"Mirem als altres"

Coneixem un dels projectes que ha fet l'Escola Ramon Fuster per donar a conèixer la realitat de les persones refugiades
Escola Ramon Fuster
Obra de Marc | Escola Ramon Fuster

 

Que des de l’any 2000 més de 35.000 persones han mort ofegades a la Mediterrània és una tragèdia medieval que succeeix a l’era de la postmodernitat. És la mort més freda, anònima en molts casos i cruel sempre, que esdevé en l’època de la hiperconnectivitat i la hiperinformació, quelcom que encara fa que sigui més increïble tot plegat. Prop de 2.000 persones han mort cada any de mitjana. Homes, dones, nens i nenes, famílies senceres que guarden silenci per sempre més al fons del nostre mar blau.

 

La nostra societat no pot quedar sense prendre partit en aquesta realitat, i una de les formes de posicionar-se a favor del dret més elemental, el dret a la vida i a una vida millor lluny de guerres, persecució i pobresa de totes les persones, és participar de donant veu a aquests testimonis que, malauradament, ja han emmudit per sempre més. Som corresponsables de la seva història i del seu destí, perquè, com diu l’antropòleg Manuel Delgado, “els altres som nosaltres”.

 

En aquest sentit són moltes les iniciatives que ens conviden a mirar aquesta realitat sense complexos, a atendre-la, a escoltar els seus testimonis. Una d’aquestes iniciatives és “Rostres de la Mediterrània” de la plataforma Stop Mare Mortum, que convida a artistes d’arreu del món a denunciar la mort de milers de persones a les portes d’Europa, representant els rostres i les situacions de les persones que es veuen forçades a fugir de casa seva cercant seguretat per a ells i les seves famílies.

 

 

Els i les alumnes de 1r de Secundària de les escoles de la Fundació Collserola, entre elles l’escola Ramon Fuster de Bellaterra, han recollit la invitació que fa Stop Mare Mortum, i des de la coordinació del Departament de Visual i Plàstica l’han adaptat per tal d’integrar-la en l’aprenentatge a l’aula. S'ha acabat generant una activitat que, a més de la representació artística mitjançant un retrat, implica un exercici de coneixement del problema fent recerca, visualitzant documentals com “To Kyma” i imaginant, cadascun dels alumnes, la vida d’una d’aquestes persones que arrisca la seva vida per arribar a Europa. Han pensat i empatitzat amb la seva realitat, el seu país d'origen, l’edat, el seu nom, el motiu perquè ha de marxar i, finalment, han imaginat el seu rostre mitjançant un retrat.

 

El projecte es duu a terme des de fa 3 cursos a les 3 escoles de la Fundació (Ramon Fuster, Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia i Avenç). Cada any gairebé 300 nous Retrats de la Mediterrània s’interpreten a les 3 escoles, prop d’un centenar al Ramon Fuster.

 

 

Obra d'un alumne de Primer A de l'escola Ramon Fuster
Obra de Joan | Escola Ramon Fuster

 

 

 

Laura García, mestre de plàstica de 1r d’ESO a l’Escola Ramon Fuster:  

 

“Quan aconsegueixes que l’alumne s'emocioni amb el projecte proposat, escolti, miri activament i sigui capaç de representar en una obra plàstica els seus pensaments i se senti orgullós del seu treball final, és quan el professor se sent més connectat a l’alumne i al procés d’aprenentatge”

 

La Júlia, una de les alumnes que hi ha participat, imaginava així la realitat d’aquestes persones:

 

“Hola, em dic Adi, vivia a Síria i tenia una família que m’estimava molt. Ara em sento sola, trista i espantada. Ja fa més de dos anys que estem en guerra i ja estem cansats d’amagar-nos entre les ombres de la societat. La meva família i jo vam decidir sortir al carrer i marxar a buscar una nova vida fora d’aquest país. A mig camí un home va disparar a la cama al meu pare, ell no podia caminar i ens va dir que nosaltres continuéssim el viatge i que no perdéssim l’esperança. Nosaltres molt espantats i amb por vam continuar el camí”.

 

En Marc, un altre dels alumnes participants, interpreta així la realitat de les persones que han de fugir:

 

“Soc en Max. Tinc 12 anys i en aquests moments tinc por, de fet tinc molta por, ràbia, tristesa i més sentiments aterradors. Però no perdo aquesta esperança que en el fons sempre he guardat des que em vaig endinsar a mar obert. La patera fa un gir estrany: caic a l'aigua,  intento no enfonsar-me, crits de pànic formen la banda sonora del moment, tothom està nerviós, llàgrimes i més llàgrimes”.

 

L’escola té el deure de participar de la construcció de la personalitat dels seus alumnes, proporcionant elements i experiències que els ajudin a interpretar el seu món amb veu pròpia i esperit crític. Ser sensibles a les situacions de vulnerabilitat que pateixen milions de persones arreu del món, també a casa nostra, i poder empatitzar amb la seva realitat és un aprenentatge fonamental per al seu desenvolupament. En el cas d’aquest projecte, és a través de l’art, de l’expressió plàstica, que els i les alumnes interpreten el seu món, si bé en el decurs del treball a l’aula també s’han fet la pregunta “L’art pot transformar el món”?

 

 

Retrat de la Júlia una de les alumnes de l'escola Ramon Fuster
Retrat de la Júlia | Escola Ramon Fuster

 

 

 

Dolors Ferrer, cap de Departament d’Educació Visual i Plàstica:

 

“L’art té un poder de captar, de transmetre missatges, de transmetre idees i, sobretot, la seva funció és sensibilitzadora, i aquesta era la intenció del projecte: sensibilitzar sobre la realitat de les persones refugiades”.

 

L’aprenentatge per als nois i noies és vivencial, connecten amb una realitat sovint distant. interpel·len a un testimoni desconegut però sobre el que mostren preocupació. Empatitzen amb la realitat de milions de refugiats, molts nens i nenes com ells. En les seves paraules, així han viscut l’aprenentatge:

 

“Aquesta activitat m’ha fet comprendre la sort que tenim d’estar en aquesta situació privilegiada. Hi ha molta gent que està patint i a vegades no fem res. Ha estat enriquidor ja que m’he sentit com si els ajudés de veritat, encara que només sigui amb una obra. Una obra que potser no salva vides, però pot ajudar a canviar mentalitats”.

Marc.

 

“Vaig sentir una tristesa profunda en el meu cor pensant que nenes i nenes de la meva edat moren per culpa de la guerra”.

Júlia.

 

“Aquest projecte no només ha estat fer una obra plàstica amb un tema i una tècnica. Aquest projecte té un rerefons molt sentimental que ha sacsejat el meu interior”. 

Joan.

 

Podeu veure algunes imatges dels resultats aquí, i podeu conèixer més sobre aquest projecte al vídeo:

 

Escola Ramon Fuster

Bellaterra

20 de juny de 2019

 

#DiaMundialPersonesRefugiades

#EduquemAmbTu