El Born Centre Cultural reté en la memòria el compromís antifeixista de Montserrat Roig

'Els catalans als camps nazis' és l'eix principal de l'exposició que recorre, fins al 30 d'abril, els moments clau en la trajectòria de la periodista i escriptora catalana
Una vista de l'exposició de Montserrat Roig al Born Centre Cultural
Una vista de l'exposició de Montserrat Roig al Born Centre Cultural | JORDI BORRÀS

Un exemplar atrotinat i mig carbonitzat de la primera edició de Els catalans als camps nazis és una de les petites joies que es poden contemplar a l’exposició del Born Centre Cultural Montserrat Roig 1977. Memòria i utopia, que es pot visitar fins el 30 d’abril. És un objecte fetitxe que l’autora guardava amb zel i que ara conserva un dels seus fills. L’exemplar és un dels que es va cremar a causa d’un atemptat feixista per part d’un grup ultra que va provocar l’incendi d’un magatzem de Distribuciones Enlace, l’empresa que aleshores distribuïa els llibres d’Edicions 62. L’anècdota té una relació estreta amb les intencions dels creadors de la mostra que han volgut posar en valor l’obra de Roig i la seva clara funció preservadora de la memòria i el compromís polític de la lluita antifeixista.


 

L’exposició, un encàrrec del comissionat de la memòria de l’Ajuntament de Barcelona, està comissariada pel crític Manel Guerrero, que ha dissenyat la mostra oferint una visió integradora de les diferents facetes de l’obra de Roig. En aquest recorregut, però, el pes recau en l’impacte de la publicació de Els catalans als camps nazis, l’obra en el terreny memorialista més important de l’autora, explica Guerrero en conversa amb ‘El Món’.

 

La mostra s’ha organitzant també coincidint amb diverses efemèrides —els 24 anys de la seva mort i els 40 de la publicació de 'Els catalans als camps nazis'— i la confluència de fets destacats en la seva trajectòria. El 1977 va ser un any clau per a Roig: va signar el contracte per a la publicació tant de 'Els catalans als camps nazis' com la seva novel·la —premiada el 1976 amb el Premi Sant Jordi— 'El temps de les cireres'. Aquell any també va dirigir i presentar el programa 'Personatges' a TVE, que va obtenir un gran ressò popular.


 

Manel Guerrero, comissari de la mostra
Manel Guerrero, comissari de la mostra | JORDI BORRÀS

Per no caure en convencionalismes, Guerrero ha decidit comptar amb la col·laboració artística de Francesc Abad, que ha fet una instal·lació especial, i Pilar Aymerich, la fotògrafa i amiga de Roig, de qui se’n recullen bona part de retrats que va fer a l’escriptora. Abad, artista de la generació conceptual dels anys 70 que ha treballat molt en temes de memòria, política i repressió, ha aixecat al mig de l’exposició un espai que “té la vocació de ser un barracot d’un camp de concentració”, explica Guerrero.

 

L’interior del barracot conté també alguns dels documents més interessants que s’han recuperat per a la mostra. Es tracta d’un conjunt de negatius de fotos del camp de Mathausen que Montserrat Roig va obtenir d’un dels joves catalans deportats, Francesc Boix, fotògraf i membre de les Joventuts Socialistes. En arribar al camp va acabar al laboratori de fotografia de les SS, des d’on va poder sostreure amb la intenció de denúncia alguns negatius que documentaven la vida i els abusos dels deportats. Part d’aquest material gràfic el va utilitzar Roig per il·lustrar 'Els catalans als camps nazis'. Ara aquesta col·lecció, que va servir coma testimoni als judicis de Nuremberg, es conserva al Museu d’Història de Catalunya. El conjunt s’ha fet servir en diferents ocasions, però la seqüència tal i com va arribar a mans de Roig i Aymerich es pot contemplar íntegrament per primera vegada en aquesta mostra al Born.


 

Retrats de Pilar Aymerich formen part de la mostra
Retrats de Pilar Aymerich formen part de la mostra | JORDI BORRÀS

 

La instal·lació sobre les camps nazis es complementa amb tota una secció documental en què el visitant podrà aproximar-se a l’univers creatiu de l’autora. Així es viatja als orígens del projecte, les lectures que van causar impacte en Roig que fins aleshores desconeixia que hi hagués hagut catalans als camps nazis. Va ser clau la lectura de Cartes des dels camps de Pere Vives a Agustí Bartra. Vives va morir a Mathausen a conseqüència d’una injecció de benzina al cor, “una de les pràctiques bèsties dels nazis amb què remataven els deportats”, explica Guerrero. “L’any 1972 va publicar una ressenya literària sobre el llibre a 'Telexprés', va quedar impactada, no tenia ni idea que hi hagués hagut catalans als camps nazis i que existia documentació, aleshores va començar a investigar i va llegir ‘KL Reich’ de Joaquim Amat-Piniella”. Roig publicar un article a 'Triunfo' i l’editor Josep Benet, que dirigia Edicions Catalanes des de París, li va proposar de fer-ne un llibre. Tot i els dubtes inicials, la periodista va decidir entomar el projecte per al qual va obtenir finançament de l’advocat Josep Andreu i Abelló. Això va desencallar el procés de creació ja que Benet es va quedar sense diners perquè Roig pogués seguir treballant-hi.


La mostra inclou un recorregut pels retrats que Pilar Aymerich va fer de Roig al llarg de tota la seva vida. El fet que es coneguessin de ben joves i que haguessin mantingut aquesta amistat fins al final fa que les fotografies d’Aymerich es converteixen en la base on reposa la imatge pública que de l’autora té el públic. A banda de fotos de l’autora, també s’exposen retrats dels personatges que va entrevistar al seu programa a TVE, que es poden visualitzar in situ a la mateixa sala.

 

Manel Guerrero
Manel Guerrero | JORDI BORRÀS

 

Guerrero destaca que Roig va ser una de les escriptores més importants de la generació dels 70. “Va tenir força èxit, va ser una de les primeres escriptores intel·lectuals mediàtiques, en el sentit que era periodista —per tant era coneguda pels seus articles i entrevistes—, com a escriptora tenia èxit com a novel·lista, i a més perquè sortirà a la televisió quan començava a fer-se en català”. Després de la seva mort, a causa del càncer, la seva obra no va tenir tanta incidència, “però les noves generacions l’han recuperat”. Això ha estat a causa del seu feminisme, un aspecte que es manté actual i per la seva obra en el terreny de la memòria i la producció novel·lística.


 

Textos i fragments d’articles són també part destacada en el recorregut. Alguns amb un valor fonamental i que lliga amb el sentit global de la mostra: “La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles, restituir-los la part heroica i sagnant dels pobles lliures contra el feixisme”.

 

En paral·lel a l’exposició s’ha organitzat un programa de taules rodones, conferències, debats, espectacles i recitals. Entre aquests actes, el 2 de març se celebrarà un espectacle dirigit i interpretat per l’actiu Mònica Lucchetti, amb el músic i compositor Carles Beltran i la cantant Tànit Navarro que interpretarà cançons que li agradaven a l’escriptora.




Comentaris
Ramon
Això dels nazis ja ens ho sabem. Això dels nazis ens surt i tot per les orelles. Ens ho sabem. De debò. De debò que ens ho sabem. Ja n'hem vist deu milions de pel·lícules i cinquanta milions de documentals. No us preocupeu, que això ja ho tenim clar. Ara potser començaria a ser hora de començar a exercitar la memòria històrica del comunisme.
marbosch
@Ramon, Tens raó en una part: ja coneixem molt la història del nazisme, però la de fora. De portes endins hi ha un aspecte que tothom calla, encara que s'està començant a aclarir: les extradicions que patiren molts jueus espanyols i que acabaren en camps d'extermini, no ho sabies?
Enric
Diu el text (...) "Francesc Boix, fotògraf i membre de les Joventuts Socialistes" i hauria de dir "Francesc Boix, fotògraf i membre de les Joventuts Socialistes Unificades" (JSU de Catalunya), l'organització juvenil del PSUC, molt diferent del PSOE

envia el comentari