El document perdut que retrata com funcionava la Generalitat més primitiva

Un investigador de la UPF localitza a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 'Llibre de Vuit Senyals', el manuscrit medieval que recopila les particularitats de la institució catalana

El conseller en cap de la Generalitat Joan Fiveller davant de Ferran I d'Antequera

El conseller en cap de la Generalitat Joan Fiveller davant de Ferran I d’Antequera | Viquipèdia

 

Com funcionava la Generalitat més remota? Quines particularitats la distingien? Aquestes i altres preguntes, que els estudiosos fa anys que intenten esbrinar, es podran resoldre ara gràcies a una troballa cabdal: el ‘Llibre de Vuit Senyals’, un manuscrit del segle XV que acaba de recuperar el doctor en Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Pere Ripoll, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on estava mal catalogat. El document mostra l’evolució de la Generalitat des del nomenament d’uns administradors encarregat de recol·lectar l’ajut econòmic ofert al monarca per anar a fer la guerra. Els estaments ofereixen el donatiu, però els diners no poden passar per les mans del rei. “Ells mateixos s’encarreguen de recaptar, organitzar la despesa i de fer els pagaments, i això serà una constant en la història de la Generalitat”, explica Ripoll a ‘El Món’.

 

L’origen de la Generalitat és el nomenament d’una comissió dels estaments, un grup reduït dels representants del país, que s’encarregaven de portar a terme una tasca específica. “El més remot —explica Ripoll— son els ajuts que concedeixen els estaments al rei per a les empreses militars”. A Europa van existir aquest tipus de comissions perquè els estaments es reunien un o dos cops a l’any i hi havia d’haver una comissió restringida de representants, és a dir, un cos tècnic més petit, que desenvolupés les tasques encomanades pel monarca o els estaments.

 

  

A principis del segle XX, la Generalitat ja comptava amb estudis importants que mostraven com la institució “havia tingut unes característiques especials dins del context europeu”. Això vol dir, per exemple, l’existència d’un règim jurídic i jurisdicció propis, un escrit de separació del poder reial, entre altres aspectes que la distingien. L’objectiu de la recerca de Ripoll era indagar sobre la qüestió ja que des de principis del segle XX “no s’havia fet res més”. En aquesta recerca la missió fonamental era intentar localitzar el ‘Llibre de Vuit Senyals’.

Per a fer-ho, els autors de la recerca s’inspiraven en la informació d’un altre document, el ‘Llibre de Quatre Senyals’, que conté informació molt precisa sobre el funcionament de la institució en l’època moderna: sobre el poder dels representants de cada estament, els límits de la seva jurisdicció i tot allò referent al funcionament de la institució. “De l’època primitiva fins ara els estudiosos havien separat la història de la Generalitat en dues fases: la primera fase, el seu naixement fins al 1422, quan es produeix la reforma amb l’arribada de Ferran d’Antequera, i la segona fase, des d’aleshores cap endavant, amb la consolidació de la institució”.

 

 

La troballa de Ripoll és significativa perquè el manuscrit aporta dades del primer període, que “s’havia estudiat de manera molt dispersa”. Alguns autors, com Antonio de la Torre, havien analitzat molt bé el període i en el seu cas concret és que “va ser més precís en establir el naixement aproximat de la institució”.  El fet és que sobre la Generalitat “no hi ha un document fundacional —abans es deia diputació del general—, sinó que son diferents documents que donen pista que hi havia una institució que funcionava, hi havia uns administradors i consellers, i que s’està gestant la Generalitat“. S’havia situat el 1359 com la data més segura, però el 1289 es donen els primers símptomes de comissions que tenien autonomia financera i fiscal.

 

Al segle XV es va decidir crear el ‘Llibre de Vuit Senyals’ per demostrar que la institució tenia una legalitat consolidada. “A principis del segle XV es tenia una visió clara de quines eren les lleis que regulaven la institució i el llibre ens ha ajudat a respondre preguntes que fa 100 anys que estaven obertes”, explica Ripoll. S’ha pogut comprovar a través del manuscrit que la normativa més antiga és de 1359, encara que hi ha antecedents d’autonomia fiscal des de 1289. La última dada de l’existència del ‘Llibre de Vuit Senyals’ es remunta a 400 anys enrere, per les referències aparegudes en un inventari de l’arxiu de la Diputació del General, obra de l’escrivà Pere Pau Vidal al segle XVI.

 

A nivell normatiu, el document ha ajudat a veure la legislació que s’emprava per bastir la institució. El capítol de corts, apunta Ripoll, “encara segueixen generat debat sobre el tipus de norma que son”. L’expert opina que “té rang de Constitució o de llei paccionada (pactada)”. De fet, quan s’obre el llibre apareix l’escut reial i el de la Generalitat al mateix nivell. “Ningun està per sobre de l’altre, tot el contingut del manuscrit està pactat i ben posat, és un acte constitucional a nivell de rang de llei entre el rei i els estaments”, afegeix Ripoll.

 

Les conclusions de Ripoll

 

Després de treballar a fons el document, Ripoll ha pogut arribar a algunes conclusions. La principal és que quan Ferran I va arribar a Barcelona pensava que la Generalitat era una comissió estamental com a la resta de regnes, “que es podia eliminar fàcilment”. La resposta dels estaments a aquesta intenció va ser recopilar la jurisdicció que donava legitimitat a la institució. “Es presenten amb un escrit voluminós, amb molta normativa, en què es mostra que és una institució separada per llei del poder reial i que té una normativa i jurisdicció pròpies, que no pot ser eliminada i reformada si no és per acord dels estaments amb el rei, no unilateralment”.

La principal novetat però és que s’hagi trobat el manuscrit “a imatge i semblança” del ‘Llibre de Quatre Senyals’, que aporta una visió de la primera època de la Generalitat. Fins ara això s’havia deduït a traves d’altres document, però la troballa ofereix “en un únic document la visió que es tenia de la institució al segle XV”. “El ‘Llibre de Quatre Senyals’ va ser un llibre publicat, reimprès molts cops i ha servit de base d’estudi de la Generalitat de l’època moderna, no teníem aquesta guia de l’època més primitiva”, comenta Ripoll.

 

L’autor del manuscrit

 

El manuscrit consta de 254 folis i és obra de Joan de Bellmunt, un escrivà de lletra rodona (que significa “de luxe”), segons consta en els albarans on s’especifica el pagament. Va ser una obra costosa, molt ben ornamentada, amb lletra gòtica, que va encarregar-se a aquest bidell de la catedral de Barcelona, que es dedicava a fer llibres per encàrrec. “Ell mateix, paral·lelament, va ser l’encarregat de fer la primera compilació de dret català, a principis del segle XV”, afegeix Ripoll. Ara l’editorial Barcelona, especialitzada en l’edició de textos medievals, farà una edició del manuscrit transcrit, amb un estudi introductori on s’analitzaran aspectes com el contingut normatiu, històrics de com s’ha arribat al manuscrit i filològics.

Nou comentari