Com cada any, durant el 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, proclamat l’any 1993 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, amb motiu de fer una revisió de la situació de la premsa en l’àmbit mundial. Però aquest any 2017 hi ha poc a celebrar. L’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha provocat una caiguda en les llibertats de premsa del país, de la mateixa manera que la campanya del Brèxit al Regne Unit, que ha suposat atacs cap a la premsa local d’una de les democràcies més avançades del món. A això s’hi suma Turquia, que després del cop d’Estat fallit contra Erdogan, ha passat a ser un dels països més perillosos per a la premsa, considerant-se com “la presó més gran de periodistes del món”. Espanya no es queda enrere, debilitant la llibertat d’expressió del país a causa de la “Llei Mordassa”. Tots aquests aspectes, així com d’altres, han portat a situar-nos en l’era de la postveritat, de la propaganda i de les “fake news”.
Segons l’informe de Freedom House, tan sols un terç dels països del món són considerats com a “lliures” en termes de llibertat de premsa i d’expressió, un 42% de la població viu en països “parcialment lliures” i un 45% viu en Estats “no lliures”.
Noruega i Corea del Nord: dos extrems oposats
Segons la classificació Mundial de Llibertat de Premsa del 2017, realitzada per Reporters sense Fronteres, els països escandinaus (Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca) ocuparien els primers quatre llocs. Per contraposició, Síria (que segueix essent un dels països més perillosos per als periodistes) Turkmenistàn, Eritrea i Corea del Nord, ocuparien els quatre últims, amb Corea del Nord en última posició, que segons Reporters Sense Fronteres “la seva població segueix vivint en la ignorància i el terror”.
Turquia és un dels llocs més preocupants a causa de la repressió: s’han tancat més de 160 mitjans de comunicació i s’han empresonat i torturat un centenar de professionals de la comunicació, convertint-se aquest any en la “major presó de periodistes del món”. La Xina es troba també en molt mal estat respecte a la llibertat de premsa, amb més de 100 periodistes i bloguers empresonats, i amb un gran control dels mitjans de comunicació per part de l’Estat. Per altra banda, Estats Units ha patit una baixada de dos punts des de l’arribada de Donald Trump a la presidència. El president s’ha negat a respondre les preguntes dels periodistes en diferents rodes de premsa, i ha expressat el seu rebuig cap a alguns mitjans de comunicació, com la CNN, acusant-los d’inventar-se “notícies falses”.
Espanya i la “Llei Mordassa”
Espanya, que ocupa el lloc 29 del rànquing de Reporters sense Fronteres, s’ha vist afectada per la Llei de Seguretat Ciutadana, també coneguda com a “Llei Mordassa”, ja que la seva entrada en vigor li ha passat factura, perdent així 5 llocs en el rànquing. Les condemnes de comentaris d’internautes a Twitter relacionades amb la policia o amb membres de partits polítics han debilitat la llibertat de premsa i d’expressió de l’Estat espanyol.
