La cultura popular resisteix davant la pandèmia tot i l’intent d’escac i mat de la Covid-19

Els assajos i la il·lusió per seguir arrelats a la cultura "de km0" són el motor de les colles per seguir endavant malgrat haver de conviure amb les restriccions

La cultura popular segueix gaudint de bona salut tot i les dificultats que ha generat la pandèmia i que s’han traduït en un descens moderat en el nombre de membres dels grups. En el segon any de l’era Covid, les colles han tornat a assajar i a sortir al carrer, això sí, amb restriccions i amb la sensació que encara trigaran uns mesos a desenvolupar la seva activitat tal com era abans de la crisi sanitària. De fet, alguns ajuntaments com el de Vilafranca del Penedès volien replicar els protocols que van permetre celebrar les diades l’any passat, però amb la irrupció de la cinquena onada la Generalitat no els ha autoritzat i han hagut de convertir la diada de Sant Fèlix en una jornada reivindicativa. Els protocols pre-Delta haurien permès a les colles aixecar pilars de 5 amb la participació de 50 castellers de cada colla, amb mascaretes i prèvia realització d’un test d’antígens. Ara, però, hauran de conformar-se amb representar les colles en un acte reivindicatiu per exigir “l’equitat” de la cultura popular amb la resta de sectors.

Tot i així, els assajos i la il·lusió per seguir arrelats a la cultura “de km0” són el motor de les colles per seguir endavant malgrat haver de conviure amb les restriccions per mantenir a ratlla la pandèmia. Admeten, però, que han patit una frenada de l’activitat per la irrupció la cinquena onada que no esperaven.

“La cinquena onada, sumada a les vacances, ha fet que es noti una aturada en l’activitat i s’ajornin els assajos”, explica Rafael Caballero, vicepresident de la colla de Castellers de Barcelona. Els castells han donat pas als pilars per complir amb la normativa, tot i que Caballero assegura que ja s’està assajant en grups de 25 i esperen poder ampliar-los aviat. “Cap a final de temporada la idea és fer més activitat a banda dels pilars. El més positiu és que estem arrancant motors“, celebra el vicepresident de la colla, que considera “clau” assajar periòdicament per “mantenir la gent connectada amb l’activitat”. Caballero explica que la principal diferència amb l’any passat és que hi ha més activitat i tonificació física, a banda del fet que els més petits han pogut recuperar el contacte amb la colla i els valors dels castellers.

Una nena il·lusionada abans de fer un castell / Gabri Guzman, Castellers de Barcelona

Crida a mantenir viu “el motor de pensament” de la societat

La pandèmia l’han notat i molt els càrrecs polítics sobre qui recau la gestió cultural de pobles i ciutats. El regidor de Cultura i Esports de Sant Celoni, Jordi Clopés, defensa la cultura popular com “el motor de pensament i trobada d’una vila”. “Si la pandèmia fa que perdem això, perdem un valor molt important amb què hem construït pensament i lideratges”, explica el regidor, que defineix la cultura popular com “el gran al·licient del municipi i la societat”. Per garantir que es preserva, l’Ajuntament de Sant Celoni ha fet per exemple un pla de xoc per intentar donar suport a les entitats culturals. “Hem adquirit una plataforma de gestió de ticketing perquè no tinguin despeses addicionals i hem fet un acompanyament perquè tot el que suposava una muntanya de feina es minimitzi”, explica Clopés, que ho exemplifica citant la jornada de cultura popular que l’ajuntament va organitzar per Sant Jordi.

Un concert amb els assistents separats per grups bombolla i el recinte perimetrat / Ajuntament de Sant Celoni

En el mateix sentit, la presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, Rosa Maria Prevencio, subratlla que és essencial mantenir viva la cultura popular, “un tipus de manifestació a l’abast de tothom, que no discrimina ningú per estudis, procedència o llengua”. Per Prevencio és “la base per fer un teixit social integrat i cohesionat” així com “una escola de ciutadania” que gaudeix encara de “bona salut”.

“La pandèmia ens ho ha complicat perquè no podem portar la festa al carrer, però continuem treballant i l’activitat no para”, explica la presidenta de l’ens, que assegura que la pandèmia ha portat també coses bones, com ara “apropar-se a les xarxes socials i aprendre a adaptar-se a totes les circumstàncies”. Prevencio assegura que la pandèmia ha demostrat que la cultura popular està “més viva que mai”.

Preocupació per les baixes a les colles 

Tot i insistir que l’activitat “no para” i la cultura popular “continua, però adaptada a la normativa”, Prevencio assegura que l’ens que presideix ha notat un descens en el nombre de membres a tots els grups de cultura popular. “Com a presidenta de les puntaires puc dir que hem tingut una baixada del 10% de la massa social”, explica Prevencio, que demana “deixar passar la pandèmia” per veure si es recupera la xifra inicial. La presidenta de la patronal de la cultura popular es mostra positiva en afegir que de l’any passat a aquest ja hi ha hagut canvis i espera que d’aquí a un any la situació ja estigui gairebé normalitzada.

A la colla dels Castellers de Barcelona també han notat el descens del qual parla Prevencio. Estimen que el 30% de la colla està desconnectada del dia a dia, i el 20% dels que encara segueixen l’activitat no veuen clar l’idoneïtat de mantenir els assajos. La situació “preocupa bastant” el seu vicepresident, conscient que només es revertirà si avancem cap a la immunitat de grup i s’accelera la vacunació.

La causa d’aquestes baixes, diagnostica Clopés, pot ser “una normativa de prevenció molt restrictiva” que ha portat els espectacles a “perdre tota la màgia”. “La situació desmotiva la gent de les entitats i fa que no tinguin ganes de desenvolupar l’activitat tradicional”, explica el regidor de Sant Celoni, que afegeix que algunes entitats els han demanat que guardin els diners previstos per als espectacles d’aquest any per a més endavant. “Quan fa un any i mig que no pots veure la colla et desmotives i prefereixes tornar a l’activitat més endavant quan la situació permeti celebrar els espectacles com sempre”, conclou.

Les festes majors es mantenen, però descafeïnades

La presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural celebra que les festes majors no s’hagin eliminat, sinó “repensat”. “Passem d’un zero total com l’any passat a un altre nivell en què hi ha moltes activitats que es permeten dins dels espais controlats”, es congratula Prevencio, que creu que les festes majors són un espai de retrobament que serveix per “integrar tothom sense discriminar ningú”. 

Aquesta és la mateixa idea d’una festa major que té Clopés, que com a regidor de Sant Celoni assegura que la festa es mantindrà. “És una festa de trobada amb tota la població que serveix per reactivar el poble després de les vacances”, explica. En el cas de Sant Celoni, la festa major es celebra al setembre i coincideix amb l’inici de curs, per la qual cosa serveix per donar-li la benvinguda. Aquest any, però, la festa major haurà de ser “restrictiva”. Clopés lamenta que s’hagi de replantejar els actes per fer-los simultanis i diferenciats per públics, el que “obliga a replantejar contractacions i a fragmentar el pressupost”. 

La gent jove, explica, és la més afectada per la “reconfiguració” de les festes majors. En el cas de Sant Celoni, no poden gaudir de les barraques, un lloc de trobada per tots els joves. Això afecta, de retruc, les entitats populars, que veuen en les barraques una font de finançament amb la que s’abasteixen per bona part de l’any

Algunes festes populars han pogut recuperar aquest any alguns dels actes tradicionals. És el cas de la festa de Santa Tecla, a Tarragona, que enguany recupera el Seguici, però amb un format adaptat a la pandèmia, pel qual els diferents grups passaran per un escenari de la plaça de la Font en cinc tandes de lluïment els dies 22 i 23, per les quals caldrà haver reservat invitació.  La consellera de Cultura, Inés Solé, ha destacat “la gran capacitat d’adaptació de les entitats festives”, tònica general del conjunt de la cultura popular.

Espectacle musical durant la darrera festa major de Sant Celoni al 2020 / Cedida Ajuntament Sant Celoni

Nou comentari