Sortiu a parlar català i disfruteu. Aquest és el missatge que conté Nivell Ç, el llibre del lingüista i traductor Pau Vidal que es regala a aquestes festes i que concentra la seva ja llarga defensa de la llengua popular en contraposició a l’estàndard obsessiu. En un volum de només cent pàgines i lectura àgil, dona claus per trobar el camí de “l’empoderament del parlant” i deixar de “patir”.

No és un llibre de llengua, sinó sobre la llengua, amb una proposta per aproximar-s’hi d’una altra manera i posar un granet de sorra per salvar el català col·loquial, “la saba” de l’idioma i que es va perdent a poc a poc. Dit de manera reduccionista, el seu objectiu és que abandonem el cabronàs i en favor del malparit, que deixem de follar i comencem a cardar. De la mateixa manera que, si som de Barcelona o de Terrassa, hem de pronunciar el nom de l’entrenador del Barça –que és justament de la ciutat vallesana– amb la X africada i no amb la X sibilant que fan servir a Girona o a Olot. I, en la parla oral, a Barcelona i al Vallès també hauríem de dir jonoll i no genoll. És a dir: defugir els castellanismes que tenen un equivalent perfecte en català i, alhora, evitar la ultracorrecció.

El filòleg i traductor Pau Vidal / Jordi Borràs
El filòleg i traductor Pau Vidal / Jordi Borràs

El repte és aquest. Trobar la maneta de sobreviure entre la “degradació” de la llengua i la “ultracorrecció”. Els dos problemes s’aborden en capítols consecutius de Nivell Ç, de manera que el lector patidor en pot sortit una mica sacsejat. “A mida que la llengua es degrada, hi ha més inseguretat, perquè amb la revifalla de l’ultrapurisme la gent se sent insegura i s’allunya de la llengua”, al·lega en conversa amb El Món. Per a l’autor, la feinada que hem de fer per lluitar en els dos fronts és “el peatge que hem de pagar per la desídia de molts anys”, de la qual responsabilitza no només les institucions –”s’ha dipositat massa responsabilitat en l’escola i els mitjans de comunicació, sobretot els públics– sinó també els mateixos lingüistes –el seu “gremi”– i la societat en general.

El resultat de tots aquests anys és una acumulació de prejudicis, “una de les barreres més difícils de tombar”. En una de les seves tasques, Vidal assessora l’equip de la LaTdT, que s’encarrega de les retransmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio. I ara mateix topa amb un mur en l’intent de fer que els locutors que són de l’àrea de Barcelona diguin Xavi amb la X africada. “Quan he aconseguit que ho facin, que deixin d’ultracorregir-se, els oients es queixen, molts oients que ells mateixos fan servir la X africada”, es lamenta.

Guerra a l’estàndard

Vidal no té cap inconvenient a reconèixer que li ha declarat la “guerra” a l’estàndard. “Sí, ho admeto obertament. L’estàndard és molt necessari, però en aquest país, per la manera com som i com fem les coses, s’ha acabat imposant com si fos l’única llengua bona i possible. La gent pensa que només és bo el que diu Ramon Pellicer. S’ha oblidat que la llengua popular és igual de bona o més i se l’ha estigmatitzat”, afirma.

Per això, aquest lingüista que molts coneixen per les traduccions hilarants de les novel·les d’Andrea Camilleri, reclama el cruyffisme per als parlants del català. “Portem tants anys d’equiparar llengua amb patiment, esforç i sacrifici i és una tècnica que no funciona. La llengua és una cosa que es pot mirar de moltes maneres, i fins ara s’ha mirat com una cosa que t’has d’esforçar per fer-ho bé i tampoc te’n surts mai, quan la llengua pot ser una font de goig”, reflexiona. La seva proposta és, ho admet, “la filosofia de Cruyff, surt i disfruta, agafa les mil coses que té la llengua, agafa les que et representin a tu i deixa de patir per si això està bé o està malament”. “Tu mateix, a mesura que desenvolupis traça lingüística ja veuràs el que lliga i el que no lliga, hem de superar aquesta dicotomia castradora del correcte i l’incorrecte”, argumenta.

La intuïció lingüística que cal per enfilar aquest camí, segons Vidal, “es pot cultivar llegint, per exemple llegint narrativa”. “Jo ho he fet amb l’italià, només que no n’hi ha prou de llegir tuits”, adverteix. Sí que li sembla un altre bon camí el que obren iniciatives com el Paraulògic, el joc de moda llançat pel Rodamots, la web que fa dues dècades que cada dia envia un butlletí als seus seguidors interessats en la llengua. “És molt aviat per dir-ho, però crec l’experiència tindrà efecte positiu sobre la llengua, perquè ens la fa disfrutar“, vaticina. Més cruyffisme.

Comentaris

    ciutadà Gener 05, 2022 | 17:55
    Crec que el terme just està entre el catanyol i la ultracorrecció. Però haig de fer un retret als barcelonins: el parlar barceloní és el que és , però els altres també son admissibles. Sé d'una persona que- i ja fa un grapat d'anys- fou literalment crucificada a Catalunya Ràdio..... perquè salava. Aixó no; a Girona direm "En Pere", a Barcelona "El Pere" i a Tarragona i Lleida " Lo Pere". I les tres formes son correctes. La ultracorrecció és una manera més d'empobrir i limitar la nostra pobra llengua, que ja en pateix força, de limitacions
    Pere LLimonera i Citronell Gener 05, 2022 | 18:25
    REFERÉNDUM EN CATALUNYA PARA SABER QUE PORCENTAJE DE ASIGNATURAS EN ESPAÑOL/CASTELLANO QUIEREN LOS CIUDADANOS QUE SE DE EN LAS ESCUELAS Y EDUCACIÓN CATALANAS Propongo que como medida de profundización en la Democracia y por el apego que una parte de la sociedad catalana tiene a los "Referendos"; y por simple higiene democrática, para saber que piensa el pueblo catalán realmente sobre la "inmersión" y el modelo educativo, que se Realice un Referéndum a la vez que las próximas votaciones autonómicas, para saber que porcentaje de asignaturas en Español/Castellano quieren los ciudadanos que se de en las escuelas en Catalunya: el 25%, el 50%, el 75% o el 100%... Luego se puede hacer una media ponderada de los resultados y aplicarla en la "Escola" Catalana! - Creo que sería el método mas Democrático y abriría el camino para "ablandar" el corazoncito del Estado de la Nación Española para otros posibles futuros "referendos" en Catalunya sobre otros temas... Sería un Win-Win clarísimo para todos y me sorprendería que el Govern y los Partidos Nacionalistas de patrias-inventadas (que se auto-proclaman tan "Democráticos", "al contrario que otros") N0 estuvieran de acuerdo en realizarlo; incluso "me extrañaría" que ellos mismos o el 'Govern' no lo propusieran prontamente al Gobierno de la Nación... Respon
      Gonzalo Gener 05, 2022 | 20:27
      Coño Pera, tu pidiendo un referendum, te has vuelto loco o qué!
        Pere LLimonera i Citronell Gener 05, 2022 | 22:33
        Los CATALANES tienen Derecho a SABER que PORCENTAJE de ASIGNATURAS en ESPAÑOL/CASTELLANO QUIEREN los CIUDADANOS QUE SE DE en las ESCUELAS Y EDUCACIÓN CATALANAS... Y el Govern y la Generalitat la 'Obligación" de aceptarlo y llevarlo a cabo con diligencia... Lo que pasa es que los Partidos del Nacional-Catalanismo separata supremata saben que los Resultados no les iban a convenir, ni a estar de acuerdo con lo que ellos dicen que quieren los catalanes.... NO, es lo que ellos -una parte de la Burguesía Extractora Catalana- quieren IMPONER a todos los Catalanes para manipular y manejar al pueblo; y para ser los únicos en imponer su política y quedarse con 'els calers!; el 3%; y "quedarse con la finca" para ellos solos sin cortapisa alguna y que nadie les vigile...
    Narcís Gener 05, 2022 | 23:13
    Ras i curt : el català quan més correcte així acadèmic amb tot allò que implica una llengua i sa filosofia àdhuc ciència . . força millor, només caldria ! PD : almenys mentres siguem dessota jou estranger que no pas per estranger que sí per catalanòfob !

Nou comentari