Doraemon és un gat robot, cosí germà dels grans lluitadors de Go Nagai. La seva figura blava és icònica i els japonesos el consideren el seu gran ambaixador en el món del manga i l’anime. Al Japó fa 70 anys que avis, pares i fills llegeixen les seves aventures. “Jo diria que hi ha nens que coneixen més Doraemon que Mickey Mouse!”, explica David Heredia Pitarch, autor del llibre ‘Anime, 100 anys d’animació japonesa’.
Tot i el nom de la sèrie, en realitat el protagonista és en Nobita, un antiheroi que tot i que sovint l’espifia llança constantment el missatge que cal esforçar-se per fer les coses. David Heredia assenyala que en Nobita no té res a veure amb la classe de protagonista dels animes, que són nois més bregats i predisposats per a l’acció: “És un negat per a tot, no estudia, quan es baralla sempre perd i sempre està plorant per tot, i aquí és on el seu robot fa el contrapunt”. Ara bé, sovint l’ajuda d’en Doraemon té conseqüències desastroses perquè en Nobita fa un mal ús dels invents que li deixa. Tot i això Heredia destaca que “també deixa un missatge important, que és que ell, que és un negat per tot, sempre s’està esforçant per anar endavant”.
Robots per a tot
David Heredia explica que els robots són una cosa que als japonesos els encanta: “Quan va acabar la guerra mundial, la industrialització que va tenir el país va ajudar molt a l’avenç tecnològic i aquí va començar la moda de Mazinger Z, Gundam i totes les sèries de robots”. Heredia considera que en Doraemon forma part d’aquest univers. “És cert que és un robot domèstic que només està pensat per ajudar, no té cap funció d’atac ni tira els punys fora!”, ironitza.
En Doraemon el tenim tots al cap com un robot en forma de gat, blau i sense orelles, tot i que quan el van construir no era així. “Inicialment, quan el van fabricar era gran, groc i amb orelles, però uns ratolins se les van menjar i de la tristesa i el disgust va canviar de color”, explica Heredia.
L’ambaixador dels dorayakis
La sèrie d’en Doraemon ha arribat a molts països i ajuda molt a comprendre la vida al Japó, per això se’l considera un gran ambaixador cultural. “Ens ha ensenyat menjars típics com els Dorayakis però també com funciona una societat i una cultura que a nosaltres ens resulten molt curioses”, assegura David Heredia.
Però la tirada d’en Doraemon no és només a l’estranger. Al Japó és molt famós, fins i tot més enllà del manga o l’anime. David Heredia explica que “hi ha moltes marques, de menjar o altres, o fins i tot bancs, que l’han fet servir com a icona per atraure clients”. El factor temps li juga a favor. El manga original es va estrenar als anys 70 i ha passat per diverses generacions. “És una figura molt estesa al Japó”, conclou Heredia.
Escolta el final de Doraemon a l’Espai Z de La Xarxa
Una cosa que poca gent es planteja és que Doraemon acaba en algun moment. David Heredia explica que “com que té tants capítols pensem que és com els Simpsons, però no”. En realitat no té un final sinó tres. “Quan es va començar a publicar ho va fer a diverses revistes infantils, fins a sis, i quan aquestes van anar tancant la història va anar adoptant els propis finals”, comenta Heredia. Ara bé, n’hi ha un que ha fet més fortuna que els altres.
De quin final parlem? Si vols descobrir-ho pots escoltar-ho a l’Espai Z, un podcast de manga en català que ha fet La Xarxa en col·laboració amb el Saló del Manga.
Espai Z és un projecte de set capítols on pots escoltar la història i anècdotes de personatges icònics de manga en català com Mazinger Z, el detectiu Conan, Shin Chan, Bola de drac, el doctor Slump i Totoro.
