que li dona sentit al nostre projecte. Sempre hem tingut la intenció de generar un projecte súper transversal i transgeneracional, i sense cap tipus de complexe per utilitzar en la nostra llengua de manera descarada, perquè pensem i parlem en valencià. Com vols que fem una cançó en castellà! Una altra cosa seria que ens oferissin fer una col·laboració amb un grup que fes música en castellà. Llavors sí. Però cal recordar que si el català està malament a catalunya… imagina el País Valencià. 24 anys de PP són molt durs, eh?

Nou comentari