“La meva pretensió principal era trobar indrets del país que per al lector representessin tot un descobriment”

Jordi Desvilar, autor de '100 escapades misterioses per Catalunya'
Jordi Desvilar

 

Jordi Desvilar Ros va néixer a Barcelona i li apassiona conèixer llocs, sobretot  descobrir a prop de casa tot un món desconegut i extraordinari que mereix un desplaçament. D'això mateix tracta el seu primer llibre publicat: ‘100 escapades misterioses per Catalunya’, un recull de cent escapades per Catalunya amb allò que és misteriós, fantàstic o estrany com a nexe comú dels llocs.

 

D'on et ve l'interès pel patrimoni misteriós?

Fa un grapat d'anys, una foto de l'ogre del "parc dels monstres" de Bomarzo i un reportatge de la revista National Geografic que parlava sobre la civilització etrusca, van engrescar-me a dissenyar una ruta per les regions italianes de la Toscana i el Laci. Vaig fer el viatge en solitari, i quan ho faig així, visc l'entorn amb molta més intensitat i emotivitat. Conèixer aquell jardí simbòlic i recórrer les necròpolis d'aquella enigmàtica civilització em va fer canviar l'orientació de la meva forma convencional de viatjar. A partir de llavors, els meus itineraris sempre s'han caracteritzat per descobrir aquells racons poc coneguts tocats per la màgia, l’esoterisme, el misteri... o visitar llocs insòlits (ciutats subterrànies, criptes, ossaris, art brut...).


 

Com va sorgir la idea d'escriure el llibre?

Vaig pensar, ¿per què no traslladar aquests coneixements obtinguts en les sortides a l'estranger adaptant-los al teu propi país? Vaig començar a recopilar alguns llocs per fer una guia i després de conèixer el director de grup 9 i Cossetània edicions, vaig proposar la idea del llibre. Era tot un repte, perquè cercar 100 llocs no és una tasca fàcil. Em va dir, si ho aconsegueixes, endavant, m'ho envies, m'ho miro i ja et diré.

 

Com ha sigut el procés de recollir totes les propostes?

Qualsevol mitjà (premsa, fulletons turístics, revistes, llibres, internet...) em podia facilitar l'espurna que cercava per després desenvolupar-ho. Òbviament, la part més divertida era el treball de camp, trobar-me insitu en aquell lloc determinat.


 

Vas rebre suggeriments?

Sí que vaig rebre suggeriments, però no tots es podien traslladar al llibre, ja que a l'hora de planificar-lo, des del principi vaig tenir clar que els llocs havien de ser fàcilment assequibles i era prioritari que tinguessin un component tangible, que hi hagués una relació del que s'explica amb un element físic.

 

100 escapades

 

Vas recórrer tot el territori?

He d'admetre que hi ha un parell de llocs de la Fenolleda (a la Catalunya Nord) que me'ls vaig fer després que el llibre fos enllestit i enviat. Tot i així, vist el resultat, no va ser necessari canviar ni un mot del que havia posat a priori.

 

Què trobarà el lector en el llibre publicat? Per què el recomanes?


Hi trobarà una oferta de cent propostes d'escapades relacionades amb allò fantàstic i misteriós, idees que li permetran planificar sortides, ja que en part també és una guia que exposa les diferents maneres de com arribar als llocs. Fins i tot en alguns capítols, s'adreça a tots aquells que no tenen vehicle privat i combinen transport públic i senderisme. També recomano el llibre perquè, a diferència de les guies a l’ús, aquest cerca l'entreteniment i es pot llegir com si fos un recull d’històries, encara que no es pretengui viatjar després pel territori.

 

Per què creus que aquestes escapades són tan poc conegudes?

No ho sé. Crec que hi ha desconeixement i una inèrcia pel que fa a la gent a anar als mateixos llocs. Sóc conscient que convé una complicitat, tenir una certa predisposició a deixar-se seduir per aquestes destinacions, però el resultat s'ho val perquè és molt gratificant. La meva pretensió principal era trobar indrets que per al lector representessin tot un descobriment. Tanmateix, hi ha una bona part que són llocs molt concorreguts i que demanen una nova mirada més enllà del que es veu.


 

Quins són els llocs que més t'han sorprès?

N'hi ha tants! Resulta sorprenent llegir el que explicava l'historiador Jeroni Pujades al segle XVII, sobre els monstres i zombis que poblaven l'interior de la Cova Simanya a la muntanya de Sant Llorenç. Recomano que la gent entri fins a una certa profunditat i potser hi trobarà algun vestigi del que deia Pujades. També em va sorprendre emocionar-me davant la balma de la princesa Elionor d'Urgell (Nialó) a Montblanc o descobrir la història del poblat medieval que va existir a Monclús, a Santa Linya (Lleida), dividit en barris enfilats en diferents escarpats i enllaçat per ponts que costa d'imaginar fora del món de la fantasia.

 

I les històries més curioses que hagis descobert?

Unes quantes perquè l'inesperat et surt quan menys t'ho esperes. Per exemple, el dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina, tan famós per les seves històries sobre paganisme i bruixeria, resulta que quan esbrines una mica, acabes considerant que el seu veritable enigma rau en la seva ubicació, perquè actualment no es troba en el lloc original. Al segle XIX va ser traslladat fins a on és ara, pedra a pedra, des d'algun lloc allunyat encara no gaire precís.


 




Comentaris

envia el comentari