El cinema català arriba a les eleccions de l’Acadèmia enmig de la seva pitjor crisi per la Covid

La pandèmia ha acabat d'enfonsar un sector que ja estava en una "situació crítica"

A la corda fluixa. Aquesta és la situació en què es troben les produccions audiovisuals catalanes després del període d’estat d’alarma i d’uns anys previs també complicats. La irrupció de les plataformes de continguts sota demanda –com Netflix, HBO o Amazon– han canviat per complet les dinàmiques de consum de pel·lícules i al mateix temps les estratègies a l’hora de generar ofertes noves. Igualment, això també ha suposat una reordenació del capital destinat a les pel·lícules i les sèries.

Segons dades de Observatori Europeu de l’Audiovisual, l’any 2018 el finançament de les produccions a nivell europeu provenia en un 47% d’ajudes públiques directes i indirectes –per mitjà d’incentius als inversors–. Aquest equilibri pot augmentar fins a les dues terceres parts si es té en compte l’aposta de les televisions i deixa la resta a mans de les vendes i pre-vendes a sala i de les injeccions de capital per part dels productors. En aquest sentit, a opinió de Joan M. Corbella, analista de mercats i de polítiques de comunicació, “la producció de cinema segueix en una situació d’altíssima dependència respecte als agents externs”, fent palès “el seu rol de subordinació” a nivell general.

En aquesta línia, les expectatives del sector català segueixen la mateixa dinàmica. La directora i candidata a la presidència de l’Acadèmia del Cinema Català Judith Colell apunta que cal una “voluntat de canviar” per part de les institucions publiques” del país i dotar d’un “pressupost fort” el sector. D’aquesta manera Colell apunta directament als organismes públics perquè al seu entendre el rol del capital privat s’ha de reforçar a través d’altres vies.

En aquesta aproximació hi coincideix Neus Ballús, cineasta i l’altra candidata a presidir l’Acadèmia del Cinema que s’estan celebrant entre aquesta setmana –des de dimecres, amb vot electrònic– i aquest dilluns, que serà la jornada electoral amb vot presencial. Ballús subratlla que “hi ha finançament, però el poder financer s’està concentrant a les plataformes”. En la mateixa línia, considera que seria interessant tirar endavant un seguit d’incentius fiscals per als inversors –tal com ja es fa en altres indrets, de l’estat com ara les Illes Canàries– per tal que apostin per Catalunya i els productes del país.

Afrontar la “pèrdua de múscul industrial”

Poques setmanes després de l’inici del confinament, el sector va fer públiques dades que evidenciaven la situació delicada d’aquell moment. Les xifres recollien que el “el 76% dels professionals no tenen estabilitat contractual”, de manera que en un moment en què tot havia quedat aturat era pràcticament impossible comptar amb ingressos i això feia que el sector depengués en gran mesura dels estalvis. Per altra banda, aquest mateix comunicat feia esment del 70% de les feines que s’havien vist “aturades o cancel·lades i la majoria sense data coneguda de represa”.

Per tot plegat, les fonts consultades posen l’accent en la necessitat de rescatar la “pèrdua de múscul industrial”. Tot i això entre les candidates hi ha diversitat d’opinions. Mentre que Colell aposta per avaluar els motius que han dut el sector del cinema a la situació que està vivint ara mateix, Ballús considera que és prioritari recollir dades per tenir una radiografia actualitzada de les necessitats i inquietuds del sector per tenir un punt del qual partir i des del qual marcar-se objectius.

Això no obstant, la qüestió que ajudarà a vertebrar un futur millor és, per a totes dues, és un increment de finançament. La presidenta sortint de l’acadèmia, Isona Passola, manifesta que governs com el d’Alemanya, Holanda, França o d’altres estats europeus “paguen” pel seu cinema. Creu que la tradició europea resideix en les pel·lícules en versió original per tal de preservar “la diversitat de llengües” i per això considera que el Govern ha d’establir unes prioritats clares tant per defensar l’audiovisual en català com la llengua. Així mateix Ballús afegeix que “Catalunya té una realitat singular” i que donant-hi la notorietat suficient pot esdevenir “un argument de venda”. “Un país sense cinematografia no s’entén”, rebla Colell.

Tornar a captivar el públic

Més enllà de les vies per dotar de finançament el sector, entre els professionals expressen que una de les assignatures pendents és la de recuperar el públic, que fins fa poc no ha pogut anar als cinemes. “El nostre primer objectiu són ells”, diu Ballús. La directora de cinema explica que si bé és cert que les produccions catalanes tenen èxit als certàmens del gremi d’arreu, és rellevant “restablir la comunicació” amb l’audiència no especialitzada.

Certament la irrupció de les plataformes ha provocat que els espectadors puguin veure pel·lícules i sèries des de casa i al seu ritme. Tot i això, Passola sosté que “la gent vol riure junts o passar por junts” i això farà “tornar les coses al seu lloc”.

Comentaris

    Quin cinema català ? 13/06/2021 7:18 pm
    Si per "cinema català" s'entén cinema en la llengua dels castellans, subvencionat amb diners dels catalans amb una determinada proporció d'actors i tècnics catalans, tant de bo s'acabi d'enfonsar

Nou comentari