La febre eurovisiva torna a estar en plena efervescència, després que l’edició de l’any passat quedés cancel·lada degut a la pandèmia. A dia d’avui, les 39 delegacions que enguany hi participen, ja han trepitjat l’escenari per polir els últims retocs de les seves actuacions. La francesa Barbara Pravi, el suís Gjon’s Tears i els italians Maneskin, són els màxims favorits i encapçalen el podi en totes les cases d’apostes.

Barbara-Pravi-França. EBU-UER

Altrament, el representant espanyol, Blas Cantó, va arribar a la ciutat neerlandesa essent el tema que agradava menys a tot el públic i així s’ha mantingut després de veure el seu primer assaig. Una imatge completament estàtica, amb una lluna gegant i canviant de color com a colofó, per deixar novament per terra les expectatives d’aconseguir destacar a Europa.

Ara bé, s’ha de dir que a RTVE no li han faltat motius per demostrar que tenen intenció de guanyar. Doncs han llençat la casa per la finestra contractant el gurú Marvin Diettmann, coreògraf molt conegut per altres actuacions cèlebres del festival, per idear la posada en escena del tema Voy a quedarme. Una balada trista, intimista i ressorgida del so dels anys 70, que el cantant va escriure pensant en la seva àvia, víctima de la Covid-19.

Gjons Tears NPO_NOS_AVROTROS

Ara quedarà veure el resultat final de tots els països, que s’anirà descobrint a través de les dues semifinals, previstes pel pròxim dimarts 18 i dijous 20, per arribar a la gran final del dissabte 22 de Maig. Això si, els estats que més diners aporten a la UER (Unió Europea de Radiodifusió), organitzadora del festival, es colaran directament a la final, entre ells, Espanya.

Nou comentari