De “visual i plàstica” a “sensorial i plàstica”, una experiència de l'escola Ramon Fuster

Dues mestres de l’escola Ramon Fuster de Bellaterra i l’escola Avenç de Sant Cugat han desenvolupat aquest any un mètode per experimentar la “plàstica” més enllà de la visualitat
Fundació Collserola
Materials de color vermell | Fundació Collserola

 

 

L’Eugènia Mestre, mestra de l’escola Ramon Fuster de Bellaterra i la Carme Marcé, de l’escola Avenç de Sant Cugat, van desenvolupar aquest curs una eina que permet comprendre el resultat de mesclar colors i facilitar la creació artística a la Laura, una alumna invident de l'escola Ramon Fuster, però no només a ella, sinó a diferents infants del centre.

 

Ara també d’altres alumnes amb daltonisme o autisme poden expandir les seves capacitats creatives i desenvolupar àrees d’aprenentatge gràcies al mètode i a l’eina.

 

El projecte anomenat “Paleta de Barreges de Colors” va rebre el Premi Sant Cugat 2018, atorgat en votació popular i va ser possible gràcies als alumnes i equips docents de les dues escoles, el responsable d’innovació de la Fundació Collserola, el FabLab de Sant Cugat i la pròpia Fundació Collserola amb el seu suport a través dels Treballs de Recerca del professorat. 

 

Com va ser, però, l'experiència de primera mà?

 

“L’art dins del context escolar ens permet avançar en l’ús d’un llenguatge inclusiu, lliure de les barreres de l’encert i l’error, un llenguatge connectat directament amb l’emoció i la subjectivitat, que permet als infants avançar en l’autoconeixement i el criteri personal”, afirmaven les docents. 

 

Fundació Collserola
Alumnes ensumant el color vermell | Fundació Collserola

 

“Partint d’aquesta concepció, el nom d’Educació Visual i Plàstica ens quedava petit”, deien les professores. “Sentim que deixem fora l’alumnat que no hi veu, a qui veu de manera diferent i a totes aquelles persones que immerses en un món digital, ràpid i saturat d’estímuls visuals, han reduït el ventall d’experiències d’observació pausada i d’anàlisi”, apuntaven.

 

 

El concepte de "mirada"

 

Els i les mestres d’art se senten responsables de l’acompanyament de l’alumnat en la seva aventura d’aprendre a mirar, se senten en el deure d’oferir totes les possibilitats per a que cada alumne construeixi la seva mirada. Ara bé, què entenen per mirada?

 

Per a l'Eugènia i la Carme, la paraula mirada és "un concepte ampli i ric, que no passa només per l’experiència visual". "Podem mirar amb els dits i descobrir detalls dels objectes tocats que potser haurien passat desapercebuts per la vista", deien."Podem ensumar aromes que ens ajudin a entendre i a construir millor la imatge mental d’una obra d’art", continuaven. Per tant, estem parlant d’experiències sensorials àmplies que porten els infants a comprendre i apreciar millor tot allò que els envolta, alhora que els permet forjar imatges mentals detallades i significatives.

 

 

L’art, una experiència sensorial i inclusiva

 

Partint d’aquesta premisa, exposen que el nom d'educació "sensorial i plàstica" s’ajusta millor a la idea d'educació artística que proposen: un replantejament metodològic on tot l'alumnat queda "inclòs". 

 

L'aventura va consistir en crear materials, recursos i estris que permetessin el treball dins el taller. Un dels reptes més interessants expliquen que va ser "treballar el color amb algú que no el veu ni l’ha vist mai". La primera fita: construir una idea del color i dotar-la de significat.

 

En aquest procés expliquen que van voler fugir de reduccionismes i estereotips. "El groc no només és la llimona, ni el vermell només serveix per representar l’enuig o la ira", per exemple.

 

Les sessions d'exploració d'aquesta construcció social i personal del color van permetre a l'alumnat reflexionar sobre quines sensacions els evoquen els colors, connectar les sensacions amb records i emocions, i compartir-les."És així com arribaran a vertebrar el color com un element del llenguatge plàstic carregat de significats i matisos que poden utilitzar de manera lliure i personal", deien l'Eugènia i la Carme.

 

Fundació Collserola
Extractes d'allò que l'alumnat va associar amb el vermell | Fundació Collserola

 

 

El següent pas va ser generar estris de suport "d’ús general i compartit" amb tot l’alumnat, no només per a aquells que no el veuen, sinó creats des del Disseny Universal d’Aprenentatge.

 

El resultat, unes targetes de suport amb diferents codis comunicadors que permeten planificar l’acció de barrejar colors. Van triar el codi CMYK (acrònim anglès de Cyan Magenta Yellow Black), per referir-se als colors primaris i al negre, donada la seva universalitat i proximitat. En el cas dels alumnes invidents les mateixes sigles es podien llegir en codi Braille.

 

Fundació Collserola
Codis establerts per cada color | Fundació Collserola

 

 

Les targetes van possibilitar que l'alumnat recordés les relacions entre els colors, descobertes a partir d'experiències de joc. A més, van actuar com a recurs per acabar reforçant aquest aprenentatge i planificar el propi treball d’aplicació del color.

 

 

La creació d'una nova eina: una paleta per a tothom

 

El tercer, segons relataven, va ser aconseguir el treball autònom de l’alumnat per barrejar colors amb les referències necessàries. Així doncs, van crear una paleta de barreges, que té els contenidors per als colors primaris, el blanc i el negre, tots ells senyalitzats amb marcadors que permeten a l’alumnat identificar el color de la pintura que estan utilitzant.

 

Així doncs, va resultar una eina que va vincular significat: olor, record, gust, emoció... dels colors, lligat a l'expressió d'una forma autònoma i universal. "Quan disposem d’eines adequades per a tot l’alumnat, els estem oferint la possibilitat de gestionar el seu treball de manera autònoma i això és molt important", concloïen les professores.

 

Fundació Collserola
TOTS els infants van poder pintar de forma autònoma després d'haver reflexionat sobre el significat del color | Fundació Collserola