És una peça única al món, pràcticament desconeguda i es troba a Catalunya. Es tracta de l’anomenat Hospital de Cartró de Capdella (Vall Fosca), un edifici efímer que es va aixecar el 1912 per a la construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya. Ara, un projecte encarregat per la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, en coordinació amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa (MNACTEC), en prepara la restauració. Després d’aquest procés, que encara no se sap quant durarà, és possible que la instal·lació es pugui visitar.
Eva Perisé, directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, explica en declaracions a EL MÓN, que la construcció ha resistit a la intempèrie més d’un segle al Pirineu, quan en realitat el seu destí era desaparèixer. L’empresa Energia Elèctrica va instal·lar-lo a principis del segle XX per donar cobertura als 4.000 obrers que van ser necessaris per a la construcció de la hidroelèctrica. “La previsió era que hi hagués molts morts perquè havien de treballar a més de 2.000 metres d’altura sense cap mitjà mecànic”, comenta Perisé.
El que va passar és que més que mortalitat el que es va produir va ser una elevada sinistralitat. Aquesta sinistralitat estava relacionada amb les dificultats que hi havia en la mobilitat pel territori. Quan es produïen accidents, l’evacuació dels ferits era dificultosa perquè el primer centre on podien ser assistits es trobava a 40 quilòmetres per un camí de carro. “Primer tenien cinc hores fins arribar al fons de la vall —recorda Perisé—, i a partir d’allí havien de recórrer 40 quilòmetres per camins, de manera que era impossible arribar a l’hospital”.
Aquesta peça que es recuperarà ara a Catalunya es va adquirir a una empresa alemanya que en feia de tres tipus: fusta, cartró i lli, que era l’opció més barata. Perisé explica que aquestes construccions eren de muntatge ràpid, de fet “va arribar en caixes i un croquis com si vingués d’Ikea i van muntar l’hospital en un menys de dos dies”. La construcció tenia un espai d’hospitalització i un de cirurgia, que atenia ferits que requerien petites intervencions. Tal com està documentat, van ser contractats un metge cirurgià i un infermer.
Número de sèrie 4.009
Els hospitals efímers estan condemnats a desaparèixer i l’habitual és que fossin cremats un cop haguessin fet la seva funció. “Tenen data de caducitat”, sosté Perisé. El que es va alçar a Catalunya, però, es va mantenir dempeus. La directora del Museu Hidroelèctric explica que el número de sèrie de l’hospital de cartró català és el 4.009 i és “l’´únic del que tenim constància a l’estat espanyol i a Catalunya”. Perisé sosté que al m´ón “no en queda cap més”. A Alemanya en van fer servir els nazis en camps de concentració.
El fet que l’hospital català sigui l’únic al món el fa encara més preuat per a investigadors. Perisé explica que hi ha diferents línies de recerca sobre aquestes construccions que desenvolupa un museu alemany i universitats canadenques. La directora del Museu Hidroelèctric destaca del procés de restauració la metodologia que se seguirà perquè “és un element molt fràgil i la restauració s’ha de fer a partir de les premisses bàsiques d’economia i funcionalitat i el fet és que no hi ha precedents al món de restauracions com aquesta“.
Al voltant del 1940, l’edifici va caure en desús i va ser utilitzat com a magatzem pels veïns. Aquest mal ús ha derivat en alguna modificació arquitectònica, però també molt possiblement ha estat la causa que s’hagi conservat dempeus durant més d’un segle.
