Elionor de Borbó és una nena d’una intel·ligència excepcional o, pel contrari, la premsa de Madrid s’ha passat de frenada en el tradicional culte a la personalitat dels Borbons? Els canvis a la portada de la revista Tiempo semblen indicar que es tracta de la segona opció. En un primer moment, el setmanari del Grup Zeta -que dedica la coberta a la filla gran dels Reis d’Espanya (“Así es la futura reina de España“)- ha publicat una descripció -aparentment, un pèl idealitzada- dels gustos de la nena d’onze anys: “les pel·lícules de Hayao Miyazaki (‘El viaje de Chihiro’) i Akira Kurosawa (‘Dersu Uzala’) i els llibres de Carroll, Stevenson, Tolkien, Dahl, Barrie, així com el teatre, al qual sol portar la seva mare en sales alternatives com la Cuarta Pared de Madrid”. Espectacular.
Una d’aquestes dades de Tiempo ha incendiat les xarxes immediatament. Es tracta de la suposada predilecció d’Elionor de Borbó per “Dersu Uzala“, una coproducció soviètico-japonesa de 1975 que descriu l’amistat d’un oficial de la Rússia tsarista amb un humil caçador siberià. La pel·lícula és considerada un clàssic d’Akira Kurosawa, un cineasta no gens adequat per a un públic infantil. Aquesta circumstància evident ha convertit el terme “Kurosava” en trending topic a Twitter, amb tota mena de bromes que han posat en dubte la versemblança de la dada.
Tant és així que Tiempo ha modificat la portada, divendres al vespre, retirant-ne la referència a Kurosava, sense donar cap explicació. La sorpresa ha estat, dissabte al matí, que Kurosava ha reviscolat i ha tornat a aparèixer a la portada de la revista en el format de la primera versió. Entremig, fins i tot el nom de la seva gosseta ha passat de “Sara” a “5 de junio”. Capricis de nena o adulació cortesana?
Les dues portades de la revista TIEMPO:
