D'Aiguafreda a Sant Segimon per Collformic i el Brull

Ruta amb bicicleta de montanya
El Brull
El Brull | Cedida

El Palau Robert recomana aquesta ruta: D'Aiguafreda a Sant Segimon per Collformic i el Brull.

 

Ascensió pels vessants occidentals del Parc Natural del Montseny. Itinerari de gran bellesa paisatgística, llarg i de fort desnivell. Discorre per pistes en bon estat amb l’excepció d’un petit tram de camí pendent i rocallós sota el turó dels Esqueis i alguns corriols lleugerament tècnics -d'altra banda estalviables- que hi ha més avall del collet de la Costa. Sortint d’Aiguafreda es remunta la ribera de l'Avencó fins a la serra de Picamena, es puja al pla de la Calma i, travessant Collformic, es fa cap a Sant Segimon resseguint els lloms ponentins del Matagalls. El descens es fa baixant al nucli del Brull pel calm dels Cinc Sous i la font Pomereta. Des del Brull, prenent el camí d'Aiguafreda pel serrat de l'Arca -un entorn ric en restes arqueològiques-, es retorna al punt d'inici del recorregut. A l'hivern pot haver-hi neu a les parts més altes.


  

 

La ruta comença a Aiguafreda, població situada al peu de l'autovia C-17 entre Granollers i Vic, on es pot arribar amb cotxe o amb tren (línia de RENFE Rodalies de Catalunya R3 L'Hospitalet de Llobregat-Vic).

 

0,00 km (397 m). El punt d'inici és a la carretera de Ribes, a l'aparcament lateral que hi ha a l'entrada S del poble, passat el pont de la riera de l'Avencó. Des d'aquest punt, cal dirigir-se cap al S en direcció al pont. Abans de creuar-lo, es gira a l'esquerra pel passeig de Catalunya i, després, a la dreta pel carrer de l'Avencó. Més enllà, es deixa a l'esquerra l'ermita de Sant Salvador d'Avencó (1,28 km). S'acaba l'asfalt i se segueix per la pista que puja suaument pel costat de la riera de Picamena en direcció E i, després, NE.


Més amunt, la pista travessa la riera pel pont de la Bisbal (km 4,12), passa pel costat de la Casa Nova de Sant Miquel i creua de nou la riera. Immediatament després, abans de la presa del Salt d'en Comes, que és a tocar, cal desviar-se a la dreta.

5,20 km (504 m). Cal deixar la pista de la vall i desviar-se a la dreta per emprendre una llarga ascensió que durà al pla de la Calma. El camí descriu àmplies ziga-zagues i va guanyant altitud. Es deixen algunes desviacions secundàries i s'arriba a la masia de can Clot, que queda a la dreta (km 10,02). Es passa una tanca i 175 m després hi ha una bifurcació: cal continuar per l'esquerra. Uns 70 m més enllà, a l'esquerra, hi ha el trencall d'accés a l'ermita de Sant Cebrià, per on es gira.


10,45 km (973 m). Sant Cebrià de la Móra, a l'inici del pla de la Calma. Després de visitar l'ermita, es baixa al trencall anterior i, per l'esquerra, es continua en direcció E, es deixa una desviació a la dreta (km 11,1) i es continua ara en pujada i fent dues ziga-zagues. Al km 12,23, s'és a la Caseta. Es continua per la pista ampla i ben marcada.

13,13 km (1.152 m). Coll de Terrús, a dalt de tot del pla de la Calma. Es franqueja una tanca i se surt a la pista de Collformic, que s'agafa a l'esquerra (NE; senyals del GR 5-2, Ruta Verdaguer i Ruta del Meridià Verd; aquest darrer recorregut es compartirà fins al trencall del Matagalls Xic, passada la font Pomereta). S'entra a la comarca d'Osona. Després de fer la pujada de la Mel i creuar el pla de l'Ase Mort, es baixa a la collada de Collformic.


16,00 km (1.142 m). Collformic. Es desemboca a la carretera de Seva a Palautordera (BV-5301). Al coll mateix, un bar restaurant permet aturar-se per refer forces. Es gira a l'esquerra per l'asfalt i, 120 m després, es deixa la carretera i s'agafa una pista que surt a la dreta. Es creua una cadena i es fa una ziga-zaga. Al segon tomb, es deixa a la dreta el trencall que du a la font de Sant Andreu i a la masia de Sant Andreu de la Castanya. Es continua a l'esquerra seguint per la pista que puja decididament. Més amunt, es deixen dos desviaments a la dreta, un que ve de la masia i un altre que du al repetidor del turó d'en Besa.

18,53 km (1.325 m). S'és al Calm dels Cinc Sous, fi de la pujada. Hi ha una bifurcació: es deixa provisionalment el Meridià Verd per anar a Sant Segimon. Es gira a la dreta (SE) i es davalla cap al torrent dels Rentadors, abans de passar el qual es deixa un camí a la dreta. Es creua el torrent, una tanca i es continua cap al N. Més amunt es passa pel costat de la font de Sant Miquel dels Sants (20,45 km, 1.273 m), s'entra en una fageda i s'arriba a Sant Segimon.


21,24 km (1.233 m). Sant Segimon. Antic santuari i convent que fins als anys trenta del segle passat oferia servei d'hostatgeria. Lloc en un entorn magnífic, amb àmplies vistes sobre la plana nord d’Osona, les Guilleries, Collsacabra i Pirineu oriental. Actualment en procés de restauració, disposa d’una part habilitada per a l’acolliment i la restauració que ofereix servei amb el nom de La Posada de Sant Segimon (per a horaris i contacte consultar el web propi o el del Parc del Montseny.)

L'itinerari retorna al trencall del Calm dels Cinc Sous (km 23,95), on ara es pren el camí de la dreta (NO), poc fressat (hi ha marques de color). Es creua una tanca i, passat el promontori del turó dels Esqueis, el camí baixa fortament durant tres-cents metres pedregosos i abruptes. A sota d’aquesta costa es retroba el camí planer (24,95 km, 1.255 m). Hi ha una bifurcació, per l'esquerra es podria baixar directament a la font Pomereta (un tram rocallós, inclinat i incòmode). Es gira a la dreta (N) i es passa el collet de Sant Miquel, des d'on hi ha una espectacular vista de Sant Segimon. Es continua cap al NO. El camí descriu un revolt complet al final del qual es deixa una desviació a mà dreta (km 26,21), es gira a migdia, es deixa una altra desviació a la dreta i s'arriba a la font Pomereta.


27,37 km (1.185 m). Font Pomereta. Cal seguir per la pista que ara gira al NO seguint en baixada el vessant obac de la serra. S'arriba al suau collet del Matagalls Xic (29,30 km, 1.063 m), on hi ha una bifurcació i el recorregut se separa del Meridià Verd: s'ha de girar a l'esquerra (S) i deixar, al cap de 375 m, un trencall a la dreta. Al km 32,43 (901 m) es passa un cadenat, s'entra a la urbanització del Pla de Sant Martí del Brull i es continua avall cap a la dreta i després a l'esquerra. Per una pista asfaltada, on, des de la dreta, conflueix el sender de gran recorregut GR 2, se surt a la carretera de Seva (la BV-5301) i, per la dreta, s'arriba al Brull. A partir d'aquí, caldrà parar atenció a la senyalització blanca i vermella del GR 2, que se seguirà íntegrament fins a Aiguafreda.

33,25 km (843 m). El Brull. Bon indret per descansar, menjar i admirar l'església romànica de Sant Martí, amb façana i campanar del segle XVII. Es deixa la carretera i es gira a l'esquerra passant per davant de l'església i agafant, cap al S, una pista asfaltada marcada amb els senyals blancs i vermells del GR 2. La pista pren la direcció SO per travessar longitudinalment el serrat de l'Arca.


Al km 35,71 s'acaba l'asfalt, es deixa a la dreta el trencall de can Sala i, 400 m més enllà, també a la dreta, el que duu a can Boix i a l'interessant jaciment ibèric del Montgròs. Es continua recte en direcció S seguint sempre per la pista principal. Al km 37,33 (845 m), havent deixat a la dreta l'accés al Bruguer, es troba un trencall a l'esquerra que porta al dolmen del Boix, un dels diversos megàlits que poblen aquests indrets. Es continua baixant cap al S. S'accedeix a la cruïlla de can Serra i can Brull (km 38,02), on es deixa la pista i s'agafa el camí de l'esquerra (S/SE) que, fent drecera, retorna al cap de 200 m a la pista principal.

38,93 km (809 m). Cruïlla al collet de la Costa. Es pren el camí marcat cap a l'esquerra (S). Hi ha algunes desviacions a la dreta, però cal seguir sempre pel camí principal que voreja el cingle.


39,95 km (774 m). Bifurcació. Es deixa la pista i, fent drecera, es tomba a l'esquerra seguint el GR. El camí baixa pel bosc i desemboca a la continuació de la pista. Es continua per l'esquerra (SE) deixant més enllà, en un revolt a la dreta, un desviament a l'esquerra (N). Es davalla, es fa una ziga-zaga completa i es voreja el gran mas en runes de can Serra de l'Arca (km 40,85, 658 m). La pista continua cap al SO. Al km 41,34, seguint els senyals del GR, es deixa la pista i es gira a l'esquerra fent drecera per un camí poc marcat que es torna rocallós. Se surt de nou a la pista principal.

41,64 km (554 m). Desviació. Es tomba a l'esquerra (S; senyals de GR). La pista es dirigeix al mas de l'Aragall i es retrobarà després. Tot passant pel costat d'un dipòsit rodó, es baixa (senyals del GR) fins a trobar la pista d'accés als xalets de Puigsec: s'és als afores d'Aiguafreda. Es continua recte (NO). A l'alçada del mas del Molí de Vent, es retroba la pista que ve del mas de l'Aragall. Ara es tomba a l'esquerra (O) i es descendeix decididament per entrar al casc urbá d'Aiguafreda. Seguint els carrers en baixada, se surt a la carretera de Ribes, on es gira a l'esquerra (S) per tornar al punt d'inici.


43,73 km (397 m). Aiguafreda, punt de sortida del recorregut. Fi de l'itinerari.

 

Més informació

 

Tagamanent
Tagamanent | Cedida

 

CONSELLS

 

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

 

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

 

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

 

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

 

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

 

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.


 

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

 

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.




Comentaris

envia el comentari