D'Artesa de Segre a Montargull i la presa del Canal d'Urgell

Ruta de cicloturisme per gaudir de la natura
Presa del canal d'Urgell
Presa del canal d'Urgell | Cedida

El Palau Robert recomana aquesta ruta: D'Artesa de Segre a Montargull i la presa del Canal d'Urgell.

 

Recorregut de caire cicloturístic pel sector oriental de la Noguera, la comarca de major dimensió del Principat, entre els termes municipals d’Artesa de Segre i Ponts. L’itinerari discorre per la plana del riu Segre i les estivacions de les serres de Montsec i de Sant Mamet, que delimiten la ruta per ponent. Durant el trajecte, presidit tothora per l’aguda elevació cònica de la muntanya de Montmagastre, es veuran nombrosos poblets, caserius, masies, ermites i llocs del que antany fou un món rural divers, poblat i multitudinari. A remarcar el ric patrimoni prehistòric de la zona i les formidables mostres del procés d’industrialització de l’agricultura, iniciat a mitjan segle XIX, amb el magne projecte del canal d’Urgell, l’obra inicial del qual es tindrà l’ocasió de contemplar. Si es porta bicicleta de carretera l’ús de cobertes gravades serà imprescindible.


Ruta senyalitzada parcialment.

 

La ruta comença a Artesa de Segre, població de caràcter dinàmic on es disposa de serveis de restauració, allotjament i comerç. Està situada a l’encreuament de les carreteres principals C-14/ C-74, entre Cervera i el port de Comiols, i de la C-26, entre Balaguer i Ponts.

0,00 km (315 m). Artesa de Segre, carrer de Ponent, al nord de la zona esportiva municipal situada a l’extrem occidental de la població. Es va cap a l’interior de la població, es creua la plaça de l’Ajuntament i es pren el carrer de Maria Anzizu. Abans de l’església de l’Assumpció es gira a l’esquerra (N) pel carrer del Montsec, després es tomba a la dreta (E) i, deixant l’edifici històric de la Granja a mà dreta, se surt a la carretera d’Artesa a Alòs de Balaguer, que se seguirà cap a l’esquerra (NO) fins passat, primer, el riu Segre i, després, el poble de Vernet.


1,80 km (315 m). Vernet, emplaçat sobre un turó dominat per la torre d’un antic castell. S’hi pot veure l’església romànica de Santa Maria i els interessants Trulls de Vernet, construccions que servien per a l’elaboració de vi, una activitat en procés de recuperació reeixida. Es continua carretera amunt.

2,25 km (324 m). Desviació a la dreta. Després de la pujada que hi ha havent deixat Vernet la carretera gira a l’esquerra. A mig revol surt una pista en direcció N que es pren. Més amunt (3,23 km, 375 m) es desemboca al camí de Baldomar a Alentorn, que se seguirà cap a la dreta (E), en pujada. Es passa un collet (421 m) i es baixa.


5,23 km (393 m). Alentorn. En un enclavament estratègic entre el camí de Tremp i l’entrada a la vall de Meià, conegut antany per la fabricació de les seves famoses forques. Es travessa el poble fent una ziga-zaga cap a llevant, passant pel costat de l’església de Sant Salvador, continuant pel carrer del Pont i sortint-ne pel Camí de Vall-llebrera, tot baixant. El camí gira a l’esquerra, passa el barranc d’Alentorn i es dirigeix al NE.

7,85 km (370 m). Vall-llebrera. Petit nucli amb estructura de vila closa, s'hi accedeix per un portal adovellat; consta d'un carrer i una plaça amb un portal i un balcó sobre la cinglera badat cap a la plana i el Montmagastre. Se surt amb molta atenció a la carretera C-74, que es pren de pujada, cap a l’esquerra (N), durant 300 m, fins a les cases de Cal Bellerà (8,42 km, 365 m), on es gira a la dreta per prendre el camí que voreja el caseriu. Es tomba al S; abans d’arribar al Cobert del Mingo es torça a l’esquerra (revolt pronunciat al N i després a l’E) i es deixa la construcció a mà dreta.


9,23 km (387 m). Cruïlla. Es volta al N. Al cap de 400 m, just abans d’una barraca, es pren el camí de l’esquerra per anar a Vall-llebrerola (es creuarà de nou la C-74). Després es tornarà a aquest punt.

10,48 km (382 m). Vall-llebrerola. Minúscul llogaret format al voltant de l’esglesiola romànica de Sant Serni. Es torna a la desviació anterior (ara 11,31 km) i es torça a l’esquerra (N).

12,79 km (397 m). Pista asfaltada, ampla i ben formada, que es pren cap a l’esquerra (N). Se surt a la carretera de Montmagastre (13,33 km, 418 m) que se segueix a l’esquerra (NE) durant 300 m per torçar a la dreta (N) per una pista de terra. Es passa pel costat d’una granja i se surt en un encreuament de camins.

14,33 km (435 m). Cruïlla de la Cabana del Gavarrell. Es gira a la dreta (NE) deixant la construcció a la dreta. Cent-vint metres després s’abandona el camí principal i es tomba al N per un camí menys fressat que travessa el pla de Montargull, població ben visible i elevada situada al N-NO. Es descriu una ziga-zaga i es desemboca al camí de la Vedrenya, una pista que es prendrà cap a l’esquerra. Se surt en una altra pista davant d’una granja de bestiar. Cal tòrcer a l’esquerra (E).


16,43 km (515 m). Montargull. Es pot deixar la bicicleta a peu de poble i pujar-hi a peu per veure el panorama que es divisa des de dalt del mirador, al costat de l’església Vella de Santa Maria. Es torna enrere fins al trencall anterior de la granja, on ara es continua recta (E). S’arriba a un revolt pronunciat cap al SO, on es deixen dos trencalls a l’esquerra (18,18 km, 466). Se segueix el camí principal, es deixa una desviació a la dreta (19,30 km, 435 m) i es gira al S.

19,43 km (431 m). Es passa pel costat de Cal Janot. Se segueix, en baixada, es travessa el torrent de les Pletes (19,71 km, 417 m) i es desemboca a la carretera de Montmagastre.

20,27 km (419 m). Carretera de Montmagastre, que es pren cap a l’esquerra (E) en pronunciada i feixuga pujada que durà a aquest caseriu passant, abans, per l’ermita de la Mare de Déu de la Vedrenya (prèvia desviació, 21,17 km, 484 m), el menhir de Montmagastre (23,26 km, 569 m), situat a tocar de la carretera, a mà dreta -i de dimensions reduïdes- i del dolmen de Montmagastre (previ trencall a la dreta al km 23,70, 599 m).


24,35 km (592 m). Montmagastre. Final de la pujada. A destacar la muntanya del mateix nom, de 762 m, situada al NO de les cases, coronada pels vestigis del vell i llegendari castell i, a mitja alçada, per l’església romànica de Sant Miquel, mig enderrocada. Una referència històrica en un indret esquerp i difícil, la conservació del qual hauria d’esdevenir una prioritat. Es gira al S, a la dreta. Immediatament hi ha una bifurcació, es continua per la dreta, seguint el camí de Raïcs. Passada la masia del Puitarró es troba la bifurcació de Cal Gravat (25,24 km, 548 m). Can prendre el trencall de l’esquerre i deixar cal Raïcs a mà dreta. Es fa una ziga-zaga i es baixa a la vall de Sant Marc. Es deixa el trencall de Cal Madrina a l’esquerra (25,95 km, 498 m).

26,90 km (477 m). Sant Marc de Batlliu. Església romànica de construcció singular amb un cementiri adossat i situada en un bell indret. Cal continuar la ruta cap al S, en descens, fins a desembocar al camí d’Anyà, ample, que es pren cap a la dreta (O). Es deixa cal Figuerola a mà esquerra i, sempre en baixada cap al SO, s’arriba a Anyà.


32,00 km (359 m). Anyà. Petita població abocada sobre el riu Segre que fou cap d’un antic municipi corresponent a la Baronia de Montmagastre, integrat, ara, al d’Artesa de Segre. En destaca l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, que té el portal adovellat i l'absis semicircular. Se surt del poble baixant a la carretera que hi dona accés i prenent , en el revolt d’entrada, la pista asfaltada de Torreblanca, que se’n va cap al NE. Es deixa a la dreta un camí que porta a un gual elevat sobre el Segre. En aquest punt s’entra en el terme municipal de Ponts; més enllà (km 34,55, 342 m) un camí que se’n va a la dreta (SO) permet, fent una volta, anar a veure l’ermita romànica rodona de Santa Cecília de Torreblanca, de reduïdes dimensions, situada a l’extrem d’un camp de cereals. Es continua i es passa pel davant del Mas de n’Olives (36,00 km, 369 m), on hi ha una roca amb gravats prehistòrics. La pista gira al NE. Es deixen a l’esquerra els accessos al llogaret de Torreblanca i, girant a la dreta es passa el riu Segre.


38,15 km (333 m). Gual de ciment sobre l’aigua del Segre. Es continua endavant fins a una bifurcació situada davant del mas i de les granges d’en Ferran (38,80 km, 339 m). Anant cap a l’esquerra es fa cap a la presa del Canal d’Urgell i a la boca del túnel de la Llenguadera (40,64 km, 351 m). Si es vol visitar la instal·lació cal adreçar-se prèviament a la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell (veure el seu web). Es torna enrere fins al trencall anterior i es continua recte (SO). S’arriba a la boca N del túnel del canal (42,91 km, 343 m). A partir d’aquest punt se segueix el camí de servei lateral del canal. En el punt 44,77 km un pont permet anar a veure la bonica església romànica de Sant Bartomeu, antiga seu parroquial del poble del Tossal, situat al SE de l’indret. Es torna al camí del canal i es continua baixant. Aviat es creua el terme d’Artesa de Segre.


48,70 km (341 m). Es creua la carretera a Collfred, llogaret situat a 1 km de la cruïlla i 65 m més amunt. Si s’hi vol pujar hi destaca l'església de Sant Martí, romànica. Es continua endavant.

51,50 km (344 m). Vilves. Població situada arran del Canal. S’hi pot veure la torre del que fou el castell de la localitat, documentat des del segle XII, i l’església romànica de Sant Climent. Es continua canal avall un quilòmetre més i, en arribar a l’alçada de la Colònia la Fàbrica, s’abandona definitivament la canalització i s’entra al recinte de la colònia tèxtil, de llarga història. Se’n surt per la carretera d’accés i s’arriba al nucli del Pont d’Alentorn (53,40 km, 317 m), situat a tocar del Segre, on cal creuar la carretera C-74. Rodejant totalment les cases cap al sud, oest i nord, es va a cercar el camí que, pel marge esquerre del riu, retorna a Artesa de Segre, ben visible al fons.


56,73 km (315 m). Artesa de Segre, carrer de Ponent, zona esportiva municipal. Final de l’itinerari.

Més informació

 

D'Artesa de Segre a Montargull i la presa del Canal d'Urgell
D'Artesa de Segre a Montargull i la presa del Canal d'Urgell | Cedida

 

 

Més informació

 

CONSELLS

 

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

 

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

 

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

 

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

 

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

 

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.


 

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

 

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.




Comentaris

envia el comentari