Marta Caus, la farmacèutica enamorada de Bellaterra

Caus, propietària de la Farmàcia Bellaterra, ens explica com va arribar al barri i que va fer que s'hi volgués quedar
Marta Caus, a la seva farmàcia de la plaça del Pi
Marta Caus, a la seva farmàcia de la plaça del Pi | Toni Alfaro

 

Riallera i natural, Marta Caus és una de les cares més conegudes pels veïns de Bellaterra. Filla i veïna de Puigreig, al Berguedà, és la propietària de la Farmàcia Bellaterra, únic establiment farmacèutic del barri i centre de visita obligat per a molts dels veïns i veïnes, del que normalment hi surten alleujats pel seu bon tracte i el de les seves treballadores. 

 

 

La Susanna i la Nuri hi eren abans i em van ajudar molt; en aquell moment, la que aprenia era jo

 

 

"Nosaltres tenim bona acollida, i amb els consells que donem, ens dóna la sensació que la gent ens els escolta", explica alegre sobre la seva experiència a un negoci ben consolidat a Bellaterra. I és que, tot i que fa més de 10 anys que Caus és al capdavant de la farmàcia, els bellaterrencs ja hi podien gaudir abans de l'arribada de la berguedana, que va venir a substituir a la seva antiga propietària, Mercè Gordillo. "La Mercè és una gran professional, i tots els canvis costen", indica, "però com que era jove, també em van acollir amb els braços oberts", tant els veïns com la Susanna i la Nuri, que encara segueixen amb ella. "Ja hi eren abans i em van ajudar molt; en aquell moment, la que aprenia era jo", agraeix.

 

 

El canvi era prou important, afegeix. Per la filla de 24 anys d'uns empresaris del sector dels embotits, que havia estudiat farmàcia i vivia a Puigreig, el canvi era prou important. De fet, després d'unes pràctiques poc il·lustratives a Barcelona i l'única experiència a una farmàcia de Manresa, es va llençar directament a fer-se propietària d'una farmàcia a una altra comarca, a 45 minuts de casa en cotxe. Potser va ser la voluntat de fer de la passió de viure de la farmàcia: "el Berguedà és una comarca que no hi ha molta indústria, ni molta feina, diguéssim: el Bages està molt bé, passat el Túnel del Cadí també està força bé, però el Berguedà queda allà al mig", explica Caus.

 

 

Caus és la propietària de la Farmàcia Bellaterra des de fa 10 anys
Caus és la propietària de la Farmàcia Bellaterra des de fa 10 anys | Toni Alfaro

 

 

 

I va resultar que la berguedana es va enamorar de Bellaterra. En part per voler mantenir-se en un entorn tranquil, semblant al seu poble, en part per la poca distància amb Barcelona i en part per la seva gent, el fet és que Caus no se'n penedeix: "la veritat és que Bellaterra és un poble molt maco i molt romàntic..., vaig escollir-lo també una mica per les sensacions", explica tot i que, com passa a molts, va confondre el barri amb l'Autònoma. "Quan em deien Bellaterra, jo pensava "clar, a la Universitat!"; i "no, no, que hi ha una urbanització al costat!"", riu, després de molts anys a l'esquena ajudant els veïns.  

 

 

Bellaterra és un poble molt maco i molt romàntic...

 

 

 

Una feina constant que no assumeix només com a pròpia. I és que, al llarg dels anys "entre les tres el tarannà que hi havia amb la Mercè va continuar una mica i vam intentar que fos el mateix, i vam anar fent coses bé, coses malament, però vam veure bona acollida", s'alegra. I és que, per a ella, és d'agraïr la confiança que els veïns han dipositat en la seva tasca, tot i que sempre "hi ha gent que és reticent, perquè hi ha molta informació i cada cop n'hi ha més". "La salut i els diners són temes importants per la gent", afegeix.

 

 

 

Ara, després de deu anys de deixar enrere els embotits pels ibuprofenos, riu en explicar que, pràcticament, la seva feina no s'assembla en res a la que feia a l'empresa de la família, en la que va haver de col·laborar més d'una vegada. Així i tot, explica "potser venc més bé l'embotit que l'ibuprofeno, i et diria que és un desig i una sensació", mentre que el medicament "és una cosa més de tràmit". Un tràmit, el de la farmàcia, que tanmateix va agafar amb passió des del primer dia i del que encara en gaudeix.

 

 

Per mi ja hi viuria, a Bellaterra

 

 

Amb la vista posada en la distància, li preguntem si li agradaria viure a Bellaterra. "La veritat és que sí", explica, "però per logística familiar, de moment, m'és més còmode viure a Puigreig, on tinc tot l'entorn familiar pels nens petits". "Per mi ja hi seria", afirma finalment, d'una manera que s'endevina propera i decidida.