Rafael Hidalgo (Ràdio Catalunya Itàlia): “L’objectiu de donar a conèixer Catalunya s’ha assolit”

"No sóc apolític però crec que la política, sobretot la dels partits, sovint divideix l'opinió pública", assegura en aquesta entrevista

Radio Catalunya Itàlia neix a Roma on s’inaugura oficialment l’11 de setembre del 2018 per iniciativa de la coratjosa “Associazione dei Catalani a Roma”, amb l’objectiu declarat d’apropar Catalunya als italians. Es transmet tant en italià com en català des de les instal·lacions de Ràdio Roma Futura (on comparteix la seva seu amb la Penya Blaugrana), en el barri romà de Monte Sacro, situat a la zona nord de la ciutat.

Anem cap al segon aniversari de l’Emissora i ens hem posat en contacte amb un dels fundadors i actualment conductor i creador d’un dels programes, Rafael Hidalgo, barceloní que resideix a Roma des de fa més de trenta cinc anys, on treballa com a mestre.

 

Com neix la idea de crear a Roma un programa radiofònic en català i en italià?

Ara fa quasi dos anys, la Junta de l’Associació de Catalans a Roma va ser convidada a una trobada organitzada per Massimiliano Morgante, president de la Penya Blaugrana romana, on es va plantejar la idea de crear una transmissió radiofònica amb la finalitat de fer conèixer la realitat catalana des del punt de vista cultural, polític i social a Itàlia, i també com a catalitzador de la comunitat catalana present al país. La idea va ser acollida amb gran entusiasme per part de tothom. Vaig proposar de fer un programa obert de tipus participatiu, mitjançant múltiples intervencions, per tal d’aconseguir un caràcter més aviat heterogeni.

Vam començar amb cites quinzenals però a la vista de l’entusiasme del públic, que en poc temps va anar creixent considerablement, vam decidir passar a la opció setmanal. La idea, com t’he dit, era la d’un programa el més obert possible. Així, vam començar amb un concurs per escollir la sintonia musical de l’emissora que va obtenir una important participació de molts catalans residents a Itàlia.

 

I quina va guanyar?

Van haver-hi diferents opcions. Al final va ser escollit “Agafant l’Horitzó”, dels Txarango.

 

Van començar l’11 de setembre del 2018 dedicant una llarga entrevista a Lluís Llach. Quants eren llavors, i ara com està organitzada Ràdio Catalunya Itàlia?

Sí, vam començar, com dius, amb una entrevista a Lluís Llach. Hi érem només jo i una sòcia que m’ajudava durant les transmissions. Tot seguit s’hi va afegir una altra sòcia, poc després van haver de deixar l’emissora per motius de feina. Vaig continuar tot sol l’aventura. Durant els mesos successius van venir diverses persones a formar part de la redacció que, amb entusiasme, van contribuir-hi aportant noves idees. La persona que més està col·laborant a la realització del programa és en Toni Orpinell, que viu a la veïna ciutat de Viterbo i que cada setmana, amb fidelitat i constància, es fa càrrec dels continguts musicals del programa. Utilíssima és també l’aportació d’Eva Mendoza que m’ajuda pel que fa a la gràfica.

Vull mencionar les precioses col·laboracions de la Dolors, la Stefania, l’Antoni, la Claudia, en Jordi, l’Olga, la Glòria, la Carme i la petita Laia. La cita setmanal amb l’emissora és els dimarts a les nou del vespre. Últimament, però, emetem també els diumenges a la mateixa hora amb aprofundiments de tipus cultural. Els temes afrontats en la transmissió son de tota mena. Des dels més prestigiosos, com els culturals i històrics, fins a temes més lleugers però no menys importants com, per exemple, els culinaris.

 

Mantenen relacions amb d’altres emissores?

Portem endavant una molt positiva col·laboració amb RAB (Ràdio Amèrica Barcelona) amb la que ens vàrem entendre des del primer moment. La col·laboració va néixer després d’un especial programa sobre Jacint Verdaguer. El seu Director em va demanar la disponibilitat per compartir les emissions. Tot seguit hem començat a compartir-les amb alguns programes dominicals de caràcter monogràfic. M’agrada recordar els dedicats a Manuel de Pedrolo, a Ràdio Llibertat, a la Rumba Catalana i a Miquel Martí i Pol.

 

Reben alguna subvenció?

No. Cap. la ràdio es manté per si mateixa, la feina és voluntària i amb el temps hem esdevingut un grup d’amics, si més no virtuals.

 

Com han portat el confinament?

Les dues primeres setmanes van ser un xic doloroses; de fet, vam suspendre el programa. Tot seguit ens vam organitzar per retransmetre des de casa. En aquell període vam organitzar dues transmissions a la setmana i el Primer Premi Literari i Artístic per celebrar la “Diada de Sant Jordi Catalunya Italia”.

 

Ha tingut èxit el Premi Sant Jordi?

Sí, ha estat tot un èxit. El Premi Literari i Artístic ha rebut el suport de la Delegació del Govern Català a Itàlia que generosament ens ha fet arribar els premis pels vencedors.

La idea va néixer del fet que, davant l’emergència per la Covid-19, ens hagués estat impossible, com a catalans a Itàlia, festejar adequadament Sant Jordi com vol la tradició, amb roses i llibres. Així que vam organitzar aquests dos concursos, que en realitat han estat tres, proposant una secció infantil. El tema del concurs era “Del confinament naixeran roses”. Tenint en compte que tot ha estat organitzat en poquíssims dies, els resultats han estat òptims. Vàrem crear dos jurats: un per la part artística i una altra per la literària. Vam rebre una gran participació de l’Alguer gràcies a les relacions existents amb Catalunya. A la vista de l’èxit aconseguit, estem animats a proposar-lo pels anys vinents; la idea és organitzar el proper any la II edició del Premi Sant Jordi Catalunya Itàlia!

 

Ha parlat de la ciutat de l’Alguer. S’hi estudia el català a les escoles?

A veure, l’ensenyament del català no és matèria obligatòria a l’Alguer. La llei preveu que es pugui ensenyar però han de ser les escoles i les famílies qui ho demanin i sempre com a “projecte” (per exemple el “projecte Palomba”). El català s’ha estudiat durant molts anys a tots els nivells de l’escola de la infància i de l’elemental. Eren lliçons d’una hora a la setmana, i si el mestre titular,no tenia un nivell lingüístic suficiente hi havia el suport d’un expert extern. El model que se seguia era el de l’immersió lingüística previst per la Generalitat de Catalunya.

 

En els últims anys a Itàlia s’ha parlat molt de Catalunya amb relació als fets relacionats amb el referèndum de l’1-O. Quin paper juga la política en les seves transmissions?

Les qüestions polítiques han estat tractades amb més freqüència de la que personalment m’hagués agradat. En alguns moments, per exemple, durant el procés judicial als dirigents catalans, el tema polític va adquirir una importància molt gran. Durant alguna de les transmissions vam entrevistar Lluís Puig, i també vam parlar amb familiars dels presos polítics i dels exiliats. Vull fer un aclariment: no sóc apolític però crec que la política, sobretot la dels partits, sovint divideix l’opinió pública, mentre que l’objectiu que m’he proposat amb la Ràdio és el d’apropar, unir i donar a conèixer.

 

Un dels principals objectius de Ràdio Catalunya Itàlia és acostar la Cultura Catalana als italians. Hi ha un interès real a Itàlia per la Cultura Catalana?

Crec que sí. Cal esperar que amb les nostres transmissions i amb les nostres poques forces aconseguirem arribar al públic italià i a transmetre-li la importància i el conèixement de la Cultura i de la Llengua catalanes. Les xifres sobre la quantitat de radiooients a Catalunya i a Itàlia son equivalents. I això és, sens dubte, un bon resultat. Com et deia, hi ha un viu interès i mutua simpatia entre els dos pobles. Et dono un exemple: Pietro Cataldi, Rector i docent d’italià de la Universitat per Estrangers de Siena, que ha estat convidat sovint a la nostra transmissió, ha publicat (Editorial Einaudi) junt a Cèlia Nadal, lectora de català a la mateixa Universitat, una traducció del lllibre d’Ausias March “Un mal estrany”.

 

D’aquí poc Ràdio Catalunya Itàlia farà dos anys. Podria fer un resum sobre aquesta experiència?

L’objectiu de donar a conèixer Catalunya per ara ha estat assolit. Les intervencions bilingües son molt útils. Fem fins i tot la presentació de la transmissió en ambdues llengües. Els oients augmenten cada vegada més, i això m’omple de satisfacció.

Hem tingut com a convidats a Bojan Brezigar i Natascia Rocchetti, a l’escriptora Michela Murgia i l’escriptor Massimiliano Fois; a Luca Bellizzi, (delegat de la Generalitat de Catalunya), a la cantant algueresa Franca Masu, a diversos polítics i a dos ex subsecretaris d’assumptes estrangers, Bobo Craxi i Gianni Vernetti, al Doctor/Batlle de Santa Lucia de Piave Riccardo Szumski, al Senador del “Partit Democràtic” Roberto Rampi, al Conseller Regional Lombard Andrea Monti de la “Lega” i a membres del “Partit Radical” com ara Matteo Angioli i Laura Harth, a docents universitaris com Rossella Selmini, Patrizio Rigobon i Gennaro Ferraiuolo i al President d’”Òmnium Cultural Alguer” Esteve Campus. Un resultat molt positiu des del meu punt de vista. Fins ara n’estic molt satisfet de la feina feta.

 

Nou comentari