El coronavirus també mata l’ADN de la nit de Sant Joan

“Es perd el caràcter disruptiu de la revetlla, la simbologia de l’aigua i el foc i la funció de repensar-nos com a cultura”, avisa l’antropòleg Roger Canals

“Una festa de Sant Joan controlada ja no és una festa. Perd la raó antropològica. És una nit disruptiva, on podem fer coses que normalment no fem, com ara fer foc al carrer, tirar petards, cantar i ballar sense vergonya, abraçar-te amb gent que no coneixes… Una connexió social que trenca amb la quotidianitat. Però aquest any hem de viure un Sant Joan encotillats, amb auto-repressió en el sentit que tenim unes normes molt delimitades a causa de la pandèmia. La festa perd la seva naturalesa i justificació”. Així explica a El Món el professor d’antropologia de la Universitat de Barcelona Roger Canals quin impacte ha tingut el coronavirus en una de les festes més importants del país.

I és que les restriccions imposades per les administracions, de mantenir distància social, aforaments màxims, prohibició d’anar a les platges o de fer fogueres de determinada dimensió han posat aquesta festa entre l’espasa i la paret, “arrabassant-li les seves funcions genuïnes com a ritual que ens recorda com som, però també ens dona la possibilitat de pensar com volem ser en el futur. Sant Joan és un ritual festiu que permet gestionar el pas d’un estadi fins a un altre, crear una frontera, i cremant coses al foc deixem el passat enrere. Enguany, aquest ritual queda estroncat”, remarca Canals.

Les restriccions derivades del control de la pandèmia han fet que aquesta revetlla hagi arribat abruptament a les nostres vides després de tres mesos de confinament, quan tot just s’ha reprès la mobilitat i les famílies i amics han recuperat el contacte. Tot plegat, assenyala Roger Canals, fa que aquesta nit “sigui desconcertant per a tothom, però també des del punt de vista antropològic, perquè s’han perdut els patrons tradicionals que permeten identificar aquest festa. Tot plegat, quan la pandèmia ha desarticulat molts dels teixits socis que nosaltres teníem amb amics i companys de feina, però la raó de ser de Sant Joan també és reforçar llaços socials”.  

Per a Roger Canals, un dels aspectes més importants de la festa que quedarà “desdibuixat” és el ritual de la foguera: El foc és escalf de vida, i és també símbol de destrucció i de recomençar. I és també oposició a l’aigua del mar, per això és tan important la platja la nit de Sant Joan en la nostra cultura, que ara tampoc podrà ser-hi com a element definitori”.

 

Diversió, però també cultiu de la identitat

Per altra banda, Roger Canals remarca que la festa de Sant Joan és també una festa per reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat, en aquest cas, Catalunya i els Països Catalans, un sentiment que es cultiva durant la nit i que en aquesta ocasió també es veurà alterat: “Sant Joan és una festa que ens singularitza com a Països Catalans, i alhora ens connecta amb moltes altres festes del món, amb un marcat caràcter mediterrani. Té aquesta doble vessant global i local, on cada cultura representa aquesta transició estacional a la seva manera”. I el fet que la d’aquesta nit sigui una festa “excepcional” comportarà, segons remarca l’antropòleg de la UB, “la pèrdua de l’oportunitat d’actualitzar les nostres identitats, reinventar-les i adaptar-les a un futur que canvia, perquè una festa no és només una commemoració, és un moment de cohesió social i d’enfortiment del patrimoni d’una cultura”.

Nou comentari